Anem d’Excursió: El Barranc de la Gritella (Priorat)
Data: dissabte 3 de maig de 2008)
A les 8:00 del matí tal com havíem previst en la convocatòria, ens aplegarem en les escales de la Fira de Reus: Joan Aubia, Camèlia, Isidoro, Maria, Magda, Sisco, Joan Marqués, Pablo, Lola i jo. Sortirem en tres cotxes cap a Siurana via Cornudella. El dia era esplèndid, clar i assolellat i intuíem que la temperatura s’aproparia a les d’estiu. Parem el cotxes prop del corral de l’Isidret, fem la foto de grup i comencem el passeig cap el mas del Placero, passat el qual, comencen la davallada cap el Grau dels Masets, parant en la petita gorja del clot que dóna als cingles del riu Siurana. Des del mirador, veiem la llera platejada del riu per l’efecte del sol i el molí de l’Esquirola que és el nostre lloc per esmorzar. Seguim la baixada per una canal que conserva l’empedrat i per senda tova anem fent ziga-zagues fins els últims trams del grau bastant malmesos per les motos.
|
|
|
En tocar pista, girem a la dreta per visitar el Mas d’En Candi, tornant pels nostres passos i seguint la ampla pista fins arribar al gual del Barranc de la Gritella, que traspassem buscant l’ombra del molí. Com que estava molt atapeït de matoll i no teníem espai suficient per a tots, sortirem a la llera del riu i ens instal·larem a l’ombra dels espessos matolls, acomodant-nos sobre la frescor de les pedres i escoltant el torrent d’aigua que passava a prop. L’esmorzar fou complet, no diré més per no repetir-me. Tornàrem al gual de la Gritella i pujàrem per la senda a contracorrent, trobant-nos a l’alçada del que era l’antic sender que bifurcava per l’esquerra al Grau dels Corrals Nous i per la dreta cap el Grau del Gris, una forta esllavissada provocada, com observàrem, per l’obra que han fet transformant l’antic sender en pista ampla i guanyant alçada en pendents ziga-zagues. Trobàrem el que alguns coneixen per Grau dels Masets II, indicat per un pal que diu Grau del Mas de la Barba i que cap el seu final, s’indica una bifurcació cap a l’esquerra anomenada Grau de la Post. Crec que els pals poden quedar obsolets en dos anys, al pas que es fan obres per la muntanya que darrerament és com un deliri (conreus, canalitzacions, etc.).
|
|
|
Havent arribat al camí carreter, ens trobàvem en el punt culminant de la pujada (170 metres des del gual). Ja planers, ens dirigim cap el mas de la Bàrbara i visitant-lo, fem un descans a l’ombra de la seua espectacular alzina. Com que feia calor i havíem esgotat les ampolles d’aigua, ens apropàrem a la font de l’Albergada a reposar aquest element, que rajava un fil, però molt fresc. Ja als cotxes, ens dirigirem cap a Siurana, que estava plena a vessar de vehicles i gent. Ens tocà aparcar bastant lluny del poble, a la carretera, i carregant el dinar, ens instal·larem a l’ombra del pi davant l’església. A l’hora del cafè, decidirem apropar-nos a la part davantera de la serra, però degut a la gent i unes tanques d’obres, ens dirigirem cap a l’entrada del Barranc de la Portella, on estiguérem mol tranquils, sobre la roca i la gespa, contemplant la vall de Cornudella i la serra del Montsant que s’albirava davant nostre.
En tornar a Reus, ens acomiadem fins la propera, amb eixa sensació que tant ens agrada i repeteixo en totes les ressenyes, d’haver passat una bona estona i tindre pel davant el cap de setmana.
J. Salafranca