Camí dels Bons Homes GR 107 Berga –
Montsegur (França)
Dates: 23 de juny a 2 de juliol de 2004
Participants (9): Toni Coll, Joan Gassol, Encarna
Hidalgo, Pili Inostroza, Josep Mariné, Joan Marquès, Joan Víctor Marquès, Pablo
Marquès, Maria Cinta Prats.
Per fi, després d’una acurada preparació, el juny passat
encetàvem l’aventura de resseguir els indrets per on els Bons Homes van
transitar. Actualment aquest camí està senyalitzat, catalogat i descrit com
sender GR-107 a la topoguia editada conjuntament per la llibreria Altaïr i el
Consell Regulador del Camí dels Bons Homes.
El
punt de sortida recomanat és el del Santuari de Queralt de Berga. El dimecres
dia 23 de juny per la tarda havíem efectuat el viatge d’aproximació anant
primer en ferrocarril fins a Barcelona i a continuació en autobús fins a Berga.
A l’Alberg de Berga sopem i pernoctem confortablement. El dijous 24 esmorzem de
matinada i el furgo-taxi 4x4 d’en Rafel
ens atansa fins al Santuari.
Senders
que llisquen per frondosos boscos condueixen les nostres primeres passes, els
raigs carabasses del Sol van engolint la foscor, el llogarret d’Espinalbet i el
Santuari de la Mare de Déu de Corbera llueixen damunt la massa verda. A
Casanova de les Garrigues l’entrepà ja és obligat i màgic; després la Vall del
riu Peguera ens va desvetllant el seus secrets. El sender segueix el traçat de
l’antic ferrocarril miner, passant inclòs per un túnel de 76 metres. L’abandonat poble de Peguera dibuixa les
cases com les de suro del pessebre i el coll del Portet ens mena cap a un
horitzó encatifat entre cingleres.
Caiguda la tarda, després d’una estona plujosa arribem a
Gósol, certament un dia dur tal com havíem previst, fem la fotografia de grup
vora la plaça del Segador, més tard el merescut àpat a l’Hostal Triuet i per fi
el descans a Cal Fusté.
El divendres 25 ben esmorzats i a una hora pròpia
de diumenge, a dos quarts de deu, deixem l’acollidor Gósol amb la seva font de
la dona dels pans i el seu castell i ens encaminem cap el Collell, el coll de les Bassotes, coll de Torn, coll
de Bauma i coll de la Bena on dinem i ens sadollem amb les fresques aigües de
la seva fonteta.
Cobert per la boira darrera les nostres passes,
havíem deixat el Pedraforca sense poder albirar-lo. Després de dinar continuem
per l’humit i frondós caminoi cap al puig de la Baga i l’ermita de Sant Martí,
baixem fins a creuar el riu Bastareny, cruïlla amb el PR-125 que discorre pels
Empedrats i el refugi Sant Jordi, ens remullem a la font Nostra i a les set de
la tarda arribem a la plaça porxada medieval de Bagà, servada en tot moment pel
noble Galcerà de Pinós. Sopem profusament a l’hostal Pineda i pernoctem en un
íntim piset que ens lloga el senyor Martí.
El dissabte 26 es presenta net i clar, esmorzem a
l’hostal la Pineda i ens dirigim cap el massís del Moixeró tot seguint per la
carretera a coll de Pal uns quatre quilòmetres. Deixem l’asfalt, passem vora el
típic llogarret de Greixa i a l’ombra de moixeres i fagedes superem el coll d’Escriu i fem cap al refugi de Sant
Jordi, que és ple a vessar, refresquem i a les dues del migdia ja hem superat
el coll de Pendís. Una plàcida baixada ens menarà cap el refugi dels Cortals de
l’Ingla. Una mica de dinar i continuem baixant pel Barranc de l’Ingla,
descansem a l’àrea de la fonteta homònima i continuem endinsant-nos a la
Cerdanya, els prats verds i grocs resplendeixen sota el rutilant sol de tarda.
Transitem
a frec de l’ermiteta romànica de Sant Serní i més endavant creuem el pulcríssim
nucli de Santa Maria de Talló i a dos quarts de vuit del vespre arribem a
Bellver de la Cerdanya. La fonda Bianya, una de les més antigues del Pirineu
ens acull i ens transporta al passat.
El diumenge 27, ja es presenta a priori com el dia més
llarg, per fer desnivell i per caminar; a les set del matí ja estem creuant el
riu Segre i flanguejant pels camins de les seves ribes, és molt divertit, de
bon matí, omplir-se de fang fins els genolls! Aviat comença la pujada,
Prullans, Ardòvol, Pont del Vilar. Darrera queden les Serres del Moixeró i del
Cadí. Gaudim de l’espectacle que el riu Llosa efectua al precipitar-se barranc
avall i a poc a poc anem guanyant alçada, passem vora una gran masia anomenada
Cal Jan de la Llosa i ja superats el dos mil metres trobem la cabana de pedra
seca dels Esparvers. L’últim esforç i superem la Portella Blanca d’Andorra, que
amb els seus 2.519 m. esdevé el sostre del Camí dels Bons Homes i alhora la
monjoia d’unió d’Andorra, França i Catalunya.
Nou quilòmetres de baixada per
la vall de Campcardós, amb ginestes, nerets i estany inclòs. Al capdavall
creuem el riu Querol, la via del ferrocarril de Foix a la Tour de Carol i
arribem a la gîte d’étape “La Pastorale” de Porta, antiga masia reformada i
adaptada per al turisme rural.
Dilluns dia 28 continuem el camí cap el Nord seguint de prop
el curs del riu Querol i ascendint al coll de Pimorent, cap a l’Est deixem el
sender que condueix al gran estany de Lanous, situat als peus del formidable
massís del Pic Carlit. Passem per prats i zones de saleres, nombrosos ramats de
vaques i cavalls seguen minuciosament la gespa. Creuem vessants colorides per
l’escandalós groc de la ginesta. La flor de lis senyoreja dins de l’exuberant
vegetació mentre el camí davalla serpentejant fins el nucli de l’Ospitalet, a
partir d’aquest poblet el camí discorre pel fons de la vall.
Anem per la riba Oest del riu
Ariège i les seves aigües ens acompanyen quan entrem a Merens les Vals, passem
el pont de pedra i ens endinsem per la riba Est fins al capdamunt del poble. La
confortable gîte d’étape “Le Soula” ens acull càlidament i la seva mestressa
Madame Faber, a més de ser una agradable amfitriona és una exquisida cuinera,
és a dir, és una llar en la que es percep que un dia o altre hi tornaràs.
Durant el vespre i tota la nit la boira ploranera ens assetja.
Pel matí continua aquesta sensació màgica-irreal, prop de la gîte d’étape
l’església romànica de Vives contribueix a augmentar aquest sentit fantàstic
del paisatge. Seguim un corriol que s’estreny i els camals del pantalons cada
cop estan més molls, de la vegetació d’herbei passem a travessar un bosc de
grans coníferes; els matolls de neret s’alternen amb les fulles humides de les
prímules. El sender a estones es fa esborradís i l’orientació difícil, fins
quan la boira s’esvaeix i en el mig d’una clariana albirem el pal indicador del
coll de Jos que ens retorna la tranquil·litat.
A mesura que el dia avança el
cel es deslliura del jou boirós, la baixada és llarga però ara tots els detalls
del paisatge són vistens, els puntets vermells de les maduixeres ens desperten
del somni i la recol·lecció és inevitable. Altre cop anem vora el riu, som a
les planes entre Orlu i Orgeis, a l’altre vora pasturen els negres cavalls de
Merens, raça autòctona de poni noble, conegut popularment com a “príncep negre
de l’Ariège”. Creuem el riu pel pont d’Orgeis, saltem una nova serra per
l’indret anomenat la Portella, baixem fins a creuar el riu Lauza, afluent de
l’Ariège i fem cap al poble d’Ascou però no hi entrem, ens desviem a la dreta
per la carretera, mitja hora llarga d’asfalt i
arribem a la antiga Forge d’Ascou, actualment reconvertida en gîte
d’étape, és el lloc idoni per acollir-nos.
El dimecres dia 30 iniciem la caminada quan els primers
rajos de sol penetren entre els arbres il·luminant de plata les aigües de
l’estany de Goulours. Retornem a Ascou per la mateixa carretera d’ahir però
avui no se’ns fa gens feixuga. Pugem pels costeruts carrerons d’Ascou i
continuem camí sota ombrívoles fagedes, deixem enrere Sorjat i assolim el pla
de la Garda passant pel coll d’Ijou.
Continuem
una bona estona per sobre dels 1600m., el dia es supernítid i l’esguard és
quasi infinit, planegem pel coll de Peira Blanca, el Serrat de l’Apallador, el
coll dels Canons i el coll de Balagués on la molsa flonja ens brinda uns
joiosos moments per a l’àpat i el descans.
Després
baixem cap el pobles de Montelhó i Pradas, són les hores de calor més intens, i
les seves fonts ens revitalitzen. A partir d’ara el camí s’obre pas entre
conreus de farratges i la nostre petita comitiva s’esmuny entre espigues i
tiges. A les cinc de la tarda ja entrem pel carrer principal de Comus i fem cap
a les antigues escoles avui en dia reutilitzades com a refugi-gîte d’étape,
l’Anna i la Brigite cuiden aquesta llar d’una manera tan exquisida que ens
transmeten la seva pau i alegria.
El
primer de juliol ens llevem molt aviat per arribar a Montsegur abans del
migdia, el temps es presenta una mica nuvolós i boirós, ens aproximem a les
gorges de la Frau i comencem a baixar amb les primeres llums, passem pel punt
més pregon quasi a les palpentes i el cel continua gris.
El
sender entra al llogarret de Pelail i continua pel llit del torrent de Rivels,
més tard s’enfila per un bosc espès i humit. Creuem el pont del riu Lasset i ja
notem la proximitat del nostre objectiu. A les dotze del migdia entrem al poble
de Montsegur, segellem els carnets de ruta a la oficina de Turisme, dinem a la
zona de pique-nique i pugem cap el Prat dels Cremats i cap el Castell. Després
retornem al poble visitem el museu i a les quatre de la tarda el microbús dels
cars Barbe ens condueix a Foix. Ens hostatgem a l’alberg Leo Lagrange i per la
nit ho celebrem.
El
divendres dia 2 retornem cap a casa mitjançant les combinacions dels
ferrocarrils: Foix - La Tour du Carol – Barcelona – Tarragona.
Pili Inostroza i Toni Coll