Pirineu Oriental: Massís del Canigó (2.784 m)
Data: dies 19, 20 i 21 de juny de 2009
Participants: Joan Aubia, Susana Álvarez, Marcel Fortuny, Pili Inostroza i Toni Coll.
El massís del Canigó, sostre del Rosselló i muntanya sagrada dels catalans, és la primera gran talaia de la serralada dels Pirineus Orientals, desprès d’emergir de la mar Mediterrània.
El nom del Canigó, a través de documents antics ja s’esmenta de diferents maneres a partir de l’any 950. Per mitjà de la Crònica del monjo Italià fra Salimbene de Adam, datada entre 1276 i 1285 coneixem la llegenda del rei Pere II de Catalunya, en la que el situà com el primer home que puja fins al cim, tot envoltat de boires i tenebres, “Mons Caliginosus”, que ens podria fer suposar l’origen del topònim Canigó.
Realitat o ficció èpica del moment, forma part del nostre imaginari col·lectiu i per tant és la clau que ha forjat l’estimació que tenim per aquest cim la majoria dels excursionistes catalans.
|
|
|
El passat divendres dia 19 per la tarda anem al Càmping del Bosc de Vernet, on plantem les tendes del nostre petit campament de cap de setmana. El dissabte dia 20 a trenc d’alba pugem amb el vehicle cap el Coll de Jou i cap a l’aparcament del Refugi Marailles (1.600m). A les 6 hores ja estem de marxa tot seguint el sender GR-10 cap el Coll Verd. Desprès passem el riu del Cadí per sobre d’uns troncs fent una mica d’equilibris.
Continuem pujant per la jaça del Cadí, deixem el sender GR i continuem a mà dreta cap a la cabana i font d’Aragó, poc més amunt ens deturem una mitja hora per esmorzar recolzats en un bivac.
|
|
|
Pugem entre nerets i ginesteres pels plans del Cadí i tot seguit per sender pedregós cap a la portella de Vallmanya i per la Xemeneia arribem al cim de la Pica del Canigó (2.784m.) a les 11 hores del matí. Fem moltes fotografies amb els feixos de llenya i les senyeres que poc a poc els excursionistes han anat aplegant vora la creu per a fer el foc màgic durant la nit de Sant Joan.
A les dotze iniciem el descens pel sender del Nord, passant pel pic Jofre (2.362m.) i la Font de la Perdiu. Anem fins la cruïlla amb el sender GR-10 que puja del Refugi de Cortalets i rodeja tot el massís pel vessant occidental.
A partir d’aquí ja seguim sempre el GR-10, continuem baixant fins al Refugi de la Bonaigua (1.741m.), dinem i tot seguit pugem fins el coll de la Jaça d’en Vernet (2.061m.) i cap el coll Segalés (2.040m.).
|
|
|
Baixem altre cop cap el riu del Cadí, fem l’ultima pujadeta al coll Verd i a les 8 hores de la tarda arribem al aparcament del Refugi de Marailles.
El diumenge dia 21 pel matí després del merescut descans fem una petita excursió de cloenda cap el riu i els saltants d’aigua de Sant Vicenç. Un espectacle de gorges per arribar finalment a la cascada més alta anomenada dels Anglesos.
