Travessa Estels del Sud al massís dels Ports
Dates: 8 a 12 d’agost de 2006
Participants: Toni Coll, Josep Mariné, Joan Marquès.
Aquest any el massís dels Ports ha estrenat una marxa-travessa de l’estil de les ja conegudes en altres muntanyes com els Carros de Foc d’Aigües Tortes i Sant Maurici o com els Cavalls del Vent del Cadí-Moixeró. Es tracta d’un recorregut circular d’uns cent kilòmetres, que tal com els mencionats anteriorment es pot realitzar còmodament amb cinc etapes, per tal de gaudir amb tranquil·litat de raconades de natura que habitualment en el decurs de la majoria d’excursions convencionals no es fresen i fins i tot sovint resten desconegudes per la majoria d’excursionistes.
El dimarts
dia 8 pels vols de dos quarts de nou del matí iniciem la caminada, creuem el
pont de pedra sobre el riu Matarranya i anem primer cap el Parrissal on
esmorzem i després anem a les conegudes Gúbies o estrets calcaris per on el
Matarranya secularment s’ha obert pas. El fons del barranc del Matarranya
s’abandona després de creuar l’estret anomenat Pont de la Guimerana i es puja fort per la cinglera del barranc de la Coscollosa, després ja anem planers pels prats herbats d’en Rubera i pels espessos boscos de
pins propers a la casa forestal del xalet del Rei. L’altitud assolida ronda els
mil metres, i amb menys d’una hora de camí arribem al Refugi de Font Ferrera,
destí de la primera etapa.
Dimecres dia 9, durant tot el dia el recorregut coincideix amb el sender
GR-7, deixem enrere la font del bassiol situada en una raconada prop de la base
del Negrell i anem per la pista de les Valcaneres, ens mantenim per sobre dels
mil metres i la fresca és gratificant, el barranc de Capatx es perd per les
fondalades. Anem pujant per les parades del mas del Frare i ja per pistes ens
atansem a Les Casetes Velles. Per la dreta el sender PR-C-82 entronca amb el
GR-7 que transitem, després creua unes clarianes entre les edificacions i
s’enfila cap al cor de les roques del massís. Dalt els penya-segats llueix el
Mont Caro amb el cim coronat d’antenes. A l’ombra dels pins, entre la 
brolla
i la boixeda, el Refugi del Caro s’esmuny i serva la fresca. La dutxa, la
cervesa amb llimonada, la bona taula plena de viandes i la simpatia de la Maria i del Màrius, guardes del refugi, ens fan recuperar les forces esmerçades durant la
jornada.
Dijous dia 10. A les 8 h. ja caminem per la pista del Mascar a les Foies, i desprès per una sendera que ens fa suar de valent per assolir el Pla de Llinars. Poc desprès creuem les Foies, anem superant el coll d’en Caubet i el coll de Carabasses i fem cap al refugi lliure de les Clotes. El coll dels Eriçons és el nostre proper objectiu, desprès fem cap al clot del Oró i volem per les Rases del Maraco. La cisterna del Maraco és completament seca i la masia esdevé cada cop mes esventrada. Som al coll d’Alfara, prop del pic Espina, per l’esquerra se’ns ajunta el sender PR-C-185 que puja del riu dels Estrets i una mica més endavant deix la carena i baixa en direcció a llevant fins unir-se amb el GR-171 prop d’Alfara. Anem saltant els colls de l’Enrajolada, el de Ginjolers i el de Pujol. Ens refresquem a la cisterna del mas del Castillo i baixem fins l’ermita de Sant Roc. A les sis de la tarda arribem al poble de Paüls, final de l’etapa.
Divendres dia
11, vora el cementiri surt la pista per la que discorre el sender GR-171 que va
cap a Montsagre, el seguim un tros i poc després, en un revolt, el deixem i
continuem per una drecera que puja primer pel barranc de Morellars i després
pel de l’Escudelleta i arribem al coll de la Gilaberta, situat a 941 m. d’alçada. Un curt descans i emprenem la baixada passant per les
runes dels masos de les Crevetes del Lloà, el de Fandos i el del Capellà. El
sender entra en una zona engorjada anomenada els Estrets d’en Boter, es va un
tros pel llit sec del riu fins el inici d’una cadolla plena d’aigua que es
salva pujant per l’anomena’t Pas de la Barca, equipat amb una cadena. Més tard
creuem el Barranc d’en Piquer en el que normalment mena aigua fresca provinent
de les gegantines Roques d’en Benet que impressionants guaiten per sobre
nostre. Després del coll de la Terra baixem fins la pista asfaltada que prové
d’Horta i dona accés al Mas de la Franqueta, la seguim durant mitja hora i tot
seguit ens desviem cap el riu dels Estrets d’Arnes. En front tenim un ventall
de pistes entre conreus d’oliveres, escollim continuar pel PR-C-185 que va per
camí asfaltat fins al poble d’Arnes, destí d’aquesta quarta etapa.
Dissabte dia 12. Passem pel mas i pel coll de
la Creu, donem una ullada a les runes del mas de Colet situat al mig de la
boscúria i fem cap vora el riu de les Valls. El sender continua riu amunt tot
mossegant la roca, del mas del Botzut i del mas de les Valls ja quasi nomes en
queda el nom. Creuem el riu i enfilem al coll del Xertó, una bona pujada, en
front tenim el majestuós Penyagalera, que més tard assolirem. De moment baixem
fort per una sendera i arribem al riu Algars, que hem de creuar, però abans
anem uns dos-cents metres riu avall per admirar el Toll del Vidre situat vora
la font del mateix nom, tal com ens havien recomanat val la pena visitar-lo i
aprofitar per remullar-se. Retornem al sender dels estels, ascendim per la
costa d’Arrencapits fins el coll del Pelele. Una mica més d’esforç i ascendim
fins el punt culminant del Penyagalera, situat a 1034 metres d’alçada esdevé un mirador de primer ordre per albirar gran part del recorregut
realitzat, però la carena aviat comença a baixar cada cop de forma més decidida
i vertiginosa. En el fons ens espera el Racó de la Pesquera i les nítides aigües verd-blaves del riu Ulldemó. El bany és inqüestionable i per la
tarda solsament resta una hora per la carretera que ens condueix a Beseit punt
i final de la magnífica travessa dels Estels del Sud.