A finals de 1969 la Defense Research Projects Ajency (DARPA) va crear la Interconnected Network (internet). El seu objectiu era unir ordinadors de forma descentralitzada i econòmica.

Avui en dia, més de 170 països necessiten d'internet. L'activitat docent va ser en els seus principis la primera activitat que es va beneficiar de la seva existència, però la finalitat comercial va acabar per imposar-se en els nostres dies.

Internet serveix per compartir informació des de qualsevol part del món a qualsevol hora, i qui vulgui en pot posar i consultar. Podem saber què està passant a l'altre costat del món mitjançant les notícies que podem trobar a internet. Així mateix una persona interessada en alguna disciplina científica, tecnològica, artística... pot llegir articles, publicacions, novetats, tendències...

La comunicació, juntament amb la informació, ha sigut una de les opcions més interessants i sobretot més usades pels internautes. Mitjançant el correu electrònic, videoconferència i demés mecanismes, dos persones poden estar en contacte i intercanviar informació a l'instant.

El comerç a internet cada vegada és més creixent. Les empreses hi poden competir en igualtat de condicions. Solament els falta atraure al client i oferir el que estan buscant.
El major avantatge en quant a la tecnologia usada a internet ha sigut l'aparició dels navegadors, la potència dels protocols usats i els llenguatges de programació de xarxa.
En un principi el que s'utilitzava al 1969, per interterconnectar ordinadors de la xarxa DARPA, era el que es coneixia com Network Communication Protocol (NCP). Per tal que els ordinadors puguin comunicar-se entre si és necessari que tots ells envïin i rebin la informació de la mateixa manera. La descripció dels pasos a seguir es denomina "protocol".

Al 1974, es va presentar el protocol TCP/IP (Transmission Control Protocol / Internet Protocol). Aquest protocol proporcionava un sistema independent d'intercanvi de dades entre ordinadors i xarxes locals de diferent origen. També s'usava en l'enviament de paquets.

A principis dels 80 el Departament de Defensa dels Estats Units va decidir usar el protocol TCP/IP per a la xarxa ARPAnet, desdoblant-la en Arpanet i Milnet, sent aquesta segona d'ús exclusivament militar, connectada a Arpanet sota un tràfic extremadament controlat. Igualment a Europa es va crear la xarxa Milnet.

Al juliol de 1994, la Internet Engineering Task Force (IEFT) acordà introduir una sèrie de canvis sobre el protocol d'interconnexió de xarxes fins a llavors utilitzat a internet. Es recomana la implementació del protocol Internet Protocol Next Generation (Ipng), el nom formal del qual és Ipv6, enfront a l'utilitzat en l'actualitat que és Ipv4. Ipv6 proporciona un major direccionament d'elements connectats a la xarxa, ja que passa de direccions de 32 bits en l'actualitat a direccions de 128 bits.

Igualment que en els equips o en les connexions, també s'evolucionà en els serveis que oferia ARPAnet. Al 1972 es va introduir un sistema de correu electrònic, que va alliberar als ususaris de la dependència dels fluxos horaris (de molta importància als Estats Units per la seva gran evasió), i va suposar un sorprenent augment en el tràfic generat, convertint-se en l'activitat que major volum generava, en contra de les idees inicials.