antigament  COLLA DELS MENESTRALS existent a finals del segle XVIII

1971-1986

Dels difícils inicis fins la consagració 

Parlar de Valls  com ciutat  bressol   dels castells  és notícia que ningú discuteix. Tampoc hi ha dubtes quan s'afirma  que la  rivalitat, la  coexistència  de dues colles   vallenques alhora han donat com a fruit les millors gestes castelleres en aquest art de gairebé dos segles d'existència.

L'octubre de 1970, any del  VIè concurs de castells a Tarragona,  les colles del Penedès, concretament els Nens del Vendrell, s'imposaven  a la  Colla  Vella de Valls, mercès al seu  domini del pilar de 6. Aquest fet esperonà un bon grup de joves, molts antics components de la   Muixerra,  desapareguda l'any 1964,  com Barrufet, Fontanillas, Vallvé, Montserrat i d'altres, que catorze dies després del concurs es reunien  en un   esmorzar per tractar  sobre la  creació d'una  nova Colla,   animar la gent i retornar a Valls el prestigi perdut.  I fou  d'aquesta manera  com,  a  començaments  del  mes  de  desembre,  la  ciutat tingué coneixença d'una nova formació que s'agrupava sota el nom genèric de "Xiquets de Valls" i que es reunia al local  de Educación   y  descanso" al  Pati.  La dualitat clàssica  castellera   a  Valls  tornava  a  ésser  una realitat.

No va ser tasca fàcil, hi havia moltes ganes i pocs diners. L'Ajuntament no veia amb bons ulls la separació de forces i imposà un títol previ al de Xiquets de Valls i així nasqué la COLLA (dels) JOVES XIQUETS DE VALLS. Va ser nomenat president en Jacint Fontanilles "Cinto" i com a cap de colla una junta tècnica provisional dirigida per l'Isaac Rubio, antic component de la Muixerra. El color de la camisa era el vermell, que simbolitzava la ciutat i que abans havien portat les desaparegudes Colla Nova i la Muixerra. Coincidint amb les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, el dia 2 de febrer de 1971, la Colla aprofità el moment per fer-se al carrer i presentar-se oficialment. L'actuació, d'amagatotis, fou a la plaça del Pati doncs a la Plaça del Blat només actuava la única Colla reconeguda pel consistori. Es van descarregar diversos castells de sis i un pilar de cinc sols carregat. D'aquest dia queda l'anècdota que la canalla fou prestada pels amics de l'Arboç.

Malgrat el poc suport oficial, tant d'institucions com de premsa, la colla tirava endavant i en tres mesos ja es podia descarregar el 4 de 7 i carregar el 3 de 7. Finalment l'Ajuntament es rendia a l'evidència i contractà la Colla per actuar a la Plaça del Blat per la Festa Major de Sant Joan (2 de 6, 4 de 7 i 3 de 7 tots descarregats) i el mes d'agost la Joves era convidada per actuar a Vilafranca del Penedès, a l'Anxaneta de Plata, on l'agrupació, davant un públic entès i exigent, carregava el 2 de 7, construcció molt cobejada que donava pas a castells superiors i descarregava el 5 de 7, 4 de 7 amb el pilar al mig i el 3 de 7. Déu n'hi do per una Colla amb set mesos d'existència. A partir d'aquí la Colla demostrà que podia fer castells i les coses van anar millor.

Els objectius per aquest any eren molt ambiciosos tractant-se d'una Colla com qui diu acabada de fer. El nou cap de Colla, l'Andreu Montserrat, amb l'ajut tècnic d'en Llorenç Fabra "Llorençó", pretenia descarregar el 2 de 7 i veure les possibilitats del 4 de 8, el sempre difícil "carro gros" que marca les diferències ara i abans.

La Colla sortí per primera vegada fora de Catalunya a Castelló de la Plana, l'abril, tot intentant el 2 de 7 que restà en això, en intent.

La nit de Completes es pogué carregar aquest castell i el dia següent, Sant Joan, amb moltes ganes i confiança s'enlairà el 4 de 8 que feu llenya abans de fer l'aleta. Aquesta prova resultà molt bona i hom veié que es tenia el castell a la mà. Per Sant Fèlix, a Vilafranca s'oferí una notable exhibició tot carregant el 2 de 7 i el 4 de 8. Valls tornava a tenir dues colles de vuit després de molts anys.

L'1 d'octubre fou la data prevista pel VIIè Concurs de Castells a Tarragona. La responsabilitat de la Colla era molt alta doncs va ser fundada arrel de l'últim concurs dos anys abans i es volia quedar en digna posició tot i ser la primera vegada que s'hi anava. La Colla complí al màxim de les seves possibilitats descarregant el 5 de 7 i carregant el 4 de 8 i el 2 de 7 que donaren la tercera posició d'un total de vuit colles en una competició que dominaren els Castellers de Vilafranca.

Aquest bon moment de forma es ratificà per Santa Úrsula, tot oferint la mateixa exhibició amb la diferència que, per fi, es completà el 2 de 7. Una actuació que podia competir cara a cara amb qualsevol Colla puntera. La Colla entrava en l'èl.lit castellera amb tots els honors en només dos anys d'existència.

Un homenatge a l'històric Joan Julivert "Jan Julivert", cap de Colla dels Nens del Vendrell, poc abans de morir, va cloure la temporada.

Després dels èxits de l'any anterior es pot considerar 1973 com una temporada de transició. Els castells de set són plenament dominats i sobresurten el parell d'intents que es fan a final de temporada del 3 de 7 per sota, castell considerat de vuit en l'època. Com a dada important indicar que es canvia l'orientació tècnica de la Colla i es deixen de banda els castells superiors. Encara que els resultats no són immediats la trajectòria posterior ens fa veure que es seguí una bona línia en la formació de la pedrera.

Un Sant Joan poc reeixit, amb intents de 4 de 8 i 2 de 7 donà pas a un dels primers actes oficials de la Colla, la visita del Ministre d'Obres Públiques, Fernández de la Mora, per la inauguració de la variant N-240 que uneix Tarragona amb Lleida al tram de Valls.

El 12 d'octubre, al camp de futbol de Vilafranca, es celebrà un concurs de castells amb motiu de la "Setmana de la Vinya i del Vi del Penedès". La Colla es classificà en tercera posició, d'un total de nou colles participants, amb un 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 7 i un 2 de 7 carregat i el primer intent, frustrat, del 3 de 7 per sota..

Les festes anyals tancaren la temporada. Al dinar de germanor el delegant comarcal sindicat, Marià Dalmau, suggeria que les dues colles de Valls podrien portar el pilar de comiat d'actuació al balcó de l'ajuntament. La Joves, però, hauria d'esperar a l'arribada del primer ajuntament democràtic per poder-ho fer.

És escollit com a nou cap de Colla l'Isaac Rubio, que ja ho havia estat la primera temporada i com a president en Ramon Benedicto "Creus". Com hom pot comprovar el mestratge i guia pels antics membres de la Muixerra és nota comuna en aquest període de formació. El nombre de sortides augmenta considerablement.

Per Sant Joan, després d'una nit de Completes on es calà foc al campanar de l'Església, es realitza una bona actuació amb el 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 7 i un intent de 3 de 7 per sota. Aquesta tripleta es repeteix, el juliol, a Lloret de Mar on els organitzadors volien fer un concurs al qual no s'avingueren les colles participants.

Per Firagost es descarrega el primer 3 de 7 per sota, un castell que es sovintejarà un bon grapat d'anys, ens donarà el 3 de 8, i que malauradament ara s'ha perdut en la nostra formació.

El 29 de setembre el Patronat Municipal de Castells de Tarragona convocava una manifestació castellera amb totes les colles existents 7 de Tarragona i 5 de Barcelona. Cal dir que aquesta exhibició perdia el caràcter de concurs degut a la controvèrsia que s'havia suscitat entre algunes colles i mitjans de comunicació. Uns quinze mil espectadors veuen com la Joves descarrega un 5 de 7 i un 4 de 7, carrega el 2 de 7 i fa un intent de 4 de 8. Una exhibició semblant a la de l'any anterior però en la que es veu a la Colla més experimentada i més segura, en definitiva, més consolidada.

Les bones maneres demostrades a l'exhibició de Tarragona troben ressò aquesta temporada. El progrés i millora són notoris: el 3 de 7 per sota s'aconsegueix onze vegades sense cap caiguda, el 2 de 7 quatre vegades amb només una xurriacada i, com a castell més destacable i insígnia, es descarrega el 4 de 8. A partir d'ara la Joves entra en competència directa amb l'altra Colla local.

 En un magnífic Sant Joan s'assoleixen el 5 de 7, el 2 de 7 i el 3 de 7 per sota. La colla havia assolit una maduresa considerable i per la Mare de Déu d'agost, a la Bisbal, la plaça més castellera sense colla pròpia, i en la que la Joves sempre ha trobat molt bona acollida, a més d'un 3 de 7 per sota i un 2 de 7 carregat, davant l'admiració de tothom, es descarregà per primera vegada el 4 de 8 després de dos anys d'anar-hi enrera. Una petita polèmica enfrontà les colles vallenques en acusar la Joves d'haver actuat conjuntament amb els Nens del Vendrell per completar el preuat castell, acusació sense fonaments, i és que l'agrupació veïna començava a veure els ullals al llop . Era el 15 d'agost de 1975.

Un excepcional Santa Úrsula aplaudeix la millor actuació fins el moment amb el 3 de 7 per sota, 2 de 7, i 4 de 8 tots descarregats. Sens dubte fou una gran temporada però que es veuria, afortunadament, superada per la següent.

1976

El darrer any d'aquest període significa la consagració plena com a colla puntera dins el món casteller. Els castells de set no amaguen secrets i es comença a sovintejar el carro gros però les expectatives caminen vers el 3 de 8 i en el pilar de 6, construcció que necessita un treball específic i concret.

El mes de febrer, la Joves donà la benvinguda a la transició democràtica amb una petita actuació en honor els Reis d'Espanya en la seva visita a Tarragona.

A la Bisbal, poc abans de Sant Joan, es realitzaren els dos primers intents de pilar de 6, espadat que es veuria frustrat en cinc ocasions més durant l'any. Caldria esperar dotze anys per poder gaudir de la fotografia d'aquest estilitzat castell.

Les lluïdes actuacions per Sant Joan, Llorenç del Penedès i la Bisbal una altra vegada amb la consecució sense caiguda del 2 de 7 i el 4 de 8 fan agafar molta confiancça a l'agrupació que, amb coratge i entuciasme, carrega el 3 de 8 al primer intent a la tercera ronda del Sant Fèlix vilafranquí. Sens dubte un pas molt important i una altra barrera que havia caigut. El 3 de 8 era conegut el segle passat com "el castell de vuit", el castell per excel·lència, on la força no ho té tot a dir en favor d'un equilibri més que envejable. Les expectatives per Santa Úrsula eren màximes.