Sumari

• Editorial: Sense informació i participació no hi ha democràcia
• Declaracions incoherents de l'equip de govern de Cambrils
• Casal de Cultura de Cambrils?
• Posició d'IC-EV sobre els pressupostos de 1998

Llibres recomanats: Un Mundo sin Rumbo de Ignacio Ramonet

---

Sovint ens queixem que l'únic que coneixem de la tasca dels partits polítics és el que va apareixent als diferents mitjans de comunicació, que, molts cops, és insuficient per valorar el rerafons de moltes accions i opinions. Només rebem informació quan hi ha campanyes electorals i a la bústia trobem papers dels diferents partits: promeses, balanços, fotos... Després ja no en tornem a saber res fins a les properes eleccions. No coneixem la seva tasca quotidiana, les seves propostes i intervencions, la seva manera de fer... sembla que únicament vulguin comunicar-se amb el carrer en època electoral,  que els donem un xec en banc i després ... res.

La intenció d'aquest butlletí  és la de trencar aquesta dinàmica i poder informar tothom, simpatitzant o no, de la nostra tasca diària, perquè és la manera que la ciutadania vegi les actuacions del nostre grup amb transparència. Cal dir que editar un butlletí d'aquestes característiques era un vell projecte d'Iniciativa per Cambrils que no hem pogut tirar endavant fins ara, però que neix amb afany de continuïtat.

Esperem que sigui d'utilitat aquesta iniciativa i que els propers números us els llegiu amb el mateix interès que aquest. No cal dir que estem oberts a qualsevol crítica, proposta opinió, reivindicació o suggeriment. Voldríem també oferir un espai en el nostre butlletí per col·laboracions de gent interessada en fer-nos arribar els seus comentaris sobre aspectes de la vida de Cambrils. En la contraportada teniu el telèfon i l'adreça de contacte per si voleu col·laborar amb aquest projecte municipal. Fins ben aviat.
 

IC-EV de Cambrils veu amb molta  sorpresa els missatges que estan arribant a la població de Cambrils per part de l'equip de govern sòcioconvergent.
Al Ple del passat mes de desembre es va assegurar per part del portaveu de CiU que Cambrils no està discriminat en les inversions consignades en els Pressupostos de la Generalitat per l'any 1998.  Aquesta afirmació la feia per argumentar la seva negativa a votar una moció que  es feia ressò d'una altra aprovada unànimement pel Consell Comarcal del Baix Camp (de majoria absoluta de CiU) , on es protestava pel tracte donat a la comarca, en relació a la resta de comarques de Catalunya, en les inversions de la Generalitat.
Ara, un més i mig escàs més tard, l'alcalde de Cambrils diu que Cambrils és "un municipi oblidat per l'Estat, per la Generalitat i fins i tot per la Diputació de Tarragona, i carrega contra el seu propi partit, el PSC, a la Diputació per fer carreteres a altres poblacions i no a Cambrils.
Per IC-EV això és una mostra clara d'incoherència política i ens fa veure la manca de directrius polítiques clares en l'equip sòcioconvergent que ens governa.
És com quan  el regidor d'Hisenda (de CiU)  va dir que les xifres del deute municipal eren unes i a l'endemà ho va haver de rectificar i desmentir.
Té clar el que vol el govern municipal de Cambrils? Es poden portar la contrària els màxims responsables del municipi en temes tan importants pel poble?
En què quedem? És Cambrils un poble oblidat per les administracions superiors o no?  O bé aquesta situació depèn dels dies o de la lluna?
A IC-EV no li serveix l'argument que hem sentit de l'alcalde sobre que en altres localitats s'inverteix i aquí no. Perquè potser en aquestes localitats s'han mogut i aquí no ens hem mogut. Per IC-EV els responsables polítics d'ara i dels últims anys han estat excessivament conformistes i dòcils en  totes aquelles qüestions  que depenien de l'Estat o de la Generalitat.
També hem de dir amb claredat que amb la  política que, a nivell d'Estat porta a terme el PP, rebaixant el nivell de les inversions públiques, fa que  poques coses es podran fer a partir d'ara. Entrarem a Europa, però ens estem quedant enrere com a país.
Això vol dir, ras i curt, que serà més difícil aconseguir diners per inversions en el futur perquè l'Estat simplement gastarà menys. No ho oblidem perquè sinó ens estaríem enganyant: ho tenim cada cop més difícil perquè ens facin cas.
Els cambrilencs tenim moltes inversions pendents. El nostre futur com a poble depèn en bona mesura de com es resolguin aquests temes. Per tant,  Cambrils necessita unitat: dels partits i de la societat civil.
Se'ns ha dit que calia esgotar la via parlamentària; i això IC-EV ho ha fet, presentant moltes esmenes als Pressupostos de l'Estat i de Catalunya. Però, com vam anunciar, per aquesta via no hem aconseguit res.
Ara es vol impulsar la via institucional, a nivell d'alcaldia: però s'obliden de posar-se d'acord CiU i PSC: malament, perquè sense unitat a l'equip de govern poca cosa s'aconseguirà. I és que s'estan posant al davant els interessos de partit per davant dels interessos del poble.
Això, lògicament, té un preu: i aquest preu el pagarem tots els cambrilencs i cambrilenques.
Estem d'acord a demanar a la Diputació el vial, però cal no oblidar que fa nou anys que s'arrossega el tema del vial Cambrils-Salou, i ara l'alcalde sembla descobrir el Mediterrani.
No entenem perquè s'és tan comprensiu amb els terminis que es fixen des de Madrid per construir la variant de la 340, que preveuen -si tot va bé- un mínim de 9 anys. Podem esperar 9 anys més?
Diem-ho clar, per no enganyar-nos: darrera de l'impasse de la CN-340 hi ha els interessos de les concessionàries que òbviament no volen perdre el negoci de les autopistes (guanyen més diners que mai: els diaris en van plens). I això ho paguem aquells que vivim en pobles on passa una 340 cada cop més col·lapsada.
Pel que fa al Centre d'Atenció Primària, des del 1995 la Generalitat diu que es farà de seguida. Encara estem esperant. Què fa l'equip de govern CiU-PSC? Fa un any que diuen que "ja està" però  els mesos passen i aquí no es veu que s'avanci.  Aquell que més ho pateix és el més dèbil, com sempre: qui no es pot pagar un metge privat.
Per tot això, IC-EV tornem a dir el que fa temps que reclamem: cal unitat. Unitat entre els partits i unitat amb la resta de la societat civil. Al passat mes de novembre proposàvem un plataforma unitària que reclamés seriosament la variant de la 340. Ara repetim la proposta, que per nosaltres té més actualitat que mai, però potser afegint-hi nous temes: vial Cambrils-Salou, CAP, ...
Ho repetim : cal que els partits estem a l'alçada de les circumstàncies i no amaguem el cap sota l'ala. Nosaltres estem a l'oposició però ens oferim a actuar unitàriament i a mullar-nos. Això no ens fa por: ens fa por claudicar i renunciar a aconseguir allò que Cambrils necessita per desenvolupar-se com a població.
 

---

 CASAL DE CULTURA DE CAMBRILS?


---

Hi ha projectes municipals que, com el Guadiana, tenen un curs irregular: avui semblen d'imminent realització i demà han desaparegut del mapa, podent  romandre en aquest estat latent un munt d'anys.
Un exemple d'aquests projectes és el Casal de Cultura. S'havia de fer ara fa 20 anys; després ara fa 10 anys i ara s'ha de tornar a fer. Que aquesta vegada sigui la bona!
I és que una de les necessitats de primer ordre que té Cambrils és disposar d'un Casal que centralitzi i doni un lloc digne i apte pel desenvolupament de les activitats culturals i associatives que ja s'estan fent, permetent integrar en la vida cambrilenca a bona part de les persones que hi han arribat en els últims anys i encara no se senten identificades amb Cambrils.
Per Iniciativa-Els Verds de Cambrils seria llastimós que un cop fet, aquest Casal de Cultura  no respongués a les expectatives generades entre tota la població.
És en aquest sentit que el Grup Municipal d'IC-EV va presentar un seguit de propostes concretes sobre com hauria de ser aquest futur Casal, intentant provocar un ampli debat social que serveixi per definir què és el que hauria de ser i com hauria de funcionar.
Partíem del fet que hi poden haver dues filosofies sobre el què ha de ser un Casal de Cultura, que podríem anomenar de la següent manera:
- un hotel d'entitats
-un casal de cultura.
La primera opció té com a objectiu posar a disposició de les entitats un equipament cultural  per tal que siguin elles, exclusivament, les qui dinamitzin l'equipament.
La segona opció posa l'èmfasi en què, a més de l'aportació de les entitats, l'ajuntament es reserva la facultat de fer una programació que sigui complementària i adreçada al màxim de ciutadans i ciutadanes, justament per garantir una  oferta pública de qualitat i que arribi al màxim nombre de persones, i un accés a l'equipament en igualtat de condicions per a tothom.
Igualment veiem necessari crear la figura d'un animador sòcio-cultural, algú que, sobre el terreny, és a dir, estant sempre al Casal, garantís el seu  funcionament quotidià. Aquesta figura bé podria respondre al perfil d'un Tècnic Superior en Animació Sòcio-cultural. Ultra les funcions de gestió del Casal, creiem que podria fer les funcions d'assessorament i suport tècnic a les Associacions i Entitats.
En la nostra proposta també fèiem esment d'aspectes més de detall, sobre distribució d'espais, potenciant l'espai de tallers, noves tecnologies, espais per entitats, etc.
Així mateix insistíem en el fet que la construcció del Casal no ens ha de fer oblidar la construcció d'altres equipaments sòcio-culturals necessaris com el teatre, local polivalent per actuacions musicals, etcètera.
 
 

---


  POSICIÓ D'IC-EV SOBRE ELS PRESSUPOSTOS DE 1998  

---

Tothom  sap que els Pressupostos d'un Ajuntament és el document més important dels que s'aproven al llarg de l'any, perquè són la concreció numèrica de la política de l'equip de govern.
La veritat és que a Cambrils això no és així. Els pressupostos són un document  que cada cop té menys importància. I és que els continus canvis que s'hi fan depassen amb escreix el que seria raonable fer per poder atendre despeses urgents o no previsibles a l'inici de l'any.
Enguany però l'equip sòcio-convergent que ens governa s'ha superat a sí mateix en presentar un pressupost que ja d'entrada se sabia que havia de patir greus modificacions. Actuacions molt importants previstes pel 1998 no hi eren i aquesta circumstància va provocar algun moment d'esbalaïment en algun regidor que veia que el que ell creia que hi era en realitat no hi era. No sabia que era un pressupost virtual.
L'altra circumstància incomprensible per  qualsevol observador imparcial és que en un pressupost amb unes inversions certament importants -encara que amb mancances també importants- l'oposició en la seva totalitat voti en contra o s'abstingui. Què passa doncs? Potser l'oposició s'ha begut l'enteniment?
Res de tot això. Simplement estem davant d'un govern prepotent, si per prepotència entenem obrar sense comptar amb el parer dels altres, creient que hom té la veritat absoluta. Només així s'entén que malgrat les nombroses propostes d'IC-EV, no es recollís absolutament cap esmena ni cap variació en el pressupost. Deu ser que l'equip de govern és infal·lible, o bé que volen capitalitzar electoralment fins l'última pesseta de les que es gasten.
L'oposició incomoda i amoïna i ells -CiU i PSC- fan la seva via, sense consensuar els grans temes de Cambrils, els temes de ciutat. Sembla com si tinguessin assumit que no hi estarem d'acord i per tant, simplement, passen de nosaltres.
Una altra queixa de cada any, és la nul·la informació que es dóna sobre els pressupostos a les Comissions Informatives: facilitats a l'oposició, ni una; si volen dir quelcom, que ho diguin als plens.
I per acabar-ho d'adobar acabarem la legislatura sense tenir el pla d'inversions. Si després de tant demanar-ho no ens ho donen, és que senzillament no deuen tenir previsions! O que els socis de govern no s'entenen entre ells.
Són uns pressupostos preelectorals, pensats per una cosa: inaugurar el màxim d'obres en campanya electoral!
Això sí, control de la despesa, poc. Per IC-EV, si es pressuposten uns diners per cada organisme de l'ajuntament, cal arribar al final d'any havent gastat aquella quantitat i no gastant sense control en funció de les demandes que arriben, que segur que seran moltíssimes. Aquest problema el trobem al capítol de subvencions, on d'unes previsions de 21 M es passa a 35,5 de moment, és a dir, quasi el doble.
Per concloure i a títol de resum, oferim un extracte de propostes d'IC-EV que no van merèixer cap comentari per part de l'equip de govern o que en tot cas no queden reflectides al pressupost del 1998:
. increment de personal per la biblioteca,
.cobrir en règim de concurrència i publicitat totes les places que no siguin de lliure designació.
. contractar un tècnic de medi ambient, donades les noves actuacions de l'ajuntament en aquest camp.
. incloure una partida per fer una auditoria ambiental per poder redactar l'agenda 21 i poder fer coses quan es posi en marxa el Fòrum de Medi Ambient.
. una auditoria energètica dels edificis municipals.
. partides per a subvencions a l'ús d'energies renovables.
. ajudar a tractar a les escoles el tema de la immigració.
. campanyes a les escoles sobre educació per a la diversitat.
. introducció d'Internet a la biblioteca.
.impuls decidit a l'arxiu municipal.
.partides suficients per posar en marxa la xarxa de museus.
.realitzar un estudi sobre les necessitats socials de la nostra població, veure si estan o no cobertes i plantejar a partir de l'estudi un Pla d'Acció Social.
.partides per  informar al la ciutadania dels afers municipals. Una partida que hi havia per informar dels pressupostos de l'ajuntament enguany no s'ha gastat i s'ha suprimit la partida de cara a l'any  98. No té massa sentit quan hi ha la intenció de posar en marxa un Reglament de Participació Ciutadana.
.compliment dels compromisos adoptats per apujar la partida del 0,7% en concepte d'ajuda al tercer món.
-.sanitaris a les platges
. Potenciar el Polígon Belianes
. Construcció del Casal de Cultura abans de juny del 1999.
. el parc del pinaret
. instal·lar pirulís per tal de poder ficar-hi cartells informatius, i no haver d'optar entre embrutar parets o no ficar-los.
 

---


  LLIBRES RECOMANATS: UN MUNDO SIN RUMBO  DE IGNACIO RAMONET

---


Si hi ha una cosa clara en aquest món de finals de segle és que vivim en un món cada cop més globalitzat, on els mitjans de comunicació -el quart poder- tenen cada cop més poder. Ho estem veient amb la lluita per la TV digital. I és que la informació que rebem sobre l'estat del món, sobre els conflictes que es produeixen, sobre quina és la realitat de les coses ...condiciona la nostra manera de pensar, i, per tant, condiciona el nostre comportament com a ciutadans d'una determinada societat.
I no només són els mitjans de comunicació, és també la ideologia dominant -l'anomenat pensament únic-  la que ens fa veure la realitat d'una determinada manera, sense deixar-nos veure que hi poden haver més maneres d'analitzar-la.
Afortunadament no tots els mitjans de comunicació són iguals -encara que a alguns els costi més sobreviure que a d'altres-.  Un bon exemple de periodisme crític és Le Monde Diplomatique, publicació d'origen francès però que té edicions en diverses llengües.
Ignacio Ramonet, el seu director des de fa anys,  amb aquest llibre, Un mundo sin rumbo. Crisis de fin de siglo, (Ed. Temas de Debate)  fa un repàs a l'estat del món, no només en el sentit geogràfic, sinó també en aspectes antropològics, polítics, o científics com els avenços de la tecnologia i com ens estan canviant el món que coneixíem fins ara. Un llibre que creiem que pot aportar nous punts de vista a les  persones d'esquerres , subministrant  instruments d'anàlisi que trenquin amb la visió del pensament únic i del neolliberalisme que tants estralls està fent actualment en les diverses societats.
Que la societat pot funcionar d'una forma diferent a com ho fa ara és una premissa bàsica per les persones d'esquerres. Però cal tenir també els coneixements que ens permetin canviar aquest món que no ens agrada. Un món on un 80% de la humanitat viu en condicions de pobresa; on el medi ambient està quasi al límit del que pot suportar; on la plena ocupació és cada cop més un simple record del passat; on la idea de competitivitat sembla imposar-se cada cop més per davant d'altres com solidaritat i cooperació; on cadascú val només pel que té i no pel que és; on la guerra, lluny de desaparèixer, s'estén i s'instal·la de manera permanent en certs països; on hi ha menjar per tots però on no tots tenen menjar; on sobren els vells, les dones, els joves, els immigrants,  és a dir, gairebé tothom... un món com aquest mai no el podrem acceptar. Però per canviar-lo cal en primer lloc comprendre'l i després lluitar per canviar-lo.
Amb la caiguda dels països de l'anomenat socialisme real es va obrir pels partits d'esquerra un debat sobre quines són les línies d'actuació en el futur, un debat que no està encara tancat i que es veu afectat pels profunds canvis que s'estan donant tant en el camp de les noves tecnologies, com a nivell econòmic, com a nivell de les relacions entre els diferents països. Per això cal que aprofundim en l'estudi d'aquests canvis per tal de fer propostes factibles. El que sí que està clar -i així es desprèn del llibre de Ramonet- és que pel camí que anem no estem avançant cap a un món més just, solidari i ecològic: al contrari, anem a un món injust, desigual, on uns quants viuen cada vegada millor i la immensa majoria viu cada vegada pitjor en un medi ambient més degradat.
 

---