LA CATEDRAL COM A SENYERA

JOVES XIQUETS DE VALLS

.

Colla

JOVES XIQUETS DE VALLS

antigament  COLLA DELS MENESTRALS existent a finals del segle XVIII

(Documentada el 1805)

                                                           

Creu de Sant Jordi 1993

1977-1981

La catedral com a senyera

1977

Jordi Crusells s'estrena com a cap de colla del fructífer període. El primer any d'aquesta etapa és clarament de transició. No hi ha novetats importants i, a cop d'ull, sembla un any de regressió doncs no s'aconsegueix el 3 de 8 en les quatre vegades que s'intentà. Potser allò més destacat és la participació en els nombrosos actes socials de l'època com la inauguració de les noves instal·lacions de la Creu Roja a Valls el mes de febrer

Per Sant Joan s'actua davant un balcó municipal buit d'autoritats pel conflicte dels semàfors al desviament de la nacional. Poc després, a la Selva del Camp es fa un homenatge a l'escriptor i polític Ventura Gassol i el mes d'agost Televisió Espanyola enregistra la Colla pel programa "Terra d'Escudella" que narrava la història d'un nen amb vocació d'enxaneta.

El 3 de 8 fa llenya dues vegades a la Bisbal i ens quedem amb el consol del 4 de 8 descarregat a Igualada i el carregat a Vilafranca.

Els nous aires propicien que es celebri la Diada Nacional de l'Onze de setembre amb un pilar de 5 amb Senyera. El mateix mes es participa en la diada commemorativa del 50è aniversari dels Xiquets de Tarragona i l'octubre, la colla s'adhereix en l'acte que tot el món casteller feu a Santes Creus amb motiu del manifest de tancament del "Sub-àmbit d'antropologia i folklore" del Congrés de Cultura Catalana on l'enxaneta de la Joves deixà volar un colom amb la Senyera.

La temporada clogué amb l'anunci de l'alcalde Galimany de la proposta d'una distinció de la ciutat dins el reglament municipal d'honors a la Colla Joves.

.
1978

La jove Democràcia fa que les diverses formacions polítiques aprofitin la simbologia castellera en els seus actes. Així la Colla s'exhibí a la "Jornada de Convivència Basco-catalana " organitzades per la Unió Democràtica Catalana com a amfitriona del Partit Nacionalista Basc.

Un altre acte insòlit és la participació a la Festa de la Corona Azteca que presidia el Gran Maestre de l'Orde Templària Frey Guillermo de Grau-Moctezuma.

Per Sant Fèlix es demostra que ja no hi ha diferències apreciables amb les altres colles punteres i la Colla aconsegueix plenament una altre actuació de vuit.

La cinquena manifestació castellera de Tarragona, i darrera fins el moment actual, presidida per L'Honorable President de la Generalitat Josep Tarradellas, aplaudeix la mateixa actuació que a Vilafranca, només que el 4 d 8 tant sols es carregà. Val a dir que la Joves era partidària, a diferència d'altres colles, del caràcter competitiu, com a concurs, de la diada.

Una de les pàgines més recordades de la Colla s'escrigué el 22 d'octubre, diada de Santa Úrsula, quan s'anuncià que intentaria, després de nou anys de no haver-se vist en cap plaça, el 5 de 8, la catedral dels castells, només a l'abast d'un Colla madura amb castellers de socarrel. A segona ronda, la construcció es coronà sota una cridòria impressionant per caure moments després. Era la primera vegada que es carregava al segle. Aquest hite donà origen a una forta disputa entre ambdues Colles locals sobre l'autoria del primer 5 de 8 aconseguit que cada agrupació defensava com a mèrit seu. Tot i així, enmig d'una forta xiulada, la Colla no portà el pilar de comiat al balcó consistorial en considerar que no ocupava el lloc que li corresponia a la Plaça.

La Colla, doncs, ocupava un lloc de privilegi en haver carregat un 5 de 8 i descarregat tres 3 de 8, a més de carregar un altre, fita sense precedents en el segle.

Amb aquests mèrits l'alcalde Galimany no dubtava en anunciar la proposta de concessió de la Medalla d'or de la Ciutat a la Colla Joves Xiquets de Valls en premi a la seva trajectòria i com a brillants portadors del nom de Valls.

1979

La condecoració fou lliurada pel President de la Diputació Provincial Josep Clua a mans del Cap de Colla el 31 de març.

Un mes després, el nou Consistori convocava representants de les dues colles locals per atorgar a cadascuna el seu lloc respectiu d'actuació. D'aquesta manera, nou anys després de la seva fundació, la Colla portà el seu primer pilar al balcó consistorial, davant el President Terradellas, a qui es va fer ofrena d'un quadre amb el 5 de 8.

En la bona línia s'aconseguia el 3 de 8 a la Bisbal, primer d'aquesta plaça i, amb molta moral, s'intentà el 5 de 8 a Vilafranca, que malgrat tot, feu llenya.

Poc abans de Santa Úrsula el pintor Josep Bestit inaugurava una exposició en homenatge als Xiquets de Valls. En plena diada la Colla tornava a carregar el majestuós 5 de 8 i a Vila-rodona es descarregava el sisè 4 de 8 de la temporada, gesta que no succeïa des de 1934. Sens dubte, la Joves era la Colla que en els dos darrers anys havia palesat una major regularitat.

En el dinar de germanor feia la presentació, sota la batuta de Miquel Rus, l'Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls, primera entitat vallenca en tenir un grup de grallers propis des de feia molts anys. Dins l'organigrama directiu, i fins ara, aquest grup gaudirà de força autonomia, fins i tot en temes d'autofinançament i estatuts.

1980

El desè aniversari de la Colla començava amb el lliurament del guardó als Millors Provincials de l'any, acte celebrat el febrer a l'auditori de Ràdio Tarragona, premi al seu esforç constant.

L'assamblea ordinària escollia un nou president, el tercer de l'entitat, en la persona de Joan Guasch "Bondeu".

El maig, a Odena, el nou grup de grallers feia el seu debut oficial, tot preparant Sant Joan, amb l'ajut de Blai Fontanals, cap de l'Escola de Grallers de Sitges.

En l'inici oficial de la temporada es podia gaudir el primer carro gros descarregat a la nit de completes i el primer 3 de 8 completat el dia de la festa major, fets inèdits en aquest segle. Mentre, el Patronat tarragoní decidia tornar a la fórmula de Concurs per la macrodiada de finals de setembre. La Joves apretava fort després de coronar onze castells de vuit, vuit dels quals durant l'agost. Talment semblava perdre's el respecte pel 4 de 8. El mateix mes T.V.E. ens filmava pel programa "Quatre vents" on s'explicava la significació i construcció dels diversos castells.

En la Diada de l'onze de setembre l'Escola de grallers interpretava "Els Segadors" mentre es portava el pilar al balcó gest en encandilà el públic amb sonors aplaudiments.

La Joves arribà al VIIIè concurs casteller de Tarragona amb l'etiqueta de favorita. I efectivament, amb la millor actuació fins el moment de la Colla, carregant el primer 5 de 8 fora Valls, a més d'un 3 de 8 i un 4 de 8 assolits plenament, la Colla rebia, en presència del President Pujol, el guardó corresponent a la Colla guanyadora, trofeu que fou ofert a la ciutat de Valls. Des de 1956 cap agrupació vallenca havia triomfat al concurs tarragoní.

1981

L'any de les Festes Decennals de la Candela queda gravat amb lletres d'Or als annals castellers per les construccions aixecades a la inoblidable diada de Santa Úrsula. La segona època d'or castellera quedà inaugurada amb molta brillantor i la Joves fou protagonista directa d'ella.

A les Festes de la Candelera, presidides per primera vegada en 190 anys per un President de la Generalitat, Jordi Pujol, es realitzà una exhibició conjunta de totes les colles del país que fou seguida d'una cercavila i un sopar de germanor. En aquestes festes tingué lloc la presentació en públic de la Senyera de la Colla Joves que desfilà en la processó votiva en honor a la Mare de Déu de la Candela acompanyada pel Padrí de la Colla, Sr. Antoni Gallardo.

Per aquestes dates s'anuncia que la Colla ha comprat un nou local social destinat a substituir el vell i entranyable de " Educación y Descanso" que s'enderrocava. Per algun temps la Colla hauria d'assajar "a l'aire lliure", a la Plaça Sant de Jordi, sota les queixes del veïnat.

El juliol la Colla homenatjà el governador de Tarragona, Robert Graupera, que s'acomiadava del càrrec, amb un sopar i una actuació de set per una persona que sempre s'havia distingit i expressat amb admiració quan es tractava de la Joves de Valls.

El setembre, a les Festes de la Verge de la Serra de Montblanc, es descarregà el primer 3 de 8 que aplaudia aquesta població, pàtria castellera per excel·lència que fou, des de feia més de cent anys.

I arribem al 25 d'octubre, Plaça del Blat, Diada de Santa Úrsula, coneguda a partir d'aquell dia com "La Diada castellera del segle" per l'exhibició sense parer de les dues colles vallenques. I es que la Joves deixà bocabadat tothom quan, després d'haver-se carregat tres vegades en anys anteriors i intentat setze vegades entre totes les colles, es descarregà el mític, titànic, i tots els adjectius que es vulguin dir, 5 de 8, la catedral dels castells, per primera vegada en aquest segle, després de noranta-cinc anys (2/2/1886) del darrer documentat. Era el millor premi a una dedicació constant, sense defalliment. A més s'intentà el 2 de 8 "amb manilles" que no s'assolí. Una placa commemorativa a la façana de l'Ajuntament dóna fe d'aquesta gesta històrica.

Per finalitzar la temporada, el 29 de desembre, una representació de la Colla es desplaçà a Barcelona per ésser rebuts pel President de la Generalitat en honor de la històrica exhibició.

[ Història Gràfica ]