42a. expedició del GECT
Alps 2007 - Suïssa
Cim aconseguit: Strahlhorn 4.190 m.
Dates: del 20 a 29 de juliol de 2007
Participants (2): Pili Inostroza i Toni Coll
Enguany el massís dels Alps també s’ha vist afectat pel escalfament global del planeta. Les glaceres han reduït les seves dimensions a mínims desconeguts i han quedat al descobert pedregams, aixaragalls i plaques de torturat i esquarterat gel negre solcades de laberints d’escletxes. Les vies normals d’ascensió al pics s’han tingut que modificar i allargar mitjançant grans rodejos, per tal de sortejar i evitar el trànsit per les zones potencialment més perilloses.
Per altre banda un gran nombre de refugis
alpins pateixen series dificultats a l’hora de nodrir-se d’aigua potable pel
consum i per la neteja. La premsa suïssa ha difós notícies d’alerta en el
sentit de que si continua la regressió de les glaceres, probablement serà
necessari clausurar temporalment alguns refugis.
Aquesta mesura, si arribes a fer-se realitat constituiria un seriós obstacle per la còmoda y segura pràctica actual de l’alpinisme.
La cabana-refugi Britània pateix aquest problema i disposa de molt poca aigua per desenvolupar la seva activitat, però varem estar de sort doncs encara resta oberta i continua donant suport als muntanyencs des de la seva inauguració a principis del segle passat.
Després
de passar una jornada tranquil·la a Chamonix impregnant-nos del tradicional
regust alpí baix el gegantí massís del Mont Blanc, el diumenge dia 22 de juliol
pels vols del migdia arribem a Saas Fee i una vegada preparat tot l’equip
necessari, ens atansem a l’estació del telefèric Alpin Exprès, que en pocs
minuts ens puja fins l’estació de Felskinn, prop dels tres mil metres d’alçada.
Una travessa planera de prop d’una hora de durada per la glacera i el coll de Egginerjoch ens condueix a la cabana-refugi Britania situada a 3.030 metres, just en el coll que uneix l’aresta E. del Hinterallalin amb el Kleiner Allalin. Aquest refugi és ampli i confortable, a les 18,30 hores sopem i aviat anem a descansar.
El dilluns
dia 23 ens llevem a les 3 h. de la matinada i esmorzem en el primer torn
juntament amb tots els excursionistes que volem assolir el cim de l’Strahlhorn.
Pels vols de les quatre sortim del refugi i comencem la llarga aproximació.
Primerament baixem per una aeri sender fins la glacera de Hohlaub, abans de creuar-la tenim que vorejar-la i tornar a pujar fins per sobre dels tres mil metres, per evitar la zona d’esquerdes més caòtica i una vegada superada la llengua de gel ens enfilem a la part més accessible de l’aresta que baixa de l’Allalinhorn. Tot seguit baixem pel costat oposat i ens situem ja damunt la neu i el gel de l’Allalingletscher i prosseguim l’ascensió per la via normal .
Anem
pujant cap el SO. en direcció al coll de l’Adlerpass. Aquest coll uneix la
muntanya del Rimpfischhorn amb l’Strahlhorn i a més esdevé el pas de
comunicació per l’Alta Ruta entre els dos grans nuclis alpins de Zermat i
Saas-Fee. El seu nom Adler, que vol dir àguila, li ve dels primers conqueridors
que varen trobar sobre la neu una ploma d’àguila real.
Poc abans d’arribar al coll pugem directament pels inclinats contraforts nevats que sustenten la rutilant carena del Strahlhorn, veiem el inconfusible Cerví que treu el cap tot just per sobre l’Adlerpass.
El temps va empitjorant i les nuvolades que semblaven llunyanes, es van apoderant del cel, el vent esdevé huracanat i el torb aixeca onades setinades de pols blanca, que ens obliga aclucar els ulls i deturar-nos periòdicament.
Anem ascendint intentant retallar la línea més directa cap a la cúpula somital. A les 11,30 hores després de set hores i mitja totals de pujada assolim la creu del cim, anem sols i comprovem que som la última cordada que arriba a dalt. El mal temps va anar fent renunciar a bastants cordades i les mes ràpides ja ens havien ultrapassat i descendien ràpidament.
A les tres de la tarda, quasi a les palpentes, perquè l’espessa boira havia transformat el dia en nit, arribem al desitjat refugi. Poc després la tempesta manifestava el seu contundent poder. Ens varem quedar a sopar i pernoctar al Refugi i com que el temps no millorava gaire, en els següents dies en dedicarem a fer una mica de turisme.