Travessa per les Muntanyes de Prades
Dates: dissabte 20 i diumenge 21 de novembre de
2004
Hores totals : 1er
dia 7,30 hores
2on dia 5,50 hores (tram curt) i
8,00 hores (tram llarg)
Quilometres a recórrer : entre 45 i 55
Participants (3) : Verònica Gilabert, Joan Marquès
i l’invitat, en Tolo.
Itinerari previst:
1r dia.- Montblanc – Espluga de
Francolí – GR171 a l’ermita de Sant
Miquel – ermita de la Santíssima Trinitat – SL (Sender local) d’Artiga – Font
del Deport – Mirador de La Pena – GR171-4 – Coll de La Creu – Coll de La Mola –
Coll del Llop (Cruïlla amb el GR171) - Taula dels Quatre Batlles - Mola dels Quatre Termes – Cova Fumada – Coll d’en Perroi – Tossal de
La Baltassana – Prades – (deixem el GR) Bosc de La Mistera.
2n dia.- Camí de la Mare de Deu de Barrulles – Camí de Farena –
Pont Vell del Molí del Mig – Jaç del riu Brugent – Runes de la Manugra – Mas
d’en Toni – Farena – PRC-20 – La Bartra – (deixem el PR i agafem un SL) –
Cruïlla amb el GR171 – Rojals - Barranc
de la Vall – Ermita de Sant Josep – Montblanc.
Aquesta travessa, que
per les seves característiques també podríem denominar Tomb, enllaça camins de
l’excursionisme clàssic català, doncs va ésser pel camí de la Mola dels Quatre
Termes on el Reus Deportiu va deixar la seva fonda empremta, així recordem la
inauguració del pal al Clot del Llop, cap a l’hivern del 1909, o la
instal·lació de la Taula dels Quatre Batlles allà pel 1962, entre d’altres. Durant
el recorregut, també vàrem trepitjar el jaç del riu Brugent, lloc per on fins
l’any 1994, l’any de la riuada, existia el camí de Farena, avui bastant perdut
i a trams ensulsit, doncs el talús de la ribera, d’uns 5 metres d’alçària va
ésser arrasat per les aigües. Si ara observem el rajolí d’aigua que va zigzaguejant
per cercar el millor pas per entre pedres, tolls i grans roques, ens és molt
difícil de creure el mal que va arribar a fer aquell octubre.
A Farena, l’amo del
petit bar-restaurant de la localitat, ens va adreçar per l’antic camí empedrat
que fa cap a Rojals i que estalvia un bon tros de pista. Ell, amb un grup
d’amics del poble, l’han recuperat i marcat com a sender local (SL) amb els
color blanc i verd.
També vàrem tenir que cercar a fosques el lloc per
passar la nit, doncs baixant de Prades a Capafonts se’ns va fer fosc al Coll de
Sant Roc, i encara que disposàvem de frontals, no es fàcil de trobar en mig del
bosc i a fosques. Per fi, a les 7 i minuts vàrem respirar amb tranquil·litat
tot just al perdre la por de passar la nit a la fresca (gelada diria jo).
Crec que el recorregut va ésser de l’agrat de tots
els que hi participarem i lamentem molt que no s’animés més gent a venir amb
nosaltres, clar que tothom tenia una justificació, i força important, doncs els
exàmens trimestrals, els accidents als partits de bàsquet i el partit del segle
per la “tele” (aquell Barça-Madrid, 3-0 JUAS,JUAS i JUAS); varen reduir la
participació a la tercera part, segons l’autoritat competent, i a la centèsima
part segons l’organització.
A mi en particular, que
feia molts anys que no trepitjava alguns d’aquells indrets, (El Tossal de la Baltassana, el camí de Farena pel
Brugent, els voltants del Mas de Toni), i alguns que no els havia trepitjat
mai, o que no recordo d’haver-ho fet (La Bartra, i el sender Artiga), em va
satisfer molt tot el recorregut i vaig tornar a casa amb més coneixements de la
zona que no pas tenia quan el vaig iniciar.
Joan Marquès