Travessa pels tolls del massís
dels Ports
Dates: 12 a 15 de juliol de 2004
Recorregut total: 70 km en 4 dies
Participants (4):Joan Marquès,
Joan Víctor Marquès (Xupi), Pablo José Marquès. Invitat: Joel Valls.
Els rius i barrancs dels Ports de Tortosa-Beceit en
són plens de llocs que afavoreixen la diversió i l’esbarjo de tothom que hi fa
cap; amb aquest fi va sortir l’idea de recórrer els Ports a peu, en quatre
dies, i visitar la major quantitat possible dels més interessants des del punt
de vista de passar una estona gaudint
de l’aigua, cosa que s’agraeix molt a l’estiu.
Amb les limitacions de temps i d’espai proposades
vàrem escollir uns quants Tolls, que varen ésser: La Pesquera, al riu Ulldemó,
prop de la població de Beceit; El Toll del Vidre, al riu d’Algars, on s’hi
troba una curiosa font feta de pedres dels voltants; Els Tolls de l’Estaca i de
La Verdura, també a l’Algars però a prop de la població d’Arnes; Les Olles, a
prop de la muntanya de Santa Bàrbara, al riu de La Canaleta, a mig camí de Bot
i d’Horta de Sant Joan; i, ja de tornada a Vall-de-roures, l’Azud del Pont,
prop del aiguabarreig dels rius d’Algars i dels Estrets, i sota mateix del pont
de l’antiga via de la Vall de Zafán, a poca distancia s’hi troba el poble de
Lledó.
Més complex era, poder preveure com i on menjar i
dormir, doncs s’ha de tenir en compte que en alguns dels tolls no hi havíem
estat mai ningú de nosaltres, i, que dins la motxilla no volíem dur més pes del
necessari per fer una aventura d’aquest tipus. Cercant mapes, descripcions, i
informació a la Oficina de la Comarca del Matarraña a
Vall-de-Roures, arribarem a la
conclusió de que el menjar ens el faríem nosaltres, doncs l’únic lloc al
recorregut que podíem menjar era a Cal Barrina d’Arnes i just per les dates de
la sortida estaven de vacances. L’avituallament el faríem a Vall-de-Roures,
Beseit, Arnes i Horta de Sant Joan, llocs per on passaríem. I per dormir vàrem
trobar un rústec refugi a prop de la ruta (Cal Damià) al peu d’un riu i gratuït
(de moment); a Arnes, un molí d’oli adaptat com a refugi va ser el lloc on
pernoctarem; i, la última nit, vàrem sopar i dormir a Cal Barceló, a Horta.
Encara que el circuit, d’uns 70 quilòmetres, i que
el Penyagalera i Santa Bárbara dominaven força el paisatge, el viatge no va ser
feixuc, mercès a que tot el que ens envoltava, els paisatges, els rius, i els
llocs que trepitjàvem canviaven contínuament d’aspecte, no donant ocasió
d’arribar al cansament.
Per acabar, unes abelles ens varen fer pagar amb
les seves àcides fibladures la nostra gosadia de fer uns quilòmetres per la via
verda encara sense arranjar del tot, i es veu que vàrem trepitjar una travessa
on hi havia el seu rusc, en fi, ¡¡TOTS A CÓRRER!!.