Pirineus: Ascensió al Puigmal (2.913 metres)
Dates: 25, 26 i 27 de maig de 2007
Participants (7): Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz, Pilar Fargas, Pili Inostroza, Joan Marquès. Invitat: Marc
Hores totals: 12 Desnivell total: 1800 metres.
Les previsions meteorològiques aquesta vegada han estat encertades i quan ens vam decidir a pujar amb previsió de tempestes ja sabíem a què ens arriscàvem. El divendres 25 fem nit a un alberg prop de Queralbs. A les 5 del matí del dissabte 26 comencem a caminar per la pista que puja al coll de Fontalba. Havíem decidit fer a peu els 11,4 km de pista per tal de fer el màxim desnivell possible. Quan la llum del dia comença a guanyar força, ja som a mitja pujada. A les 8 del matí som al coll, esmorzem i descansem una estona.
|
|
|
Coll amunt, entrem en la línia de boira espessa que poc a poc va degenerant en un plugim que més tard esdevindrà pluja franca que per sort no dura gaire. Anem guanyant alçada a poc a poc seguint les fites i el senderó que de vegades és esborradís. Sort que alguns companys ja el coneixen. Seguim un llom que es perd en la boira i que després d’una lenta pujada en direcció nord ens conduirà gairebé a les palpentes al cim del Puigmal. No hi ha gaire neu.
|
|
|
Com que de vista no n’hi ha, no s’hi estem gaire, mengem quelcom en un recer i tornem a baixar pel mateix camí. Ara sí que la pluja es fa present i durant la major part de la llarga baixada haurem de fer servir les capelines. La pista es fa eterna i feixuga. La llarga jornada d’entrenament s’acaba cap a les 5 de la tarda a Queralbs, hem assolit el nostre objectiu.
