Pirineus: Ascensió a l’Aneto (3.404 m)
Dates: 4, 5 i 6 de juliol de 2008
Participants: Joan Gassol, Joan Aubia, Joan Marquès, Maria Alías, Amèlia Salvat, Joanna Albarado, Marcel Fortuny, Susana Alvarez, Domingo Campos, Pili Inostroza i Toni Coll.
El divendres dia 4 a primera hora de la tarda emprenem viatge cap a Benasc, més amunt d’Alfarràs guiats pel Joan Gassol, ens desviem, a mà dreta, un parell de kilòmetres i ens atansem al altívol llogarret de Pinçà, situat sobre la serra del mateix nom a 905 metres d’alçària sobre el nivell del mar. La panoràmica prepirinenca que s’hi albira és molt recomanable per descansar una mica del viatge i fruir de la Natura.
Cap a
les vuit del vespre passem per Benasc i anem directament cap el càmping Ixeia,
en el que prèviament ja havíem fet reserva. Plantem les tendes, ens instal·lem,
sopem plegats al menjador i aviat anem a descansar.
Dissabte dia 5 a les quatre de la matinada ja estem brandant i preparant-nos per anar fins la primera parada del bus que ens conduirà fins el refugi de Pescadors de Vallhiverna. Aproximadament a les sis del matí iniciem la caminada d’aproximació cap el Barranc de Corones.
A les set ja hem passat vora la cascada i el pla del ibonet. Continuem amunt pel senderó que discorre pel mig del pedregam i a quarts de nou parem per descansar i esmorzar entre els estanys inferior i mig de Corones.
Ens calcem
els grampons i amb una nova embranzida arribem fins el coll de Corones,
descansem una bona estona, a quarts d’una els vuit companys que han arribat
primer afronten el tram final i a tres quarts de dues del migdia arriben al cim
de l’Aneto.
El grupet dels tres últims progressa més lentament i aproximadament a un quart de tres de la tarda es troba creuant el Pas de Mahoma quant de repent un membre d’un grup de muntanyencs bascos rellisca i es despenya bastants metres.
Tot el nostre grup col·laborà en la mesura que va esser necessari, mantes, farmaciola, una samarreta, etc. perque els companys de l’accidentat, que ràpidament s’hi van atansar li apliquessin els primers auxilis.
Els que estem al Pas de Mahoma tirem enrere i alliberem la zona perquè
els helicòpters de rescat puguin fer la seva tasca sense problemes.
Tot el nostre grup varem quedar amb un regust agredolç fins al cap d’uns dies al assabentar-nos que l’accidentat s’havia salvat miraculosament i que es recuperava de les lleus ferides.
A les vuit del vespre pujàvem al bus que ens retornava a Benasc.
Sopem i passem la nit al càmping i el diumenge dia 6 anem cap a Pont de Muntanyana i fem una excursioneta pel espectacular Congost de Montrebei.
