Pirineus: Ascensió als pics Russell
Cims aconseguits: Punta Bretxa Russell 3.192 m
Pic Russell 3.207 m
Pic Russell SE 3.205 m
Dates: 10, 11 i 12 d’agost de 2007
Hores totals: 11,45 Desnivell total: 1.257 m
Participants (2): Meli Carrilero, Lluís Díaz
Divendres 10 a la tarda pugem en cotxe per Lleida, Benavarri, Graus i Benasc on ens instal·lem. El poble presenta la típica animació d’estiu amb molta gent pels carrers. A les 4 de la matinada del disabte 11 ens llevem i després d’esmorzar, a les 5 prenem l’autobús que puja pel Pla de Senarta i el barranc de Vallhiverna fins el Refugi de Pescadors. Són les 6 i encara és de nit quan comencem a caminar amb els frontals vall amunt en direcció est pel GR11. Poc després deixem a l’esquerra la bifurcació de la vall de Corones. El camí, ample i còmode, puja suaument fins el gran replà herbat de la Pleta de Llosàs, on deixem a la dreta el GR11 que continua als llacs de Vallhiverna i seguim el sender i la clara línia de fites que guanya alçada en direcció NE fins el llac de Llosàs. La claror de la matinada ens permet veure la cara sud de l’Aneto i la seva aresta oriental amb l’Espatlla, Tempestats, Margalida i Russell.
|
|
|
Quan arribem al llac de Llosàs fem una paradeta per menjar i seguim en direcció est les fites que s’endinsen pel torrent que baixa del llac superior. Aquí el sender gira bruscament en direcció nord i s’enfila fort entre herbam i grans lloses de roca. Quan el sol ens toca desapareix la fredor de la matinada i ens equipem amb barret, ulleres i crema protectora. Les hores van passant i continuem pujant en direcció a la Bretxa Russell, al peu de la qual neix la cornisa diagonal per on passa la via normal. El darrer tram és un caos de grans roques que fen feixuga la progressió. La canal no és difícil i està molt fitada, un parell de passos reclamen un xic d’atenció. Al final es bifurca i agafem la sortida a l’esquerra per tal de coronar primer el Pic de la Bretxa Russell. Són les 12,15 i gaudim d’una vista esplèndida. Cap a l’oest, la fonda bretxa, el Margalida, la cresta de Salenques, el Tempestats i l’Aneto, on veiem un munt de gent al cim. Nosaltres estem sols, no hem vist ningú pujant. Reposem forces i tirem pel llom trencat cap al cim principal. No es veu rastre de neu enlloc, tan sols algunes petites congestes a la cara nord. Ens sorprèn la desaparició de les geleres en aquesta banda del massís, una gran pèrdua.
|
|
|
El cim principal o Pic Russell gaudeix d’una bona panoràmica. Cap al sud tenim el Vallhiverna amb els seus llacs als peus. Afinant la vista i gràcies a claror del dia podem distingir els massissos del Posets, Perdut, Perdiguero, Bachimala i Balaitús cap a l’oest. En direcció est els propers Bessiberris i la Pica d’Estats al fons. Tots els grans massissos del Pirineus són visibles avui, una meravella poques vegades possible. Després de les fotos continuem fins el Russell SE flanquejant l’esmolada cresta per la banda sud. Les intencions de fer la Punta Russell Oriental i altres agulles sembla difícil si tenim en compte que el darrer bus surt a les 6 de la tarda. Decidim baixar tranquil·lament i oblidar-nos de fer curses. Així ho fem i a ¾ de 6 de la tarda arribem altra vegada al refugi de Pescadors on el bus ens baixa a Benasc de nou.
