DOSSIER POLÍGON BELIANES 
     
      •  Quan l'alcalde perd els papers...
      •  Una oportunitat perduda

       
    QUAN L'ALCALDE PERD ELS PAPERS

    Tota persona seguidora de la política municipal sap com s'ha insistit des d' IC-EV en el tema del polígon Belianes. Com hem anat recordant als qui manen que Cambrils no pot perdre més oportunitats en el sector industrial i com calia posar remei a una situació insostenible: des de l'any 1991 no es donen llicències per instal·lació de noves indústries i qualsevol empresa que vulgui instal·lar-se a Cambrils ho té negre perquè no hi ha sòl industrial disponible.
    Que el tema no és fàcil sembla evident perquè fa molts anys que s'arrossega.
    El que ens amoïna és que es digui que no es pot fer res, que el problema és responsabilitat de la iniciativa privada, que ja es mira de solucionar-ho, ... però que a l'hora de la veritat no es faci res per resoldre'l.
    Potser és que l'equip de govern pensa que ja en tenim prou amb el turisme, (on es gasten cada any molts milions en promoció des de l'Ajuntament, i no hi estem en contra), i pensen que "les indústries que se'n vagin a Reus o Tarragona". Per nosaltres aquesta és una actitud facilona que ha comportat i comporta molts perjudicis per Cambrils.
    I aquests perjudicis els hem vist de ben a prop quan unes empreses que venien decidides a instal·lar-se a Cambrils , -creant un nombre de llocs de treball genys menyspreable- se n'han hagut d'anar a altres poblacions perquè no podien esperar-se i volien sòl industrial ja.
    Davant d'aquesta problemàtica, el sr. Alcalde Benaiges es despenja dient que el que ha de fer  l'oposició és donar solucions i no criticar. Veritablement sorprenen aquestes paraules venint d'un  grup -el PSC- que s'ha estat anys a l'oposició i no precisament fent propostes constructives. Però sorprenen encara més quan IC-EV s'ha fet un fart de presentar propostes que sistemàticament es rebutgen -cas dels pressupostos de cada any- o s'accepten per, acte seguit, ficar-les en un calaix i oblidar-les. No, sr. Benaiges, l'oposició ha de criticar, és la seva funció i per això la voten els ciutadans, i faltaria a la seva obligació si no ho fes. Però el que resulta patètic és que vostè reconegui que no ha sabut què fer per resoldre aquest tema i ara surti dient que els de l'oposició no li donem solucions. Nosaltres , si s'ens convoca, amb molt de gust li farem arribar la nostra opinió, però potser que s'ho repensi i, si no sap què fer, deixi el càrrec a qui tingui idees i propostes. Segur que els molts cambrilencs i cambrilenques que no tenen feina ara per ara, li ho agrairan. 


         
          POLÍGON BELIANES:
          UNA OPORTUNITAT PERDUDA

      (Article publicat a l'octubre de 1997)

      Submergir-se, a les hemeroteques,  en la lectura de revistes i informacions sobre Cambrils pot ser una experiència bastant decebedora per a qualsevol cambrilenc mínimament preocupat pel seu poble i que vol que Cambrils no es quedi enrera i assoleixi una qualitat  de vida cada cop més elevada.
      Llegir les declaracions del regidor de Sanitat, V. Sánchez,  el març de 1995 afirmant que, passat l'estiu, Cambrils veuria transformat el seu Ambulatori en una Àrea Bàsica de Salut (amb la consegüent  millora en l'atenció sanitària) i que aquesta modificació havia estat confirmada pel Delegat Territorial de Sanitat...  fa que, inevitablement, dubtem molt del que ara s'ens pugui prometre sobre el tema.
      Que el Director General de Costes, aleshores Sr. Osorio, digués el 30 de setembre  de 1994, molt convençut, que, de cara al 1995, començarien les obres del Passeig de Ponent i la reestructuració dels actuals espigons... la veritat és que fa que siguem bastant escèptics davant les afirmacions que hem sentit els últims dies de què les obres es faran el 1998.
      El mateix podríem dir de la variant de la carretera 340 i de tants altres temes. Tindríem així una visió un xic negra de la capacitat dels polítics cambrilencs --si més no, d'aquells que han ocupat responsabilitats de govern-- per tirar endavant projectes del tot necessaris per a la nostra Vila. Són mancances que --com les malalties que s'allarguen--han esdevingut cròniques i que demanen a crits que algú els resolgui d'una vegada.
      En aquest article, tanmateix,  voldria esmentar un altre d'aquests problemes crònics que arrosseguem des de fa molts anys --aquest, des de la seva creació, l'any 1977, ara fa vint anys.
      El lector ja haurà deduït que ens estem referint al Polígon Industrial Belianes.
      Fa vint anys es creava un polígon industrial amb molta il.lusió però ens trobem, al cap del temps, que va ser un neixement frustrat, que no ha aconseguit fer-se un forat en la frenética activitat industrial del Camp de Tarragona. Es diria  que Cambrils arrastra una mena de maledicció que fa que no s'hi instal.lin indústries que puguin complementar amb llocs de treball estables durant tot l'any l'excessiva estacionalitat de l'ocupació que es genera al sector turístic. Un sector turístic on cada cop es fa més palesa la dificultat d'allargar la temporada.
      Sembla com si, en el nostre subconscient com a col.lectivitat, ens confiéssim excessivament en l'impuls econòmic del turisme, i haguéssim oblidat que una economia forta i equilibrada  és aquella que té un grau important de diversificació i això, a Cambrils, vol dir cuidar l'agricultura, cuidar la pesca i, especialment, vol dir mimar la indústria.
      Fa pocs dies llegíem als diaris com la veïna localitat d'Alforja vol tirar endavant un altre polígon industrial que s'afegirà als dos que ja té hores d'ara. I ho fa havent buscat  -i trobat- finançament públic per a urbanitzar-lo: de l'INCASOL i dels fons europeus FEDER. És un bon exemple d'una localitat que, a l'igual que moltes altres, no creu que les inversions vinguin soles sinó que ha decidit anar a cercar-les. Per no parlar d'altres localitats -com Valls- que fan un esforç important en la recerca de noves indústries i en facilitar la seva implantació.
      A Cambrils, malauradament, som diferents: tenim un polígon gran, de 67 ha. però només en tenim desenvolupat un minso 10%. Algú sap d'alguna actuació concreta de l'actual equip de govern CiU-PSC per ampliar-lo, solucionant els problemes que òbviament hi deu haver en un polígon afectat d'una important paràlisi de creixement? Algú ha pogut constatar una voluntat decidida de remoure els obstacles i posar el polígon en ordre, o bé, si això és clarament irrealitzable, promoure la creació d'un altre polígon? No seríem pas el primer poble a tenir més d'un polígon industrial.
      Sembla raonable pensar que l'acció de govern en un municipi no ha de ser la de suplantar sistemàticament la iniciativa privada, però no és menys cert que, en cas d'inhibició d'aquesta, correspòn als ajuntaments impulsar mesures encaminades a promoure l'activitat econòmica i, per tant, adreçades a la creació d'ocupació -una frase que sentim sovint dels polítics en campanya per quedar bé però que, després , difícilment es concreta en mesures.
      Tant de bo que aquestes reflexions --que, per repetides, no creiem que siguin massa originals-- serveixin perquè reflexionem com a poble en les oportunitats que segurament haurem deixat passar en aquests últims anys en el terreny de la implantació de noves indústries i perquè, entre tots, però amb l'Ajuntament al davant, aconseguim retrobar una certa "normalitat" que vol dir simplement posar a disposició d'aquelles empreses que ho vulguin tot el sòl industrial que demanin i totes les facilitats per què s'implantin a Cambrils. La bona ubicació del polígon, la proximitat al complex industrial del Camp de Tarragona, l'existència d'un bon nivell de formació professional i universitària entre els cambrilencs i cambrilenques, uns  accessos esperem que en ràpida millora i un entorn agradable faran la resta.
       
       Salvador Matas i Borrut,
      Regidor a l'Ajuntament i membre del Comissió Política Nacional d'IC.