Pirineus: Ascensió al Spijeoles (3.065 m)
Dates: 6,7 i 8 de juliol de 2007
Hores totals: 15 Desnivell: 1.935 m
Participants (5): Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz, Pili Fargas, Pili Inostroza, Joan Marquès.
Divendres 6 de juliol fem la pujada en cotxe per Vielha, port del Portillón, Luchon, vall d’Oô i les granges d’Astau on fem nit a l’Alberg d’Astau (1.130 m), en un indret molt bonic. Dissabte sortim a les 5 del matí remuntant l’ample camí de la vall d’Oô, aquí marcat con a GR10 i triguem una hora llarga fins el famós llac del mateix nom (1.504 m). La gran cascada ens indica el camí del coll d’Espingo (1.950 m) des d’on tenim una preciosa vista del refugi i el llac i del nostre objectiu. Portem dues hores i mitja i aquí fem la primera parada per menjar.
|
|
|
La via normal del Spijeoles comença una vegada rodejat el llac de Saussat, quan deixem el sender principal que puja fins el refugi del Portillon i agafem un trencall a la dreta 20 m abans del segon pont metàl·lic, just davant de la paret que tanca el circ pel sud. A partir d’aquí el sender no és tan clar però les fites ajuden a no perdre l’orientació. Hem de remuntar un pendent d’herba que salva l’englaó del circ i després superar la tartera que acaba en el llunyà coll a sobre mateix del llac glaçat del Portillon. Les hores van passant lentament i veiem que els núvols creixen però el temps sembla que aguantarà.
|
|
|
Al final de la tartera, damunt del llac glaçat, girem a la dreta (oest) per tal de pujar en direcció a la cresta Gourdon – Spijeoles, on el 3 de juliol del 1995 una nevada sobtada ens va obligar a retirar-nos. Avui sembla que les coses pinten molt diferent i poc abans d’arribar a la cresta, una cana a la dreta ens indica el camí. Tot és tartera que acaba sota la piràmide somital que fem sense problemes entre gran rocs. Portem 8 hores de pujada lenta i segura que ens han portat al cobejat cim de l’Spijeoles, una primera pel nostre grup, 12 anys després del primer intent.
