Anem d’excursió: La serra del Pou (Alt Camp)
Data: dissabte 1 de març de 2008
Itinerari: L’Aixàvega - Pista del Pla - Planet i mirador del Pou - Comellar del Bosquetà - Grau del Mal Pas - Riu Glorieta - Fonts i tolls del Glorieta - Barranc de la Font Fresca - La nevera del Mas de Muster.
Participants (7): Joan Aubia, Àngel Bascuñana, Pili Carrasco, Josep Mariné, Cinta Prats, Josep Salafranca.
A les 7:30 del matí ens trobarem Maria Cinta, Josep, Lola i jo. Eixirem de Reus camí d’Alcover a trobar-nos amb la gent que ens estigués esperant i que venia de la zona de Valls. Allí s’ajuntarem amb Joan, Pili i Àngel. Set en total, com els dies de la setmana. Primeres observacions al cel i la claror del dia pintava prou bé.
Sense aturar-nos gaire,
seguirem carretera amunt cap a l’Aixàvega, llogaret del nostre punt de partida
i arribada. La sensació que tindríem un bon dia era evident i ens posà pólvora
als peus. En arribar al punt de la pujada a la serra pel camí carboner que feia
dos temporades havia estat tapat pel brancatge de neteja i explotació forestal,
vérem que el sender es presentava destapat i es veia prou evident, per tant no
calgué fer el tros alternatiu. En acabar la pujada, quedí gratament
impressionat degut a la forta recuperació que s’havia produït en la vessant que
havia estat malmesa. S’aplegarem en la placeta del Pi i seguirem ja
completament relaxats per d’increïble camí fressat, feréstec i obac cap el
planet del pou.
En la
clotada on comença el baixador del Mas de Maseter esmorzaren tranquils i en
acabar el cafè, continuarem cap a la placeta, on començàrem a notar el vent
moderat que no ens deixaria durant la resta de l’excursió. Seguirem admirant
l’abundància de boix, galzeran, pins i alzines i zones de teixos mentre
baixàvem cap el grau del Malpàs. El grau evidenciava en algunes ziga-zagues els
efectes de les motos (sembla mentida en un indret de tanta bellesa). En la roca
del mirador, férem descoberta i fotografies i ens aturaren una estona. Xerràvem
sobre la duresa de la vida, per a la gent que habitava els masos, mentre
giraven cap el riu pel camí que venia del Mas d’en Tinet. El bosc estava
increïble i ens omplia de satisfacció.
La fita següent era el Mas del Bo on
ja podia escoltar-se l’aigua del riu. Efectivament, el gual venia una mica
crescudet lo que ens va fer pensar i comprovarem que les fonts rajaven totes i
en força. Com que anàvem molt bé d’horari, aplicant la filosofia de la “tercera
dimensió” passarem una llarga estona contemplant i fotografiant tots el tolls
del Glorieta i baixarem a tocar de llera, abans de l’últim gran salt. Seguint
el traçat previst, baixarem a gaudir i fotografiar la clotada de les fonts que,
com ja hem dit, rajaven bastant quatre d’elles.
Continuant el camí, ens aturarem cinc minuts en la Cova del Soldat, i resseguirem pel bosc, vorejant el Barranc de la Font Fresca i admirant la nevera del Mas de Muster acabarem a poca distancia en l’era del Roig i el poble, on encara aguaitarem pel carrer Major que resta perfectament empedrat i té dos construccions de solera, en una de les quals, estiuejà el Compte de Prades.
Dirigirem els cotxes cap a la Mussara per visitar-la, ara que han fet una bona neteja de la bardissa i el matoll que tapava les cases i han marcat en pedres els carrers. El vent era fort (les Airasses) i decidirem agafar el dinar i baixar en cinc minuts a la Font Vella, pel camí antic, arranjat i net. Arrecerats a l’aljub de la font, dinarem tranquil·lament i tornarem més aviat del que haguérem volgut als cotxes, ja que el vent començava a créixer en velocitat i baixar en graus.
Ens acomiadarem satisfets pel dia i l’excursió que acabàvem de tindre. Fins la propera.
J. Salafranca