
Hachers, crackers i pirates |
|
Juntament als avenços de la informàtica i les comunicacions en els últims anys, ha sorgit un grup de gent apassionada a aquestes tecnologies, que armats amb els seus ordinadors i connexions a xarxes com internet, han aconseguit humiliar a institucions tan potencialment segures com el Pentàgon o la NASA. La seva joventut i la capacitat de deixar en evidència a institucions molt poderoses, els fa aparéixer en la opinió pública. Però, qui són? Són perillosos per a la societat? Han de ser perseguits? Ens podem trobar amb diferents termes per tal de definir aquests personatges:
És molt difícil establir perfils d'aquestes persones, perquè menys en els casos en els quals han saltat a la llum pública com a resultat de les seves activitats, en el seu conjunt formen un cercle tancat i impenetrable. Normalment els objectius més apetitosos són els sistemes relacionats amb la seguretat nacional, defensa i institucions financeres, però enfront les possibles consequëncies legals d'aquests actes opten per altres organismes públics, les universitats i les empreses. Existeixen una sèrie de grups que tenen un caràcter supranacional, i que s'extenen a través d'internet, el seu hàbitat natural. A través d'aquest medi intercanvien informació i experiències, al mateix temps que aconsegueixen un cert grau d'informació. Això ha disparat l'alarma en alguns àmbits gubernamentals, ja que una acció coordinada que afectès a diversos sistemes estratègics d'un país pot ser igual de desestabilitzadora que les activitats terroristes. A Espanya hi ha exemples recents, com per exemple és el cas de "Hispahack", que realitzà atacs a diversos sistemes, inclosos els d'algunes universitats. També s'ha creat en la Guardia Civil un grup especialitzat en tot tipus de delictes informàtics per identificar i investigar a aquests moderns delinqüents. |