La Mola del Tarragonès (Tarragonès)
Data : 7 de juny de 2008
Assistents : Sisco Anguera, Magda Pino, Josep Salafranca, Lola Ferrándiz, Joan Aubia, Joan Marquès, Maria Alías. Invitats: Lluís Maria Olivé, Fina.
A les 8:00 del matí els participants ens trobem al costat de les Muralles de Tarragona, entre el Portal de Sant Antoni i el Balcó del Passeig del mateix nom amb el Fortí de la Reina i el Mar Mediterrani com a teló de fons i amb els nostres vehicles ens desplacem fins la Pobla de Montornès per iniciar el recorregut programat tot seguint inicialment el GR 92 en direcció nord-est (Barcelona).
Iniciem el recorregut a peu tot just on la via del
AVE creua la carretera que segueix cap a La Nou de Gaià. El camí inicial és una
antiga pista encimentada que es torna de terra un cop arribem a l’alçada del
Mas Mercader, a la vora de la via del tren de Roda de Barà. Creuem per un antic
pont i poc després deixem a l’esquerra damunt nostre el Mas de Gibert, una mena
de masia fortificada avui dia en estat d’abandó. El sender ens durà a
trobar-nos amb una pista pertanyent a la urbanització Mas de la Gavatxa on hi
ha un pal del Consell Comarcal, i per tal de trobar un lloc amb ombra i al
recer seguim la pista uns metres cap a la dreta i fem parada per l’esmorzar al
lloc anomenat Font de la Gavatxa, tot i que no hi ha cap font, potser a
l’antigor, però avui s’aprofita l’aigua per abastir la urbanització.
Tirem enrere fins l’encreuament i seguim la pista en
sentit contrari tot pujant fort, poc després ens envolten el arboços amb les
seves cireretes de pastor, algunes en plena maduració i d’altres en espera de
que el temps faci la seva feina. Deixem la pista per endinsar-nos per un sender
força desdibuixat i amb una suau pujada superem uns metres d’alçada fent cap a
un altra pista, la seguim cap a la dreta tot passant per un bonic bosc de pins.
No passen ni vint minuts que a la vora dreta ens trobem amb una llosa on algú
hi ha escrit “MOLA”, seguim el sender que a poc a poc surt del bosc fins fer
cap al replà superior de la mola on un vèrtex geodèsic ens confirma l’arribada
al punt més alt del Tarragonès.
La veritat és que si en aquest lloc esperaven grans
panoràmiques, doncs no, degut a l’alçada dels pins aquests ens tapen la major
part de la comarca, tan sols a la llunyania es veu el mar d’enfront les platges
del Creixell i just en sentit contrari les muntanyes de Montferri amb la Tossa
Grossa de Montferri; també es distingeix la població de Masllorenç; però no ens
resignem, i tot seguint un sender en direcció sud-est marcat amb ratlletes de
color verd festuc aviat sortim del bosc i se’ns ofereix una meravellosa vista
de la plana amb el Mas Gibert al bell mig fins albirar les poblacions de
Torredembarra, el Creixell i el Roc de Sant Gaietà. Suaument baixem fins
retrobar el GR92 pel qual hem pujat i que ens duu al lloc on tenim aparcats els
vehicles mitjançant els quals ens desplacem fins el Santuari de la Mare de Deu
de Montornès lloc on fem l’àpat a la fresca de l’ombra dels grans pins que
envolten l’edifici i des d’on prenem les darreres imatges fotografiades
d’aquesta entretinguda sortida.
