pla de mobilitat i aparcaments

PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE I D'APARCAMENTS DE CAMBRILS

LA PROPOSTA D'IC-V (a curt, mig i llarg termini)

La problemàtica d'un municipi com Cambrils en relació a la mobilitat i específicament al dèficit de places d'aparcaments (que presenta un marcat matís d'estacionalitat) existeix des de fa temps però sembla haver-se aguditzat en els últims anys. En efecte, fins fa pocs anys existien en zones molt properes al nucli del Port solars sense construir --de propietat privada o pública-- que absorbien l'increment de la demanda d'aparcament que es produïa en època estival. Aquests solars, en la seva major part, ja estan construïts o ho estaran en dates pròximes i, de sobte, Cambrils s'ha quedat sense aquestes places d'aparcaments que resolien el que ara ens hem adonat que era un greu problema.
Hi ha d'altres factors que incideixen en el tema: el creixement demogràfic de Cambrils --que sobresurt per la seva dimensió entre les demés poblacions catalanes-- ha fet que en determinats barris com l'Eixample platja hi hagi problemes d'aparcament al llarg de tot l'any i no només a l'estiu. Ni tan sols mesures d'ampliació de les places d'aparcament al carrer preses fa uns anys --com ara l'aparcament en bateria-- han resolt un problema creixent. Cal també fer esment de l'increment general del parc de vehicles, que s'ha disparat darrerament i que suposa lògicament un increment del nombre de cotxes al carrer al llarg de tot l'any i també un increment a l'estiu.
La problemàtica específica de l'aparcament d'autobusos i camions --encara no resolta-- s'ha vingut a sumar a la problemàtica general.
La introducció de zones blaves per augmentar la rotació de vehicles en les zones més cèntriques del poble s'ha fet molt gradualment i en general ha obtingut una resposta favorable de la població, excepte pel que fa als residents que veuen com ara els cal pagar per deixar el seu cotxe davant de casa.
En segon lloc, però amb una importància no menor, tenim les deficiències del transport públic del Camp de Tarragona, que provoquen que sigui imprescindible utilitzar el cotxe privat per anar d'una població a una altra. En el cas de Cambrils aquestes deficiències són molt acusades en la connexió amb Reus i no tan acusades en la connexió amb Tarragona. El que està clar és que és molt difícil fer els desplaçaments habituals o venir a passar les vacances a Cambrils sense portar el cotxe.
Per totes aquestes consideracions podem dir que Cambrils pateix un greu problema de mobilitat i, dins d'aquesta, un dèficit d'aparcaments i de transport públic. És obvi que aquests problemes es concentren a l'estiu però no es limiten a l'estiu. Ara bé, en ser el turisme la font més important d'ingressos del municipi -que no l‘única--, aquesta estacionalitat és encara més preocupant.
Per donar resposta a aquests problemes no es pot improvisar. Fins ara els diferents governs municipals de l'Ajuntament de Cambrils han fet una política del dia a dia. Ho hem vist reflectit en els diferents programes electorals de les últimes eleccions, on, per exemple, el fins ara partit majoritari CiU feia promeses d'habilitar un gran nombre de places d'aparcament en solars de propietat privada de propera construcció, la qual cosa volia dir que eren una solució per dos estius com a molt i que després el problema es presentaria amb molta més agudesa. En el camí hem vist com aquests "pedaços" no arribaven ni de lluny a la meitat del què s'havia promès, i costaven a l'erari públic uns diners que s'han llençat.
No podem tampoc dependre d'altres administracions per resoldre aquest dèficits: si la Generalitat ens ajuda, benvinguda sigui l'ajuda, però no podem caure en la inoperància esperant que la solució vingui de fora.
Per tot això cal fer una planificació, perquè cal resoldre els problemes d'ara però amb la vista posada en el Cambrils d'aquí a 10, 15 o 20 anys. Un Cambrils que patirà segons totes les previsions un increment regular i sostingut de la seva població, i que rebrà un turisme addicional amb la posada en marxa de l'Universal Port Aventura. I una planificació adequada vol dir fer un pla a curt, a mig i a llarg termini que pugui fer front als problemes amb garanties d'èxit.
Una altra consideració és que els problemes no tenen una solució aïllada, unidimensional, perquè no responen a un únic factor. La solució a la problemàtica de l'aparcament no pot anar en una única direcció. Hem d'analitzar quins factors hi incideixen, que són diversos. Hem d'aclarir prèviament quin model de desenvolupament volem per Cambrils. I hem de saber quin volum d'inversions estem disposats a posar sobre la taula.
Primera proposta: potenciar el transport públic.
La solució que encaixa més en un model de desenvolupament sostenible i per tant l'aposta de futur de més envergadura passa per potenciar a fons el transport públic.

Per nosaltres cal aprofundir en tres línies de treball:
1.- millorar la xarxa d'autobusos que ens uneix amb les poblacions del Camp de Tarragona (Salou, Reus, Tarragona, ...). Aquesta solució s'inscriu en la millora general del transport públic actualment existent, millorant freqüències de pas, redefinint el traçat de les línies, coordinant les diferents línies, harmonitzant tarifes, establint bitllets que permetin realitzar més d'un itinerari, ...
2.- Potenciar l'actual línia de transport públic municipal. Aquesta potenciació hauria de respondre als següents objectius:
- abarcar tot el terme municipal, i no només una part.
- cobrir la connexió amb la futura estació de tren a la zona esportiva municipal.
- incrementar les freqüències de pas.
- cobrir amb unes freqüències raonables els trajectes des dels aparcaments dissuassoris al centre Vilafortuny i viceversa.
Per tal de realitzar aquestes dues propostes cal construir de manera immediata una estació de busos. Esperem que es compleixin els terminis acordats.
Aquesta proposta sembla comptar amb bones perspectives després del recent anunci de la Generalitat de construir-la de manera immediata.
3.- Fer gratuït el transport públic municipal a la temporada alta estiuenca. Cal incentivar que tant els cambrilencs i cambrilenques com les persones que ens visiten deixen el seu cotxe aparcat i es desplacin per Cambrils en transport públic. La millor manera és fer-lo gratuït en temporada alta. Aquest servei es cobriria amb una ecotaxa creada amb aquesta finalitat. L'actual llei municipal catalana contempla aquesta possibilitat expressament, per tant cal utilitzar-la.
4.- Posar en marxa un servei de metro lleuger que faci el trajecte Cambrils-Salou-Vilaseca-Reus- Tarragona.
El trasllat de la via del tren --de propera execució-- ens posa sobre la taula una oportunitat històrica: acabar amb una barrera urbanística que dividia el terme i aprofitar uns terrenys que quedaran alliberats per fer una connexió amb les poblacions més importants del Camp de Tarragona que sigui ràpida, freqüent i poc contaminant. És una oportunitat única i irrepetible per dos factors: mai més tindrem un corredor ja traçat (i uns terrenys dels quals caldrà decidir-ne l'ús) com tindrem en un futur immediat; i mai més tindrem el finançament necessari per fer la inversió com ara en que cal decidir com es farà la connexió de les localitats del Camp de Tarragona amb l'estació de l'AVE a Perafort.
En aquest tema cal coratge polític i molta visió de futur per part dels responsables polítics a tots els nivells de decisió: local, autonòmic i estatal. Cal prendre una decisió com Ajuntament de Cambrils i fer els contactes polítics necessaris per engrescar els municipis implicats i les administracions superiors. No estem parlant d'una inversió fàcil d'aconseguir, però tampoc d'una inversió impossible. Tenim al nostre favor que ara és el moment idoni per pressionar en aquest sentit i que si aquesta proposta es porta a terme, suposaria un canvi qualitatiu per les possibilitats de desenvolupament de tota la zona. El repte val la pena.

Segona proposta: potenciar els carrils-bici
Fins ara s'ha començat a fer les primeres bases per fer el que hauria de ser una autèntica xarxa de carrils-bici, però ens hem quedat en traçats parcials que no tenen la continuïtat que seria desitjable per garantir que els ciutadans i ciutadanes puguin fer els principals desplaçaments en bici. Cal garantir vials segregats que ofereixin seguretat perquè en cas contrari molta gent no es decidirà a fer el canvi de vehicle. Proposem fer d'aquesta política una prioritat, garantint les inversions necessàries per portar-ho a terme. Cal fixar-se objectius precisos i gradualment assegurar determinats itineraris.
Donades les condicions climàtiques favorables del nostre clima així com l'absència de desnivells importants en el nostre terme municipal cal afirmar clarament les possibilitats que tenim per fer factible que una part significativa dels desplaçaments es facin en bicicleta.
Per part de l'Ajuntament cal posar a l'abast totes les facilitats possibles, com lloguer de bicicletes en zones determinades, per poder fer trajectes en un sentit i deixar la bicicleta, etc.
Tercera proposta: potenciar la qualitat de l'espai urbà en benefici dels vianants
És una obvietat dir que els carrers són perquè la gent en gaudeixi. Sembla una obvietat però cal repetir-ho perquè sovint aquest principi és el gran oblidat en la pràctica diària de les administracions.
Durant el segle XX, l'espai urbà ha seguit la lògica d'anar-se adaptant a l'automòbil i a un volum de transit en creixement constant. La multifuncionalitat del carrer, doncs, s'ha anat reduint progressivament en profit de la sola funció de circulació motoritzada.
Els carrers, les places, les avingudes i els passejos representen entre un terç i un quart de la superfície urbana i constitueixen, de fet, la major part de l'espai públic. Són els nostres entorns de comunicació, el teixit de les ciutats on vivim, el suport de la vida quotidiana de tot ciutadà.
De fet, el que caracteritza l'espai urbà és la seva complexitat i la seva funció d'acolliment de múltiples activitats (és lloc de trobada, de jocs, de compres, de passeig i de circulació, i és element d'identificació del barri per als habitants).
L'espai urbà no ha de ser exclusivament un lloc de pas, ni una calçada destinada a absorbir una onada de cotxes que empobreixin el paisatge urbà, sinó un marc de vida per a tots els usuaris.
La nostra societat es troba enfrontada, a hores d'ara, amb una contradicció fonamental entre dos elements clau: 1) un gran desig de mobilitat afavorit per l'automòbil, que es converteix, sovint, en símbol de llibertat; i 2) la degradació de la seguretat, de les condicions de desplaçament i de la qualitat de vida pels perjudicis causats pel soroll, per la contaminació de l'aire i per l'absència d'espai per als usuaris no motoritzats.
Ara bé, és útil recordar que els desplaçaments a peu són el mitja de transport més important a les nostres poblacions.
Pel que fa al desenvolupament econòmic, la importància del vianant com a client, sovint és subestimada, mentre que la de l'automobilista és sobreestimada. De fet, rarament ens adonem que els vianants són indispensables per a la bona marxa dels comerços. Són els vianants els qui compren, i no pas els automobilistes muntats en els seus vehicles.
La velocitat elevada i el perill per a la circulació que en resulta, pesen sobre la vida quotidiana dels ciutadans. Per exemple, reduint sovint el grau d'autonomia dels infants, que han de dependre dels adults; o bé marginant moltes persones grans, que eviten de sortir al carrer per por de la circulació.
D'altra banda, les conseqüències ecològiques del transit motoritzat són particularment importants, i les resumim a continuació.
Soroll
Estudis recents apunten que el 20% dels ciutadans europeus pateixen uns nivells de soroll perillosos per a la salut.
Aire
Segons l'estudi CORINAIR de 1990, el transit motoritzat és responsable del 62% del contingut atmosfèric en monòxid de carboni (CO), del 50% en òxids de nitrogen (NOX), del 33% en hidrocarburs (HC) i del 17% en diòxid de carboni (CO2).
Energia
A Espanya, el sector del transport és el principal consumidor d'energia, amb el 44,5% de la totalitat de factura energètica, amb la particularitat, a més, que el 98% dels combustibles tenen origen fòssil i no són renovables.
Congestió del trànsit
Les seves conseqüències són reducció de la capacitat de mobilitat, augment del consum d'energia i de la contaminació, pèrdua de temps i de benestar personal.
Per tot això cal aplicar de manera sistemàtica el concepte de moderació de la circulació, que pretén modificar el comportament dels usuaris i millorar la qualitat de vida de les poblacions, combinant la limitació reglamentada de la velocitat amb elements d'urbanització
Així, els principals objectius de la moderació de la circulació són els següents:
- Repartir l'espai públic més equitativament, de manera que es restableixi un equilibri entre els diversos usuaris de la via pública.
- Millorar la qualitat ambiental i el paisatge urbà.
- Millorar la seguretat, tant objectiva com subjectiva, particularment la dels vianants.
- Tornar més responsables els conductors.
Com a resum, cal realitzar un pla sistemàtic per aplicar aquests principis als carrers de Cambrils, suprimint per exemple l'aparcament en bateria, ampliant les voreres i altres zones destinades als vianants.
Quarta proposta: construcció d'aparcaments dissuasoris a les entrades de la població.
Fins ara només s'ha pensat en la construcció d'aparcaments soterrats a l'interior de la població, oblidant que per l'elevat cost que comporta la construcció d'aquests aparcaments soterrats l'ocupació de les places seria relativament reduïda, donat que es limitaria a la temporada estival. Durant la resta de l'any la rotació de les places seria, segons totes les previsions, bastant limitada. Això explica perquè hores d'ara no se n'ha construït cap.
Hi ha però un model alternatiu: construir grans zones d'aparcaments a les entrades de la població, coneguts com aparcaments dissuasoris, de tal manera que quan arriba una persona a la població l'alternativa que se li ofereix és la de deixar de manera ràpida i còmoda el seu vehicle en aquests aparcaments i agafar un mitjà de transport públic que de manera directa el condueixi allà on vol anar. Aquestes zones seria possible establir-les en diverses ubicacions i podrien acomplir aquesta finalitat de manera senzilla. Cal només tenir voluntat política per tirar-ho endavant i contactar amb els propietaris dels solars i establir l'acord pertinent, en forma d'un dret de superfície o de la compra o permuta dels esmentats solars per d'altres de propietat municipal.
Els avantatges són clars: gran capacitat d'absorció de cotxes en les puntes de la temporada; descongestionar el centre de la població i la zona del Port donat que una gran part del volum del trànsit ja no entraria dins el nucli de la població, i reducció de la contaminació i del soroll; reducció de l'ocupació dels carrers per part dels cotxes que serien recuperats per la ciutadania per al seu gaudi. L'aspecte de Cambrils en ple estiu amb aquest sistema seria tot un altre del que té actualment.
El requisit és el de posar en marxa un sistema eficaç pel trasllat de les persones des dels aparcaments al centre i per la tornada. Podríem parlar de trenets, o d'altres sistemes d'autobusos, que no depenguessin tant del bon temps.
Pel finançament d'aquest sistema de transport es podrien establir unes ecotaxes que gravarien l'estada a Cambrils. En aquest sistema, els estiuejants que fessin estada a Cambrils se'ls donaria una tarja per la durada de la seva estada. A aquells que només vinguessin a passar un dia, se'ls cobraria el bitllet.
Cinquena proposta: construcció d'edificis d'aparcaments.
Una possibilitat fins ara ni tan sols esmentada és la de construir edificis d'aparcaments. Aquesta és una possibilitat més, encara insuficientment explorada que podria ser una bona solució en determinades zones amb solars disponibles properes al centre. No presenta especials problemes tècnics de construcció, l'impacte visual pot ésser resolt amb una mica d'imaginació, és de ràpida construcció i si les dimensions són les adequades pot encabir un nombre de places interessant.
També té una altra virtualitat i és la de poder ser realitzat per la inversió privada, la qual cosa podria ser una aportació excel·lent per tal de resoldre un problema que fins ara continua pendent.

Sisena proposta: construcció d'aparcaments soterrats.
Com a solució complementària a les mesures que anem desgranant creiem necessari fer places d'aparcament soterrat: altrament no es podrien realitzar moltes de les mesures de qualitat de l'espai urbà.
Ara bé, donada la seva quantia creiem que cal fer un Pla progressiu que permeti fer front a les inversions municipals que siguin necessàries. Segurament és més encertat diversificar la seva ubicació per descongestionar les diferents àrees.
Propostes com les realitzades en l'anterior legislatura (Pg Companys i Macià) són factibles i cal temporalitzar-les adequadament.
Ara bé, tenint en compte que el dèficit de places és considerable ja avui en dia i que segurament tendirà a créixer, cal ser previsors ja des d'ara i analitzar zones de propera construcció properes al Port. Per exemple, l'antic Càmping Villa Magdalena. Valdria la pena considerar la possibilitat de negociar amb els promotors per construir com a aparcament públic la integralitat del soterrani del solar, evidentment tenint en compte les seves pròpies necessitats, i ocupant també els vials allà on sigui possible. Podríem això disposar de places cèntriques i les dificultats de construcció són molt menors que en el cas de l'aparcament de la façana marítima.

Setena proposta: solució definitiva a la problemàtica de l'aparcament de camions.
Cal aprofundir en les solucions proposades, donat que si, d'una banda resoldran el problema dels camions de les persones residents a Cambrils, no es preveuen solucions per aquells que estan de pas.
Vuitena proposta: diversificar les entrades i sortides a la població.
Des de fa molts anys Cambrils ha patit un important col·lapse circulatori degut a què només hi havia una entrada i sortida a la població: la riera d'Alforja. Cal fer operatives més entrades i sortides i acabar les connexions internes:
- acabar Vial de Cavet
- reordenar el tram alliberat de la CN-340 per convertir-lo en un traçat urbà: rotondes, continuïtat dels carrers tallats, voreres, il·luminació, carrils bici, ...
- perllongar la carretera de Misericòrdia fins l'avinguda de la Diputació, enllaçant és clar amb el Vial de Cavet. Aquesta és una prioritat política donada la seva importància estratègica pels accessos a Cambrils. Hores d'ara no tenim sobre la taula cap mena de previsió: ni de redacció d'estudi informatiu, ni de pressupost, ni d'expropiacions, ni de calendari. Cambrils és ja massa gran per tenir un únic accés a la població.
- resoldre la connexió de la carretera de Montbrió amb la CN-340. Modificar el projecte de la Generalitat per fer més ample la totalitat del trajecte fins a Montbrió i no només parcialment com s'havia previst.
Novena proposta: explorar les possibilitats de modificació de la normativa municipal per facilitar que tot habitatge tingui associada una plaça real d'aparcament.
Aquestes propostes han de ser objecte d'un Pla d'actuació a 4 anys que temporalitzi adequadament les mesures que es contemplen en aquest document.
Cambrils, 15 de desembre de 1999

Salvador Matas i Borrut, portaveu del GM d'IC-V

Torna a la pàgina principal