Anar a la pàgina principal

Tornar a l'índex història

 

 

Molta gent, segurament, tindrà la sensació de que internet porta més d'un segle a les nostres vides. Milions de persones de tot el món utilitzen internet, com a eina de treball, oci, necessitat... però, quant temps fa que va nèixer internet? Qui ho va inventar?

Ens hem de remontar a l'any 1955, quan el president dels Estats Units Eisenhower va donar a conèixer al món, que planejava llançar un petit satèl·lit artificial. Rússia (la Unió Soviètica en aquell moment) per la seva part, reaccionà declarant la intenció de que també faria el mateix. Dos anys més tard, concretament el 4 d'octubre de 1957, la Unió Soviètica va llançar (ja famós en la carrera espacial) l'Sputnik, que no seria més que una petita esfera de no més de 70 Kg.Sputnik

 

Els Estats Units, després de lo del "Sputnik", no es podien quedar de braços plegats i creà l'Agència de Projectes avançats d'Investigació, conegut com a ARPA (Advanced Research Projects Agency). I juntament amb la NSF (National Science Foundation, Fundació Nacional de la Ciència), i altres organitzacions més, serien clau per al naixement d'internet.

La feina de ARPA era la investigació i l'aplicació de tecnologia punta per a la defensa nacional, i evitar així ser sorpresos, de nou, pels avenços tecnològics de la URSS. Se li asignà el control del programa de satèl·lits dels Estats Units, fins a la creació de la NASA a octubre de 1958.

ARPA agrupava els millors científics, algunes institucions americanes d'investigació avançada... I tenia com a feines les activitats relacionades amb l'espai, els mísils i les proves nuclears.

Els científics d'ARPA estaven interessats en intercomunicar la seva base d'operacions i els seus col·laboradors, usant els ordinadors que estaven disponibles. Necessitaven una xarxa de comunicació eficient, vulnerable a qualsevol atac nuclear que la pogués destruir.

La idea que es va desenvolupar va ser que els missatges es podien dividir en paquets, cada paquet seria direccionat per separat i viatjaria per la xarxa individualment fins a arribar al seu destí, on es reagruparien per formar el missatge original. Aquesta idea també proposava alguna cosa excel·lent: que els missatges es dividissin en grans quantitats, ja que resultava una forma addicional de seguretat en cas que algú interceptès la comunicació.

Així, els paquets passarien de node a node com una "patata calenta" en camí del seu destí, fins a acabar en el lloc apropiat.

I és al juliol del 1951 quan Leonard Kleinrock publica des de el MIT (Massachusetts Institute of Tecnology) col·laborant dintre del ARPA, el primer document sobre la teoria de commutació de paquets. Kleinrock va convéncer a l'investigador del MIT, Lawrence G. Roberts, de que seria factible la teòrica de les comunicacions via paquets en lloc de circuits, la qual cosa resultà ser un gran pas en el camí fins el treball informàtic en xarxa.

Paral·lelament, al 1962 ARPA inicia un programa d'investigació sobre ordinadors, el líder del qual seria un científic de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) anomenat John Licklider.
I és al 1965 quan es realitza un experiment a ARPA on s'interconnecten Berkeley i el MIT usant les línies de telèfon donant lloc a la primera xarxa d'àrea ampla., WAN (Wide Area Network). Al 1966-67 ARPA publica un pla per crear una xarxa d'ordinadprs anomenada ARPANET.

Amb la publicació d'aquest pla, el NPL, el MIT i RAND, que habien estat treballant en els mateixos conceptes sense saber-ho, decideixen unir el millor dels seus projectes per tal de dissenyar el projecte d'ARPANET. Una altra data senyalada en el naixement d'internet va ser el 2 de setembre de 1969.

Un projecte desenvolupat per Kleinrock i el seu petit grup d'estudiants graduats entre els que es trobava Charley Kline, aconseguien posar en contacte remotament a un ordinador d'Stanford per intentar enviar alguna dada a algun altre lloc.

A partir d'aquest moment, científics de tot el món podien intercanviar informació. I la base del que avui és internet fou tot un èxit. La font d'informació més important de l'existència humana acabava de néixer. Des d'aquest moment fins el dia d'avui, no s'ha parat d'innovar i incrementar les aplicacions sobre aquest sistema de connexió. Les possibilitats d'aquest medi, avui en dia, no tenen límits.