Pirineus: Ascensió al Tuc de Mulleres (3.010 m)
Dates: 8 i 9 de juny de 2007
Participants (6): Toni Coll, Lluís Díaz, Pilar Fargas, Encarna Hidalgo, Pili Inostroza, Joan Marquès.
Hores totals: 10,30 Desnivell total: 1.400 m
Divendres 8 pugem a sopar i dormir al refugi Sant Nicolau a la boca sud del túnel de Vielha. Plou i les obres de nou túnel ho tenen tot aixecat. A les 5 del matí del dissabte 9 iniciem l’ascensió pel sender que segueix en direcció oest la vall de Mulleres sense pèrdua possible. Tota la pujada tindrem l’objectiu al davant i ben visible. Hi ha fites de quan en quan. Travessem una fageda al costat de cascades sorolloses i anem remuntant a poc a poc. Uns avets deixen pas al prat alpí mentre apareixen les primeres congestes. Salvem el primer gran esglaó i ens aturem a fer un mos a la línia del sol. Portem dues hores i mitja. Poc després passem pel costat del refugi metàl·lic i ens posem els paraneus, ja no deixarem la neu fins el cim. La temperatura no és freda i la neu es deixa pujar còmodament sense grampons.
|
|
|
Una vegada passats els llacs encara glaçats, el pendent es redreça i girem en direcció NW en direcció al coll que sempre tenim davant. El sol estova la neu i avançar costa una mica més a cada pas. A poc a poc i amb paciència anem guanyant la partida fins que pugem al coll de Mulleres mitjançant una petita grimpada. A partir d’aquí el cim és a prop i s’hi plantem poc abans de les 11 del matí. No fa ni gota de vent i la temperatura és massa agradable per aquest principi de juny. Un tel de boirina i alguns núvols entelen els pics del voltant i sobre tot el gran massís de la Maladeta davant nostre amb el seu vèrtex Aneto, el sostre dels Pirineus.
|
|
|
Celebrem l’èxit, fem les fotos i descasem menjant i bevent. Tampoc s’entretenim gaire ja que hi ha previsió de tempestes a la tarda. Poc abans de les 12 iniciem la baixada, ràpida sobre la neu tova. El sol cau de valent i la reverberació crema. Quan arribem a l’herba fem una altra parada per reposar forces. És en el darrer tram quan les previsions es compleixen, esclata una forta tempesta elèctrica que ens deixa caure calamarsa com pèssols i pluja a bots i barrals. A dos quarts de quatre de la tarda ja som de nou al refugi i als cotxes.
