Integral a la Serra del Montsant (Parc Natural)
Dates: dissabte 29 i diumenge 30 de gener de 2005
Hores totals : 1er
dia 10,30 hores.
2on dia 9,10 hores.
Quilòmetres recorreguts : 1er dia 32,800 aprox : mitjana 3,12 Qm/h
2on
dia 27,100 aprox: mitjana 2,96 Qm/h
Desnivell: (acumulat sols cara amunt) 1er dia 1120 metres
2on
dia 808 metres
Participants (8) : Esther Bru, Joan Gassol, Verònica
Gilabert, Tolo Granero, Encarna Hidalgo, Joan Marquès, Joan Víctor (Xupi)
Marquès, Joan Sentis.
Itineraris fets:
1er dia.- Sant Joan - Grau tres
esglaons - Corbatera - Serra Major – Piló dels Senyalets - Pi de Cugat - La
Cogulla - Portell del Punt d’Espera - Portell de la Cova del Noguer - Mas de l’Estrem - Ereta de l’Espanyol - La
Foia - Sant Roc (Camí del Calvari)- Cabacers - Coll de Cantacorbs - Pont de
Cavaloca - Grau del Coll Empedrat - Cabana i era del Creuetes - Grau dels Bous
- La Vilella Baixa.
2on dia.- Vilella Baixa -
Barranc dels Pics - Riuet d’Escala Dei – Grau de Les Vilelles- Vinyes del Mas Deu
- Grau de La Guineu - Grau dels Quatre Pins – Peu del Grau del Pas de l’Ase -
Camí dels Cartoixans - Cartoixa d’Scala
Dei - Morera del Montsant - Grau del Carabassal - Roca dels Caçadors - Grau del
Tomaset - Ermita de Sant Joan del Codolar.
Aquesta integral, que en
realitat es tracta d’un circuit ja que te comuns l’inici i el final, pretén,
mitjançant un moderat esforç, conèixer tant la Serra Major, com la major part
dels Graus de la solana de la Serra del Montsant.
El fred del matí, (6 graus sota zero a Sant Joan
del Codolar), i la boirina no va impedir que a les 8 i ¼ iniciéssim el trajecte
pel la rocallosa torrentera del Grau dels Tres Esglaons. Un cop dalt a la
Corbatera (el cim més alt amb 1166 m), on hi vàrem arribar a les 9 i ¼, un fort
vent de Mestral que canviava a Tramuntana de quant en quant, ens saludà
incrementant la sensació de fred fins els 15 sota zero.
Crec que va ésser amb l’ajut de aquests meteors que
el camí de la Serra Major el vàrem fer força ràpidament; així que després de fer
un mos, vàrem passar a les 11,50 pel Piló dels Senyalets, tot gebrat pel seu
costat nord; a les 12 ja érem al Pi de Cugat, tot cobert d’una curiosa capa
d’escames de gel que com una blanca catifa cobrien el sòl a mida que queien de
les rames del arbre sacsejades pel vent; a les 13 érem a La Cogulla, ens
apropàvem a l’únic lloc on es podia produir alguna marrada involuntària, i així
va ésser.
Del Portell del Punt d’Espera
havien d’agafar el camí cap el Portell de la Cova del Noguer, deixant a la
dreta el perdut senderó que duu al Barranc de Salt Salvador, però una
distracció, ajudat per la manca d’una bona i complerta senyalització en aquest
punt va voler que féssim cap al Portell del Rosall, que ens dugué cap el fons
del Barranc de La Martorella, en fi, uns cents de metres més de recorregut, però
al final, vàrem fer cap al Mas de l’Estrem.
Eren les 15,10 quan arribàvem a La Foia, i ens hi
esperava una sorpresa, doncs hi vàrem trobar uns companys del GECT, així
saludarem a Cinta, Pili, Toni i Pep, els quals també estaven fent una circular
per aquesta zona i estaven recuperant forces darrera uns entrepans asseguts al
rafal de l’ermita. Nosaltres, per no ser menys, els vàrem acompanyar en tal
menester, doncs també ens mancava una recuperació, i, ¡que coi!, era hora de
menjar.
A Cabacés eren les 16,15
que xerràvem amb una parella de veïns excursionistes que havien estat a mig món
i ara anaven a la recerca de nous camins pel Montsant. La llum natural de les
17,10 ens va permetre de fer fotografies al Pont de la Cavaloca; ja arribant a
la Barraca del Creuetes el sol s’amagava darrera de La Figuera, eren les 17,50,
i ja veient a prop la foscor, i sent de baixada, enfilarem el Barranc dels
Bassots fins l’inici del Grau dels Bous, pel que baixarem a la pujada de la Creu
i al jaç del riu per fer cap a la Vilella Baixa, al Centre, on desprès de
saludar a l’amic Jaume Sabater, i envoltant la taula amb la resta de companys i
unes gerres de cervesa a les mans, comentarem les nostres experiències, les
inquietuds i planificarem la següent jornada.
Al matí del diumenge, no hi havia boira, el sol
lluïa, però el fred seguia rigorós; més tard, cap a migdia, ens bufà el vent de
valent. A les 8 i ½ deixàvem la carretera T-702 per entrar pel camí del Barranc
dels Pics, i una hora desprès ja érem baix al riuet d’Scala Dei, sota mateix de
les cases de la Vilella Alta, aquí vàrem iniciar la llarga pujada del Grau de
Les Vilelles o de l’Ardévol, i, asseguts al capdamunt, com llangardaixos al
sol, en un lloc un xic recer, ens vàrem cruspir l’esmorzar, doncs ja eren les 10,40; una bona hora pel
que ja havíem fet.
La prohibició de pas pel Grau
del Pi, per nidificació d’aus protegides ens va obligar a fer el tomb al
barranc de la Font de l’Àliga, baixant pel Grau del Pi i pujant pel Grau dels
quatre pins, per tal d’anar a buscar el camí dels Cartoixans, marcat com a
GR-715 just al peu del Pas de l’Ase, on hi vàrem arribar a les 12,25 h. i que
ja no deixarem fins La Morera.
Fotografiarem les runes de la Cartoixa d’Scala Dei
poc abans de les 13 hores i un cop superat el turonet ja albiràvem les cases de
La Morera, però encara mancava més
d’una hora per arribar-hi. De fet, fins a les 14,10 no vàrem menjar-nos el
dinar al costat de la font, i al recer,
doncs ara el vent sí que era fred de veritat. Per sort, un cafè acabat de fer i
calent, amb la seva copa de conyac ens escalfaren el cos abans de sortir cap al
Grau del Carabassal, cosa que vàrem fer una hora i cinc minuts més tard. Una
sorpresa va ésser el trobar tot el camí netejat, i un arranjament del grau que
temps enrera era tan sols abastit amb precàries escaletes de fusta. Tot va
ajudar perquè a les 17 hores fóssim a la boca de la Cova Santa i vint i cinc
minuts més tard, ja estàvem col·locant les motxilles dins als cotxes a l’ermita
de Sant Joan del Codolar.
En resum, una llarga sortida, sense cap entrebanc,
on tots ens ho vàrem passar molt bé, i, com és natural a l’hivern, amb fred,
mol fred i vent.