Pirineus: la Vall d’Oô (Haute Garonne – França)
Dates: 15, 16 i 17 d’agost de 2008
Itinerari: Granges d’Astau – llac d’Oô – refugi d’Espingo – refugi del Portillon d’Oô – baixada.
Participants (5): Susana Álvarez, Meli Carrilero, Lluís Díaz, Marcel Fortuny, Joan Gassol.
Sortim el divendres 15 d’agost a les 8,30 del matí, amb cotxes particulars per carretera cap a Lleida, Viella, Bossòst, port del Portillon, la bonica ciutat balneària de Luchon, el poblet d’Oô que dóna nom a la vall i les Granges d’Astau (1.130 m) on s’acaba l’asfalt. L’objectiu inicial de la sortida és gaudir del paisatge del vessant nord del Pirineu en territori francès sense fer cap cim, a priori, encara que tenim a l’abast uns quants. Però el canvi de temps que ens cau a sobre fa que, després de deixar enrere els més de 30 graus del Camp de Tarragona, ens trobem que al travessar el túnel de Viella la temperatura sigui només de 13 graus i les muntanyes estiguin enfarinades de neu recent. Segons la nostra experiència, no és gens estrany que nevi als Pirineus en ple mes d’agost i anem preparats. Tot i això els cims es veuen molt tapats amb estones de sol i núvols.
|
|
|
A 2/4 de 3 iniciem la caminada pel ampli sender que puja seguint el GR10 francès en direcció sud cap al bonic llac d’Oô. És una zona freqüentada pels francesos, on hi ha molta gent de totes les edats que acostuma a caminar. Pugem tranquil·lament entre bosc i en poc més d’una hora arribem al llac. Una gran cascada es dibuixa a l’altra banda. Hi ha un refugi-restaurant. Més amunt, una fageda ombrívola ens acompanya mentre guanyem alçada tot creuant nombrosos rierols. Portem 3 hores de camí quan deixem a l’esquerra el GR10 que va en direcció a Superbagnères i tot seguit arribem al coll d’Espingo. Davant nostre s’obre el circ del mateix nom guarnit pels llacs d’Espingo i Saussat i dominat pels cims del Gran Quayrat i Spijeoles. A la dreta hi ha el refugi d’Espingo, a 1.967 m. Com que el refugi està ple, plantem les tendes als voltants i ens dónen sopar i esmorzar. Constatem que la majoria són gent de més de 40 anys.
|
|
|
El dissabte, després d’esmorzar, seguim pujant tot vorejant el llac de Saussat. El camí està enllosat en molts trams perquè es va fer servir com a camí de bast pels treballs hidroelèctrica ara fa cent anys. Arribats al fons del circ, remuntem per la banda est un gran esglaó que ens deixa a la sortida de la vall penjada on està situat el refugi del Portillon, a 2.570 m, sota la muralla nord del massís del Perdiguero, que es veu bastant tapat pels núvols. Tres hores després de sortir d’Espingo arribem i com és migdia mengem. Tenim la temptació de fer alguns dels cim propers i fàcils, com la cresta Lliterola-Royo, però el plugim que comença a caure ens desanima. La gent que baixa del Perdiguero diu que dalt està nevant, així que ens aixopluguem en el magnífic refugi del CAF inaugurat ara fa uns10 anys.
|
|
|
A mitja tarda escampa i sortim a estirar les cames, pujant una mica per la vall inferior de LLiterola. Sense voler som testimonis propers d’un rescat en helicòpter d’un muntanyenc que s’ha fet mal en una cama quan baixava. A les 7 sopem en el bon ambient del refugi també ple, amb molta gent de mitjana edat. El diumenge el temps millora però hem de tornar. A les 8, després d’esmorzar, iniciem la baixada de més de 4 hores per aquesta bonica vall arribar als cotxes a l’hora de dinar, qüestió que solucionem magníficament en l’alberg d’Astau. En acabar, fem la ruta de tornada cap a casa sense problemes seguint el mateix itinerari que a la pujada.
