Dies 13, 14 i 15 de juny
El Catllar, 2008

Divendres, dia 13, a les sis de la tarda

Acte d’inauguració del Simposi    Ponència de caire teològic       “La festa cristiana i l’experiència de la fe”,       a càrrec de Joan Torra Bitlloch, llicenciat en Teologia i diplomat       en ciències patrístiques

Dissabte, dia 14, a les deu del matí

Ponència de caire antropològic       “Mite i identitat en la relació amb els sants patrons locals”       a càrrec de la doctora Josefina Santana, de la Universitat       de Barcelona

Dissabte, dia 14, a les dotze del migdia

Ponència de caire històric       “Aportacions a la religiositat popular: el vot de poble”,       a càrrec del doctor Joan Bada Elias, de la Universitat de Barcelona       i de la Facultat de Teologia de Catalunya

Dissabte, dia 14, a les cinc de la tarda

Ponència de caire sociològic       “Vivim en un món secularitzat?”,       a càrrec de Maria Forteza González, llicenciada en Filosofia       i en Sociologia, investigadora de la Sociologia de la Religió

Dissabte, dia 14, a les set de la tarda

Lectura de les comunicacions presentades

Dissabte, dia 14, a les deu de la nit,

Representació del Ball de la Moixiganga,       a càrrec de La Nova Moixiganga de Reus

Diumenge, dia 15, a les deu del matí

Taula rodona,       que dirigirà el periodista Xavier Graset

Diumenge, dia 15, a les dotze del migdia

Celebració de l’Eucaristia

Notes:

— Al Simposi poden assistir les persones que vulguin, prèvia la inscripció, i podran també presentar les comunicacions que els plagui — Els àpats tindran lloc en el mateix poble del Catllar, però les persones que vulguin pernoctar, ho faran a Tarragona, en un lloc adient — El preu de cada àpat (sopar del divendres, dinar i sopar del dissabte) és de 15 €; el preu de la pernocta a Tarragona (més trasllat els qui ho necessitin) és de — El preu de la inscripció és de 25 €. El termini de les inscripcions és el dia 24 de maig i s’haurà de fer detallant nombre d’àpats i pernocta

Telèfons:

Parròquia del Catllar: 977653139 Mn. Josep Gil i Ribas, rector: 676579487

Descripció:

La parròquia de Sant Joan Baptista, del Catllar, celebra enguany el 420è aniversari de la Festa Votada en honor de sant Nicasi, amb ocasió de la plaga de la llagosta, que assolà les terres catalanes des del mes d’abril de 1686, inclosa la ciutat de Barcelona, l’any 1687, que, davant dels estralls que feia, prengué per patrona la Mare de Déu de la Mercè. Al Catllar, hi arribà la vigília de la festa de Sant Pere de l’any de 1688. Els jurats de la vila decidiren de treure, d’entre nou sant protectors de la vila, el nom del qui hauria de ser tingut com a patró i advocat contra dita plaga i, seguint aquest procediment, fou extret el nom de sant Nicasi, bisbe i màrtir, que ja havia tingut lo patronat de la vila per la plaga de la pesta, i que n’esdevingué el patró, mentre celebrava una gran festa a honor seu el diumenge següent. Fou l’ocasió d’explicar el lligam espiritual dels catllarencs tenien amb sant Nicasi. Hom explicava com “com en la vila de Catllar, del camp i Arquebisbat de Tarragona, de temps immemorial se donàs culto i veneració tots los anys ab solemne festa lo dia catorse de desembre de al gloriós Sant Nicasi, bisbe i màrtir de Reims, en França, tenint-lo sempre per advocat contra la pestilència de la qual dihuen los vells de la vila haver-los librat dues vegades”1 . Per altra banda, la vila volgué arrodonir la seva revifada devoció a sant Nicasi amb la consecució d’una relíquia seva. El dominic fra Lleonart, canonge magistral de Tarragona s’oferí a aconseguir-ne una de les monges dominiques de Montsió de Barcelona. El dia 2 de desembre de 1687 aquelles religioses donaven al rector Belart “una relíquia de la part del cap del dit gloriós Sant Nicasi de la forma de dos travesos de dir de amplària i dos i mig de llargària a fi i efecte de col·locar aquella en la iglésia de dita vila del Catllar per a la devoció y consuelo de dit poble”. La relíquia de sant Nicasi fou aprovada i autenticada per l’autoritat eclesiàstica el 9 de març de 1688. Aquell mateix any la vila féu obrar un reliquiari per servar les relíquies del seu sant patró. Les festes votades, en el temps que foren establertes, tingueren una gran incidència en la vida col·lectiva d’una comunitat cristiana i del poble on aquesta comunitat estava inserida, però avui pateixen generalment un declivi. Aquest és, si més no, el cas del Catllar. Es tracta, doncs, de veure la manera de com revitalitzar-la, per bé que la qüestió de fons que aquesta pretesa revitalització planteja és la més general de la relació entre fe i cultura. Aquesta és la raó de fons del simposi que la parròquia i el poble del Catllar han organitzat, amb una doble finalitat: que els especialistes i els interessats en aquests temes puguin intercanviar llurs opinions i que, de retruc, el poble en surti beneficiat. La forma de simposi, d’altra banda, sembla la més escaient, perquè l’assumpte no dóna per tant com per justificar un Congrés o unes Jornades d’estudi. D’altra banda, el fet de dur-lo a terme al poble mateix qui sap si no podrà servir de testimoni d’unes persones que, des de la fe, mirant de fer-se presents en la cultura d’avui, la que els ha tocat viure. El simposi està pensar que giri entorn de quatre eixos. D’una banda, caldrà refer la història, caldrà veure com era la societat i com eren les persones que varen viure el fet de la nostra festa votada i què significava per a ells aquest tipus de compromís (el “vot del poble”) i, en el fons, com era fa cinc cents anys la fe del poble; i aleshores deixar plantejades les coordenades històriques de la cultura d’avui i quins són els trets històrics que l’han anat configurant. Rera qualsevol manifestació cultural i “cultual” hi ha l’home (i la dona). El segon eix del simposi ha de girar, per tant, entorn de l’antropologia cultural. El tema és molt ampli, i el ponent pot prendre’l i exposar-lo com li plagui. Però, en el fons, em semblaria important que es podessin anar dibuixant els trets més característiques de l’home (i la dona) de fe, del creient, i això des de l’antropologia. El ponent té la llibertat per a dir el que li sembli. En tercer lloc, una festa votada dóna ocasió a parlar de la “dimensió socialitzadora” de la creença religiosa, de la fe. És un tema clar, o, si més no, m’ho sembla, de la sociologia de la religió. També en aquest cas, el ponent no cal que s’entretingui a centrar l’atenció en el fet específic de la festa votada, sinó que haurà de centrar l’atenció en el fet religiós, en general, naturalment centrat el tema en el nostre temps i en la nostra cultura que, pel que sembla, és, si més no, postcristiana. Finalment, hi ha el tema teològic de l’experiència de la fe que, pel que sembla, ocupa en gran manera els teòlegs de la religió i de les religions. En aquest cas, interessa posar en relació l’aspiració humana a la transcendència - al verum, bonum et pulchrum – amb la revelació de Déu, i interessa també, des d’un vessant més pastoral, plantejar, des de la teologia, què vol dir posar la religió, o una part de la mateixa - per exemple, una “festa votada” – al dia, sense que quedi desnaturalitzada. En el fons, es tracta de veure les possibilitats de vehiculació de la fe a través d’un fet religiós com ara una festa votada. Vistes les coses en conjunt, sembla que caldria organitzar el simposi d’aquesta manera. El divendres a la tarda, després de l’acte d’inauguració, es presentaria la ponència història; l’endemà, dissabte, al matí es presentarien la ponència antropològica i la ponència sociològica, i a la tarda, la ponència teològica, deixant un espai de temps per a les “comunicacions” que els assistents al simposi hagin anunciat que aportarien. El diumenge al matí, es faria una taula rodona en la qual els ponents intercanviarien els seus punts de vista, sota el guiatge d’un expert en comunicació, que en faria la presentació. Al migdia hi hauria la celebració de l’Eucaristia i un dinar de cloenda. 1 Això és el que escriu el Dr. Balart, rector de la vila, que feia notar com “la plaga de la llagosta per los aires, que en part apagave la llum del sol i experimentam son rigor i estrago”. Sant Nicasi fou bisbe de Reims i predicador afamat amb imprompta de profeta. L’any 467, juntament amb moltes altres persones fou degollat pels vàndals quan aquests saquejaren la ciutat de Reims. Tradicionalment fou considerat un bon advocat contra la pestilència i com a tal se’l tenia a l’església parroquial del Catllar des de finals del segle XV. La vila tingué encara l’oportunitat altra vegada de gaudir de la protecció i auxili del sant, amb ocasió de la guerra del Francès, quan l’any 1812 lliurà novament els catllarencs de la pesta, un esdeveniment que donà lloc a una segona festa votada, fixada pel dia 11 d’octubre i coneguda amb el nom de Sant Nicaset. La nota història es troba a Manuel Maria Fuentes i Gasó, El Castell, Vila i Terme del Catllar, Ajuntament del Catllar 1999, p. 828-829.