Pirineus: Ascensió al massís de Néouvielle
Cims aconseguits: Pic Maou 3.074 m
Pic Badet 3.160 m
Pic Maubic 3.058 m
Data: 5 d’agost de 2006
Hores totals: 14,30 Desnivell: 1.017 m
Participants (3): Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz
El divendres dia 4 al vespre arribem al càmping Fouga de Fabian, a 12 km al nord del túnel de Bielsa. El dissabte dia 5 ens llevem a les 4 de la matinada i pugem per la carretera els 10 km fins el llac de Cap de Long, dintre el parc nacional de la reserva de Néouvielle. A les 5 iniciem la caminada. La temperatura és de 6 graus. Encara és negra nit i fem servir els frontals per seguir l’ample camí que voreja el llac per la seva riba sud. Quan comença a clarejar som a la cua del llac i comença la pujada seguint el torrent en direcció sud, per un sender clar i fitat.
|
|
|
Tenim davant nostre la tartera de la via normal del pic Badet. Pugem lentament i a les 10 del matí ja som a la cresta. Bufa un vent molt fort i la temperatura és baixa. Trenta minuts ens costa arribar al cim del Maou, seguint la cresta trencada en direcció SO. Ja tenim el primer cim.
|
|
|
Ara toca tornar enrera i resseguir la cresta que puja en direcció NO. Tot i l’aspecte ferotge de l’itinerari, les fites indiquen la manera de salvar les agulles i els trams més trencats per tal de progressar sense una dificultat excessiva, amb algun pas de 2n grau. A les 12 del migdia som al cim del pic Badet. Davant nostre, la cresta continúa més estreta i aèria. La força del vent i la boira que comença a pujar ens aconsellen no seguir avui aquesta via fins el pic Long.
|
|
|
Els tels de boira impulsats pel vent ens acompanyen en la desgripada. Com que encara tenim temps, optem per baixar al pedregam i tornar a pujar al cim del Maubic, cim situat en la aresta est del pic Long. Són les 3 de la tarda quan arribem al cim del tercer tresmil del dia. Tot i que el vent ha afluixat, la boira ens tapa la major part del paisatge, com el Perdut i el Vignemale a l’oest i el Néouvielle a l’est. Només el Campbieil i l’Estaragne són visibles al sud. Comprobem amb tristesa que la gelera de Pays Baché ha desaparegut totalment. Ara ens resta una llarga baixada pel caos de pedres fins el fons de la vall i la llarga tornada pel llac fins el cotxe.