43a. expedició del GECT
Alps 2007 - Suïssa
Ascensions: Intent al Dufourspitze 4.618m.
Allalinhorn 4.027 m.
Dates: del 10 al 14 d’agost de 2007
Participants (3): Toni Coll, Pere López i Joan Sentís
Itinerari: El divendres dia 10 a quarts de quatre de la tarda emprenem viatge cap a Grenoble, passem la nit a les afores d’aquesta ciutat en un Hotel Fórmula 1 i el dissabte dia 11 de bon matí continuem viatge fins a Suïssa, deixem el vehicle en el nou aparcament cobert de la població de Täsch i tot seguit anem cap a Zermatt, mitjançant el popular tren vermell.
Pels vols de la una del migdia pugem amb el
cremallera de Gornergrat fins l’estació de Rotenboden situada a 2.815m., mengem
uns entrepans i comencem a caminar cap el Refugi del Mont Rosa, el sender
primerament davalla fins la gelera de Gorner, la creuem seguint la traça
senyalitzada amb banderoles, sense la senyalització seria complicat salvar
aquest caòtic laberint d’escletxes.
Tot seguit continuem per la gelera de Grenz fins apropar-nos als inclinats contraforts de roca en els que s’alça a 2.795m. el Refugi Mont Rosa. Un corriol esborradís s’enfila entre els penya-segats i condueix al emplaçament del refugi que resta mimetitzat en l’entorn.
En el Refugi ens informen de que fa dies que ningú ha
pujat al cim de la Punta Dufour. Des de principis del mes d’agost ha estat
nevant intensament deixant la muntana recoberta d’un gruix de neu inestable,
que es va desprenent en grans plaques que originen perillosos allaus. Avui
mateix pel mati mitja dotzena de cordades intentaven l’ascensió i un allau ha
escombrat la zona anomenada Scholle, els alpinistes s’han salvat pels pèls i
tothom ha tirat avall “cametes ajudeu-me”.
El diumenge dia 12 ens llevem a les
dues de la matinada, esmorzem i anem a inspeccionar la ruta d’ascens, som els
únics bojos que pugem pel pedregam del Unteren Plattje, grimpem fins la Ober
Plattje, arribem als primers platós per 
sobre dels 3.300m, recuperem en la
neu un mosquetó perdut el dia abans pels alpinistes que sorprengué l’allau.
Comprovem l’abast de les esllavissades i el delicat estat de la capa de neu que es va desprenen periòdicament. Prenem consciència de la situació i ens adonem que passaran bastants dies fins que la via normal recuperi la seva consistència i seguretat habitual.
Decidim retornar, canviar de vall i intentar un quatre mil que presenti unes condicions de neu acceptables com per exemple l’Allalinhorn. En poques hores desfem tot lo caminat , baixem a Zermatt, que està en festes, ens prenen unes cerveses i per la tarda ja ens trobem instal·lats al càmping de Saas-Grund.
El dilluns dia 13 de bon matí pugem a Saas Fee, amb l’Alpin
Exprés continuem cap Felskin i anem amb el Metro Alpí fins l’estació Mittel
Allalin situada a 3.500m. Una vegada superat el tros ocupat per les pistes
d’esquí ja podem gaudí d’una atractiva i esplèndida ascensió alpina.
Les nuvolades es van succeint però el temps aguanta. Dibuixem llargues i precises llaçades en la sòlida neu blanca per tal d’evitar les grans escletxes i anem superant amb relativa facilitat el fort pendent de prop de 50 graus d’inclinació.
Arriben al Feejoch i continuem pujant en direcció SE. tot
rodejant el pic per assolir el tram final des de el Sud. L’Allalinhorn es el
quatre mil mes emblemàtic de Saas Fee i esvelt senyoreja al bell mig dels
altres gegants de la vall de Saas que identifiquem en claredat: el Dom, el
Täschhorn, l’Alphubel, el Rimpfischhorn, l’Strahlhorn, el Weissmies i el
Lagginhorn.
Ja en el cim, la successió de les imatges de la gran creu de ferro fuetejada pel vent, de l’oeix de les senyeres, de les felicitacions i de les abraçades entre companys, conformen unes intenses i efímeres alegries que sempre recordarem.