Anar a la pàgina principal
(modulador/demodulador). És un modulador i demodulador de dades que participa en una comunicació. S'utilitza, majoritàriament, per transmetre dades per via telefònica. Com els ordinadors procesen dades de forma digital i les línies telefòniques de la xarxa bàsica sol transmeten dades de forma analògica, els mòdem el que fan és tranformar, mitjançant diferents tècniques, les senyals digitals en analògiques i a l'inrevès.
mòdem
Esquema ADSL

És un tipus especial de mòdem dissenyat per a modular la senyal de dades sobre una infraestructura de televisió per cable. El terme internet per cable es refereix a la distribució d'un servei de connectivitat a internet sobre aquesta infraestructura de telecomunicacions.

Els cable-mòdems s'usen principalment per a distribuir l'accès a internet de banda ampla, aprofitant l'ample de banda que no s'utilitza en la xarxa de TV per cable.

Els abonats d'un mateix veïnat comparteixen comparteixen l'ample de banda proporcionat per una única linea de cable coaxial. Per tant, la velocitat de conexió pot variar depenent de quanta gent estigui usant el servei al mateix temps.

Alguns exemples de fabricants de cable-mòdems són: 3Com, Cisco Systems, Ericsson, Motorola, Nortel Networks, RCA...

Cable-mòdem Motorola Surfboard

 

Mòdem:

 

 

 

 

 

RTC:

Telefónica anomena aquestes línies de comunicació Red de Telefonía Commutada. Són les línies que hi ha a casa per a les trucades de veu. Cal instal·lar u módem per poder connectar-les a internet. Mentre s'està fent servir aquest tipus de línies per connectar-se a internet no es podran ni fer ni rebre trucades de veu, a no ser que hi hagin dues línies diferents.

 

XDSI:

(Xarxa Digital de Serveis Integrats). És una xarxa de transport digital sobre línies de coure que permet integrar molts serveis, tant de veu com de dades, amb un únic accès a "alta" velocitat (64 kbps + 64 kbps). És capaç de suportar dues trucades simultànies, una per cada canal.
El mòdem convencional no pot funcionar en aquest tipus de línia, sinó que cal fer-ho amb una placa XDSI o un encaminador (router). Aques tipus de línies es fan servir poc.

 

ADSL:

(Asymmetric Digital Subscriber Line, Línia Digital Asimètrica d'Abonat). És un mètode de transmissió de dades a alta velocitat a través de les línies telefòniques de coure tradicionals, que proporciona una major velocitat respecte les connexions amb mòdem. Les dades poden viatjar a diferent velocitat a l'anar del servidor al client (velocitat de baixada) que del client al servidor (velocitat de pujada). Per aquesta raó s'anomena assimètric.

Aquesta tecnologia és especialment adequada per a navegar per internet, ja que la quantitat de dades que el servidor envia a l'ordinador d'un usuari generalment és molt superior a les que l'ordinador envia cap a la xarxa.

L'ADSL arriba a Espanya durant el 1999, alguns dels proveïdors són: Telefónica, Terra Networks, Ya.com, Wanadoo, Tiscali, Jazztel...

A inicis de l'any 2005 la velocitat mitjana era aproximadament de 512/128 Megabits/s, a un preu de 36€ al mes. I la velocitat mitjana contractable era de 4000/256 Megabits/s.

 

 

 

El cable :

Aquest sistema utilitza una xarxa pròpia de cable per fibra òptica que permet transmissions digitals d'alta velocitat (30 Mb/s). Integra múltiples serveis: veu, internet i TV, que poden utilitzar-se simultàniament.

 

Cable-mòdem:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

WiMAX:

(Worldwide Interoperability for Microwave Acces, Interoperabilitat Mundial per a Accès per Microones). És un estàndard de transmissió inalàmbrica de dades dissenyat per tal de ser utilitzat en l'àrea metropolitana o MAN proporcionant accessos concurrents en àrees de fins a 48 quilòmetres de radi i velocitats de fins a 70 Mbps.

Aquesta tecnologia d'accès transforma les senyals de veu i dades, en ones de ràdio dintre d'una banda de freqüències de 10-66 GHz.

WiMAX es situa en un terme intermedi de cobertura entre les demés tecnologies d'accès de curta allargada i ofereix velocitats de banda ampla per a una àrea metropolitana.

En l'actualitat existeix un consorci d'empreses (inicialment 67 i avui en dia més de 100) dedicades a dissenyar els paràmetres i estandards de la tecnologia del WiMAX, i estudiar, analitzar i probar els desenvolupaments implementats. Aquest grup d'empreses s'anomena WiMAX Fòrum.

En principi es podria deduir que aquesta tecnologia suposa una greu amenaça per al negoci de tecnologies inalàmbriques d'accès de curt recorregut en les quals es basen moltes empreses, però hi ha entitats molt importants darrere del projecte. Les principals firmes de tecnologia mòbil també estan desenvolupant terminals capaces de connectar-se a aquestes noves xarxes.

Després de la fase de proves i estudis la duració prevista dels quals és d'uns dos anys. S'espera començar a oferir serveis de conexió a internet a 4 Mbps a partir del 2007, incorporant WiMAX als ordinadors portàtils i PDA.