EXCURSIÓ PER LA SERRA DE MIRAMAR
Data: dia 3 de juny de 2006
Ascensions: Tossal Gros o de Sant Jordi i Cogulla de Miramar
Participants (16) : Josep Salafranca, Eduardo Baudín, Aurelio Sobradillo, Joan Aubía, Lluís Maria Olivé, Jaume Joan Espolet, Joan Solé, Maria Dolors Boada, Marcel Fortuny, Susanna Díaz, Angus Robles, Joan Marquès, Josep Mariné, Maria Cinta Prats, Pili Inostroza i Toni Coll.
Itinerari: A les set hores del matí ens trobem
tots els participants a la plaça Major de Lilla i seguint el sender GR-7 sortim
del poble, creuem la carretera del Coll de Lilla i fem cap a la cruïlla de
senders GR-7 amb el GR-7-8, anem pel primer i retornarem a Lilla pel segon.
El sender-camí-pista discorre durant uns quatre Kms. bastant planer i ressegueix el peu del vessant Nord de la Serra Carbonària, desprès creua pel mig el despoblat de la Barceloneta i quan arriba a la bifurcació amb el sender que baixa a Prenafeta, nosaltres pugem pel camí empedrat direcció al coll i a les runes del primitiu poble de Prenafeta.
Visitem les restes de església de Sant Salvador, anem cap a la font i pugem al castell anomenat impròpiament del Moro, doncs formava part de la línia avançada de defensa dels Comtes de Barcelona.
Pugem cap el Coll de Coloma i per un filet de corriol
estretíssim entre garrigues i botges ascendim a la cota mes alta de la Serra,
el Tossal Gros o de Sant Jordi, la visió sobre el Camp de Tarragona associada a
la brisa fresca ens impregna una sensació molt especial.
Baixem per sobre el nervi o contrafort Nord del Tossal fins el coll de Prenafeta i davallem un tros més fins la bifurcació amb el sender interior de Serra Carbonària, recorrem aquest feréstec i frondós caminoi fins retrobar-nos amb el GR-7-8, cruïlla situada a uns dos Kms. de Miramar, anem a aquest altívol llogarret i dinem a l’ombra de les moreres de la font del Senglar.
Per la tarda pugem al cim de la Cogulla que
serva la primitiva creu de ferro forjat engolida entre les antenes i els
edificis de comunicacions, fent peripècies aconseguim fer la foto sense que es
vegin les porqueries que rodegen el cim.
Continuem pel sender GR-7-8, trobem la bifurcació de senders per on havíem passat pel matí i pels vols de les quatre de la tarda arribem a la plaça de Lilla.