Anem d’excursió: la Baridana i la Mola d’Estat (Conca de Barberà)
Data: dissabte 5 d’abril de 2008
A les 7:00 del matí tal com havíem previst en la convocatòria, sortirem Lola i jo cap Alcover per trobar-nos amb la resta de companys i companyes. Ens trobarem amb Maria, Joan Marqués, Angus, Joan Aubia, Magda i Sisco.
S’encaminarem cap a Rojals via Montblanc. Teníem un
dia esplèndid i deixarem els cotxes a la sortida del poble. Seguint el camí de
baixada al Barranc de la Baridana, tot contemplant l’entorn feréstec i parant
uns minuts a l’abric on contemplarem les restes de pintures antigues, donant lectura
a un fulletó que les situaven en l’edat del Bronze i curiosament són un Bé
Cultural d’interès Nacional - Zona Arqueològica (BCIN) (reconegut per
lleis espanyoles i catalanes, així com també pel Patrimoni Mundial de l’UNESCO
en desembre del 1998).
Creuarem la llera del barranc i començarem la forta pujada cap als Cogullons per la font del Grèvol i la cruïlla amb el camí de la Bartra. Passant per l’antic despoblat dels Cogullons (el més alt de les muntanyes de Prades) seguim rectes cap el Clot del Llop, on esmorzàrem i descansàrem una estona. Continuant per la pista del tallafocs, amb ritme tranquil cap a la Mola dels Quatre Termes i passant per la taula del mateix nom (on conta la tradició que els respectius batlles resolien problemes del bosc comunal).
Ja en la mola d’Estat, entrem al planet, on albirem i
fem descoberta en dia ben clar, del magnífic paisatge. Baixant pel grauet que
du a la Cova Fumada, la visitem i seguim cap al coll de la Caldereta, on
coincideix a l’extrem més llunyà de la nostra excursió. Tornem per la pista que
ens mostra els magnífics exemplars de pi roig i avets entre d’altres espècies,
caracteritzat per la densitat i l’alçada que fan els pins, competint per
beneficiar-se del sol. El traçat de l’excursió te forma de vuit, per això
creuarem novament el clot del Llop i ara seguirem per la pista ampla, que ens
permetia d’anar en fila petant la xerrada. Pararem breument al collet de la
Mola per aplegarse i posteriorment al corral de la Marieta, ja prop del poble.
Al voltant d’on deixarem els cotxes, hi havia una zona d’esbarjo amb una taula
amb bancs on s’instal·laren tots vuit a dinar de motxilla. Estiguérem molt
tranquils, seguint gaudint de l’extraordinari dia primaveral que ens tocà en
sort. Llarga sobretaula amb cafè, risses i ocurrències.
Als voltants de les tres de la tarda, plegarem de dinar i tornarem cap a casa amb la satisfacció d’haver fet un bon matí d’excursió i la il·lusió de tindre per davant el cap de setmana.
J. Salafranca