Pirineus: Ascensió a la Pica d’Estats
Cim aconseguits: Pic Verdaguer 3.125 m
Pica d’Estats 3.143 m
Montcalm 3.077 m
Data: diumenge 3 de setembre de 2006
Participants (15): Susana Álvarez, David Arias, Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz, Sabina Díaz, Marcel Fortuny, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pili Inostroza, Jordi Mariné, Joan Marquès, Adrià Porta, Joan Sentís. Invitat: Pep Batista.
Dissabte 2 de setembre pugem des del refugi de Vallferrera fins al l’estany d’Estats on muntem el nostre campament, un total de sis tendes de campanya. N’hi ha altres grups més petits. Fa un tarda de cel clar i la previsió per demà és bona. El sopar és molt agradable.
|
|
|
A les 5 de la matinada sonen els despertadors, tenim 9º C de temperatura. Prenem quelcom calent i poc després de les 6 sortim camí de la tartera que puja al coll de Sotllo. La llum dels frontals ens és imprescindible durant la primera hora fins que es fa de dia. Al coll bufa un ventet fred. Ens tapem i emprenem el camí de la cresta en direcció al pic Verdaguer.
|
|
|
Aquesta via es caracteritza per unes canals fàcils i descompostes que hem de grimpar. Coincidim amb un grup de 13 nois i noies, que amb nosaltres forma tota una caravana de gent que puja a poc a poc. Comprovem que enguany no n’hi ha ni rastre de les congestes que habitualment complicaven una mica el recorregut. El cim és cada vegada mas a prop.
|
|
|
El cim del pic Verdaguer és, per a tres dels nostres companys, el Marcel, la Sabina i l’Adrià, el seu primer tresmil. Tots ho celebrem i seguidament fem el petit recorregut fins el següent pic, la Pica d’Estats, on arribem a les 9 del matí. Fa un dia esplèndid on podem contemplar els cims que ens envolten. Cap a l’oest veiem els Bessiberris i més lluny, l’Aneto. Esmorzem i gaudim del paisatge i de l’agradable sensació d’estar al cim més alt de Catalunya.
De baixada per la via normal, tres companys encara van fer l’esforç de pujar pel coll de Riufred al cim del Montcalm, afegint un tercer tresmil a una jornada rodona i satisfactòria.