El barranc del Salt al massís dels Ports (Montsià – Baix Maestrat)
Data: diumenge 18 de maig de 2008
Assistents (15): Maria Alías, Susana Álvarez, Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz, Marcel Fortuny, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pili Inostroza, Pere López, Joan Marquès, Adrià Porta, Daria Stupina, Tatiana Stupina, Pepe Vázquez.
Hores totals:10 Km: 22 Desnivell total: 600 m
Itinerari: Cadena barranc de la Fou - Casa forestal del barranc del Salt – PRV75.2 – mas del Peraire – refugi Font Ferrera – GR7 – Fredes – PRV75.2 - Barranc del Salt - Salt del Robert – casa forestal – cadena barranc de la Fou.
Sortim de Reus, Tarragona i les altres poblacions cap a les 6,30 del matí, ens trobem a l’AP7 i seguim fins La Sénia i el pantà d’Ulldecona, avui ple després de les darreres pluges, on agafem la pista del barranc de la Fou fins la bifurcació amb el barranc del Salt, ja en terres valencianes. Una cadena ens barra el pas i hi deixem els cotxes. Comencem a caminar a les 8,30 per la pista barranc amunt i en 50 minuts som a la casa forestal on esmorzem. Uns vint minuts més endavant, quan la pista ja és sender, creuem un parell de vegades les aigües del barranc i trobem el vell pal indicador i les marques que ens indiquen a la dreta el sender avui catalogat com a PRV75.2.
|
|
|
Creuem una vegada més el torrent i comencem la franca pujada entre bosc que a poc a poc ens va deparant vistes magnífiques. Més d’una hora d’esforç sostingut ens deixa a les parades abandonades del mas del Peraire, amb una cisterna i font enrunada. Seguim el sender marcat que travessa la pista encimentada i continua pujant suaument per trobar la pista una altra vegada i arribar a una collada a l’est del Tossal d’en Cervera, de nou en terres catalanes. La baixada és directa pel bosc que envolta el refugi de la Font Ferrera, que trobem tancat. És la una del migdia, ja som al GR7 i el seguim en direcció oest cap al coll de Manado, entrem de nou en terres valencianes, signem al llibre de registre que trobem i accelerem el pas degut a les gotes que comencen a despenjar-se d’un cel cobert de núvols cada vegada més carregats.
|
|
|
|
Per terreny còmode i bosc ufanós, cap a les tres arribem al poblet de Fredes, on trobem un bar nou i ens entaulem per dinar mentre afora cau un xàfec respectable. Quan a les 4,30 sortim protegits amb capelines i jaquetes, el plugim és feble. Prenem de nou el PRV75.2 que, primer per pista i després per sender molt evident però sense marques, baixa per la dreta del barranc del Salt entre bosc humit i obac. Gairebé una hora després passem pel costat del espectacular Salt del Robert. |
Cal parar atenció amb no relliscar mentre un plugim feble ens permet seguir còmodament. Poc després creuem un caos de roca i aigua i ja som al fons del barranc i a la pista. Deixem de costat la casa forestal i en poc més d’una hora som de nou als cotxes, contents i no gaire remullats.
