Impacte d'internet en l'educació:

L'aparició d'internet ocasionarà profunds canvis en els mètodes d'ensenyament-aprenentatge i en els objectius educatius. Produeix un gran cop a l'educació memorística.

La diferència principal entre uns alumnes i uns altres, entre professionals i altres, entre empesaris i altres, ja no estarà donada per qui té més informació, sinó pels qui tindran la capacitat d'interpretar millor la informació i elaborar-la més creativament, produint un raonament de millor qualitat.

Internet possibilita, per primer cop en la història de l'educació, que la ment quedi alliberada d'haver de retenir una quantitat molt gran d'informació. Solament és necessari comprendre els conceptes. Això permet utilitzar mètodes pedagògics amb els quals l'alumne pot aprendre més i millor en un any el que requerien tres anys.

Ara els docents poden destinar el seu esforç i el dels alumnes en desenvolupar més les capacitats mentals que possibiliten als estudiants poder comprendre adequadament la informació i elaborar-la creativament, podent així produir una quantitat superior de raonament.

Avaluacions sobre la qualitat educativa dels alumnes que van a l'escola, han demostrat que la majoria no comprenen bé el que llegeixen i tenen series deficiencies en poder raonar correctament.

Les persones que no estiguin capacitades per elaborar amb eficiència, creativament, la gran quantitat i variada informació que poden obtenir a internet, no podran utilitzar en forma òptima aquest extraordinari instrument, veuran empobrit el procès de convertir la informació en coneixement, i això produirà un rebuig en els àmbits laborals.

Respecte a l'ensenyament, internet pot ser útil de tres maneres diferents:

a) Com a recolzament a l'ensenyança tradicional: A internet, especialment als països de major desenvolupament econòmic i per tant amb més recursos informàtics, s'usa fonamentalment com si fós una nova biblioteca.
Els alumnes, a la classe, a les seves respectives cases o les biblioteques, obtenen a la xarxa informació que abans buscaven als llibres. Museus virtuals, llibres digitalitzats i especialment informació periodística, són fonts d'investigació per als estudiants.

b) Com a complement de l'ensenyança tradicional: Internet, com a complement de l'ensenyança que s'obté a l'escola, permet una actualització constant de coneixements en les més variades especialitats.
Un arquitecte, un metge o un agrònom, per exemple, podran trobar a la xarxa llocs en els quals no solament apareixen les novetats científiques i tècniques de cada disciplina, sinó en que ademés és possible intercanviar experiències amb altres professionals en diversos llocs del món.
Internet, oberta a totes les vertents del coneixement, propicia l'intercanvi interdisciplinari. Però ademés, facilita l'especialització del coneixement.

c) Com a substitut de l'ensenyança escolaritzada o presencial: Aquesta és la més seductora, i a la vegada també és la més discutida.

Hi ha persones que pensen que pronte serà possible que l'educació a distància, a través d'internet, substitueixi a l'educació impartida pel professor davant dels estudiants.

Indubtablement, aquestes tecnologies permeten difundir de manera més extensa coneixements que abans quedaven tancats darrere les parets de les escoles i les universitats. El problema central radica en les possibilitats reals, no sol d'internet, sinó de l'educació a distància.

L'educació a distància els serveix als estudiants? O solament és útil en el cas dels adults? Els pedagogs i especialistes en temes educatius solen tenir opinions molt variades al respecte. Hi ha qui considera que l'educació a distància sol funciona amb estudiants madurs, que no requereixin de la disciplina que imposa la presencia personal del docent. Altres, al contrari, sostenen que lo fonamental en el procès d'ensenyament-aprenentatge és el coneixement que es transmetrà, i no els mecanismes que s'usen.

Però, és possible substituir al professor? En els alumnes que no han arribat a l'adolescència no és possible substituir al professor. Les noves tecnologies de comunicació i especialment internet, poden servir com a recolzament a l'aprenentatge en tots els nivells, però fins ara no pareix que puguin rellevar al mestre.

En l'ensenyança universitària intenet pot servir per a la propagació de coneixements molt específics. No obstant, hi ha disciplines en les quals pareix indispensable l'aprenentatge "in situ", o amb equip tècnic, el funcionament del qual es pot aprendre a distància.

 

Internet com a eina:

Cada dia més centres d'ensenyament estan connectats a internet. Els professors i els alumnes utilitzen aquesta connexió de diverses maneres. En primer lloc, internet és una font inesgotable d'informació i dades de primera mà.

Com a xarxa originàriament científica, pot trobar-se gran quantitat d'informació útil per a les classes. Podem trobar materials per a qualsevol nivell educatiu, preparats per altres professors. També existeixen arxius de programacions i experiències educatives, documents per a ús del professor en la prepació de les seves activitats d'ensenyament-aprenentatge, etc. Estudiants d'escoles distants entre si utilitzen la xarxa com a mitjà de comunicació per a realitzar projectes en comú: intercanviar dades sobre diferents aspectes del seu entorn social o estudiar les diferències i semblances culturals entre comunitats de diferents països.

Existeixen organitzacions dedicades a facilitar el contacte entre estudiants i professors de qualsevol part del món i a ajudar-los en les seves experiències temàtiques proporcionant informació, idees i experiències anteriors que han tingut èxit.

 

L'aula virtual:

L'aula virtual és un entorn d'ensenyament-aprenentatge basat en un sistema de comunicació mitjançant l'ordinador, un espai simbòlic en el qual es produeix la interacció entre els participants.
Es tratcta d'oferir a distància possibilitats de comunicació que sol existeixen en una aula real. La metàfora de l'aula virtual comprèn espais cibernètics per a les classes, la biblioteca, el despatx del professor per a la tutoria, el seminari per a un petit grup, l'espai de treball cooperatiu i també la cafeteria per a la xerrada relaxant entre els alumnes.

Les tecnologies usades en diverses experiències varien en funció dels mitjans disponibles: des de la videoconferència per a algunes classes magistrals, el correu electrònic per a la tutoria personalitzada i el xat per a la comunicació en la coordinació de petits grups.

La informació científica disponible a la xarxa pot ser molt útil si els professors són capaços d'identificar-la i de facilitar-ne l'accès als estudiants. En aquest sentit és necessària la creació en xarxes temàtiques que seleccionin i proporcionin accès a materials rellevants.

Alguns exemples d'aules virutals són:

- http://www.psicologia-online.com/formacion

- http://www.aulavirtual.com.mx

- http://www.um.es/molecula/indice.htm