Tornar enrera

TIPUS DE MOLINS



Molins hidràulics - Molins hidràulics fariners - Molins hidràulics paperers




Molins hidràulics

Els molins hidràulics són coneguts documentalment des de temps inmediats a l'Era Cristiana, de manera que han anat evolucionant, modificant-se la seva distribució i característiques segons: l'evolució de la població, el disseny dels espais irrigats, i avanços tecnològics característics de cada època. En l'Època Antiga, l'ús dels molins era restringida. Aquests eren activats per mà d'obra esclava i en menor mesura animal. Treballaven en condicions infrahumanes (per emprar persones com mitjà d'accionament dels molins), i no eficaces, ja que l'activació dels molins és més elevada per mitjà d'altres tècniques ( com pot ser el corrent d'aigua). Amb el pas del temps, això es va modificant, ja que hi ha una desaparició de l'esclavitut, així com un increment de les poblacions sedentàries, les quals tenien unes necessitats alimentícies més elevades. Aquestes van ser les causes principals d'un canvi tècnic que va afectar el sistema d'explotació i distribució de les collites, a l'alimentació humana, el paissatge natural i agrari, i a la propia cultura en el sentit mès ampli. En el segle IX-X es produeix una difusió de la tècnica hidràulica, ja que hi ha la necessitat d'obtenir rendiments més elevats, de manera que a l'Edat Mitjana es produeix una gran expansió de les instal.lacions en els rius de tot Europa. Els primers molins hidràulics en utilitzar-se van ser els horitzontals. Aquests tenien una roda horitzontal i un eix vertical. El moviment de la roda era provocat per la força de la corrent d'aigua. Posteriorment, apareixen els molins verticals, constituïts per una roda vertical i un eix horitzontal. Aquesta roda era de tamany més gran que la dels molins hidràulics horitzontals. La roda vertical era impulsada per la força d'un salt d'aigua. Al llarg del temps, les tècniques en què es basaven els primers molins hidràulics, es van anar modificant segons una sèrie de condicionants que a continuació anomenarem: les necessitats de la població, millora dels diferents elements constituents del molí, i avanços tecnològics, els quals han provocat una desaparició dels molins hidràulics i han aportat unes comoditats i avantatges a l'hora de fabricar paper, o moldre gra,... entre d'altres.

Tipus de roda

Els molins hidràulics requereixen un corrent d'aigua com font d'energia per transformar-la en energia motriu. Per això s'emprava una roda vertical d'eix horitzontal o una roda horitzontal d'eix vertical, de manera que la roda estaria en contacte amb l'aigua. Aquesta condició, és un element essencial a tenir en compte en determinar l'emplaçament del molí.




Molins hidràulics fariners

Els molins fariners eren aquells en els quals se molia el gra per obtenir farina. La font d'energia emprada era el corrent de l'aigua. L'energia eólica no era emprada ja que amb el vent no es podia assegurar a la població l'abastiment de farina. Per el contrari els molins, que empraven l'energia del corrent d'aigua, podien moldre encara que les condicions no fossin favorables. Com s'ha pogut comprovar en les fitxes confeccionades, el nombre de molins fariners que destaquen a la provincia de Tarragona és superior que els altres tipus. Així doncs, aprofundirem més en aquests tipus ja l'interès és major.

Parts d'un molí fariner

Els molins fariners estan constituits per diferents elements, de manera, que tots aquets no tenen perquè ser comuns. Els elements mès usuals que podem trobar-hi son: La part motriu i la transmissió. Les moles, són les peces que fan la feina mès complexa, és una peça circular de pedra que de forma més usual té uns 1.40m de diamatre. El centre de la mola, l'ull de la mola, és foradat. El molí porta dues moles, la mola inferior o mola sotana, fixa; i la mola superior o volandera, mòvil.L'entra i el dosificació del gra.

Caracteristiques dels elements constructius dels molins foriners

Rescloses, poden ser de gran envergadura, de forma semicircular, i normalment amb anclatge amb troncs on s'arreplegen grans pedres planes; material poc resistent, per això han desaparegut se'ls enduïen petites riades. Les basses tenien dues formes mès comuns rectangular i triangular, obra de carreus, la seva resistència es alta, i despres tenim el pou, que eren, rodons amb diametres variables, realitzats en pedre i morter la seva resistència es bona. La construcció general del molí a nivel de l'edifici, es solia fer d'obra de carreus: pedre tallada en forma de paral.lepíped rectangular i amb escaires vius. La raó de l'ús d'aquest: material típic de la zona i resistència front l'erosió de l'aigua.





Molins hidràulics paperers

L'elaboració del paper era manual, lenta i costosa. La matèria prima estaba constituida per draps vells, cordes, xarxes, veles de vaixells.... qualsevol element fet de cànem, cotó, lli, materia vegetal fibrosa, al cap i a la fi. Aquest material es triava a l'espolsador, on era tallat amb l'ajut de les dalles o del marrassà. despres s'introduïa al torn espolsador on, mitjançant un moviment rotatori, s'eliminaven, pols,...Segudament es procedia a la fermentació en fosse on els draps tallats restaven en aigua per espai de tre oquatre setmanes. El pas següent era trinxar-los a les piles amb maces de fusta, accionades hidràulicament. aquestes maces rebien noms diferents segons els tipus de claus que tenien a l'extrem inferior. El resultat era una pasta fina que es barrejava amb molta aigua dintre d'una tina, dintre d'aquesta es sumergia l'alabrent, on l'aigua s'escolava a través de la tela metàl.lica i les fibres del que havien estat draps s'entrellaçaven fins a formar un nou material, el paper.

Activitats i eines importants en un moli paperer

En la fabricació del paper, s'utilitzen uns estris fonamentals que ara expliquem: Esposador: Dipòsit on es realitzava la tria i classificacií del material. Dalles i marrassà: Elements esencials per tallar la materia prima. Torn espolsador: Part en la qual s'eliminen brosses i pols de la matèria prima. Fossa de fermentaci´: Diposit de draps en el que durant tres o quatre setmanes estan fermentant. Maces de fusta: Peces les quals trinxaven els draps. Tina: Dipòsit on es barreja el producte resultat de la fase anterior. Alabrent: Persona encarrega d'el.laborar els fulls de paper. Motlle: Eina amb la que es dona forma als fulls. Ponedor: Persona encarregada d'obtindre la posta. Premsa i torn: Màquina amb la que s'extreu l'excés d'aigua. Llevador: Persona encarregada de separar els fulls. Miradors: Zona en la qual s'estenien els fulls. Es feia amb l'ajut de l'esperit (estri de fusta en forma de T). dipòsit de bullit: Dipòsit on es realitzava el bullit de carnasses animals, aconseguint d'aquesta manera la gelatina per encolar els fulls. Bany amb la gelatina aconseguida: Bany de gelatina, aconseguida amb el precès anterior, per encolar els fulls. Premsa: Segona premsada per aconseguir una dostribució uniforme de la cola. Estendre el paper. Mall setinador: Donava la textura definitiva al paper, fi, sense ser brillant. Igualació de vores dels fulls. Recompte i empaquetat. Estapament de caràtula o etiqueta.

Estructura constructiva i altres característiques dels molins paperers

Planta lleugerament ractangular, construit amb terra amassada i arrebossada damunt de carreus, tenien varies plantes i cada una tenia diferents funcions; soterrani: activitat paperera. Planta baixa i altres: habitatges. Plantes superiors: MIRADORS: Element característic dels molins paperes. Petites finestrres necessàries per assecatge de paper. El exteriors del moli s'utilitzaven per cultius agricoles, per manutenció dels treballadors.