A pesar de manifestacions contingudes dins la correspondència Valera/Menendez y Pelayo de rebuig envers Heine o, si més no, amb relativa i paral·lela hipervaloració de Bécquer, Valera, sorprenentment, va intentar traduir a l'espanyol dues difícils poesies, precisament del Romanzero, com és sabut, la "tercera columna" del gran monument poètic del romàntic alemany. Podria potser contribuir a explicar-ho el fet que es tracta d'un volum de veritable homenatge a Cervantes, autor merescudament obsessiu tant dins tota l'obra del novel·lista andalús com en bona part de Heine.