Pirineus:
Ascensió al Mont Perdut per la via de las Escaleras.
Cim aconseguit: Punta de las
Escaleras 3.027 metres
Dates: 16 i 17 d’octubre de 2004
Hores totals: 10
Participants (10): David Arias, Esther Bru, Montse
Cedó, Lluís Díaz, Joan Gassol, Verònica Gilabert, Encarna Hidalgo, Joan
Marquès, Joan Víctor Marquès, Joan Sentís.
Com que no vam aconseguir
reserva al refugi de Góriz, sospitosament ple a mitjans d’octubre,
l’aproximació la fem aquesta vegada pel poble de Nerín, on dormim el dissabte.
Un autobús 4x4 ens deixa a les 8 del matí a prop del cuello Gordo. Una caminada
de més de 2 hores ens apropa al refugi. Ahir va caure la primera nevada de la
tardor i tot està enfarinat i relliscós. La temperatura és freda i el cel no és
clar. Tot i això intentem la via de las Escaleras.
Aquesta via es separa de
la ruta normal al Mont Perdut en arribar a la primera muralla de pedra. Hi ha
fites. Després s’enfila a un collet i grimpa el primer esglaó de roca. És una
ruta directa cap el cim del Mont Perdut, que puja sense concessions, guanyant
desnivell en cada passa. El panorama sobre la vall d’Ordesa i les muntanyes
veïnes és impressionant. Sembla que el temps aguanta. El gel tapissa algunes
pedres i la neu abunda en les raconades.
El terreny és mig glaçat
i ple de pedres. Les fites marquen un sender que podem seguir a estones. Un
parell més d’esglaons de roca obliguen a buscar el lloc més adient per
pujar-hi, però sense dificultats. La pujada es fa lenta i fatigosa. Fem una
paradeta per menjar quelcom i guaitem el cel; la cosa sembla que es complica.
El grup s’estira i a poc a poc fem cap a la muralla de roca que marca el cim de
la punta de las Escaleras, on s’enfilem.
És poc més de la una de la tarda quan fem el cim. El temps s’ha
complicat i els núvols tapen la resta de la via al Perdut. Decidim no seguir
endavant i conformar-nos amb aquest tresmil que la majoria del grup fa per
primera vegada. El vent és glaçat i no s’hi estem gaire. La baixada per aquest terreny es complica
als esglaons, on treiem la corda per seguretat. Desfem el camí fins el cuello
Gordo i el cuello Arenas, on a les 6 de la tarda ens espera el bus.
