Les Faixes Tancades
i les Mirandes, senders de vertigen al Port més salvatge. Massís del Port (Baix
Ebre – Montsià)
Data:
15 de maig de 2004
Hores efectives: 7,30
Assistents (2) : Josep Argentó, Joan Marquès,
L’experiència ens diu que
darrera de cada article, que es pot haver fet amb tota la bona voluntat del
món, sempre hi haurà un detall oblidat, o un canvi sobtat que et farà fer
alguna marrada.
A la muntanya, com a matèria viva que és, les coses
canvien de lloc i d’aspecte sovint, i això és tant més patent quan més temps
transcorre entre la descripció i la publicació d’un recorregut. A més, hem de
comptar també amb l’alteració produïda per nosaltres, els excursionistes,
col·locant fites o, els més atrevits, marcant el terreny amb ratlles de pintura
sense notificar a on duen.
Aquesta sortida es va “intentar”
fer seguint l’escrit d’en Ignasi Planas (guanyador d’un premi de l’editorial
Cossetània) aparegut al Vèrtex 193, i clar, ens vàrem trobar amb que les
darreres pluges havien fet els seus estralls (aixeregalls, arbres, roques i
terra tapant part del sender) al Mas del Petrolí. Més tard una bona part del
sender a seguir se l’havia endut l’aigua deixant uns socs de metre i mig ple de
rocallam. Però tot això no preocupa a qui està, com nosaltres, acostumats a
superar aquests tipus d’entrebancs.
El que ja és més
llastimós, és que existeixen unes marques antigues i resseguides de no fa
massa, de color vermell, que s’inicien vora el dit mas, i que no segueixen pel
lloc descrit a l’article, sense que l’autor en faci cap comentari, el que dóna
a entendre que s’han de seguir; però no es així, i el sender principal de Les
Faixes Tancades s’ha de deixar molt aviat per anar a trobar l’inici de la Canal
d’en Ganyó, cosa que s’ha de fer en un lloc bastant accidentat actualment, i
deixar la canal poc després per agafar un
senderó que ens havia de dur al
coll, damunt de la canal de roques i matolls denominat “Escaleta”. És en aquest
punt, i no abans, on l’autor de l’article descriu per primer cop les marques de
color vermell.
Bé, si no patirem cap ensurt i en eixirem airosos
es perquè a més de estar acostumats a superar certs tràngols, l’entrenament a
que sovint estem sotmesos ens va ser de molta utilitat en aquest cas.
El que sí ens va succeir és que
vàrem perdre un temps preciós entre serà,... no serà...; i amb més d’una
marrada, passant per llocs i graus de dificultosa resolució que a punt varen
estar d’acabar amb les nostres forces (el desnivell es de 732 metres en poc mes
de 4 km per terrenys relliscosos i embrossats sense cap coneixement previ d’on
es fotíem). Això ja no ens va permetre accedir ni a Les Mirandes, ni a la Mola
dels Conills ni a la Mola de la Bóta, donant per acabada l’ascensió a la
Portella de Calça (1232m).
Vàrem fer el retorn baixant primer en direcció nord
vers Casetes Velles fins fer cap al GR7 seguint-lo vers el Mont Caro per, més
tard, agafar una bifurcació a la dreta en direcció a l’àrea de lleure de la
vall a l’inici del barranc de La Galera, lloc fins on havíem arribat amb el
cotxe amb molt de cura i poc a poc, doncs des de Mas de Barberans a aquest lloc
hi ha 2,5 km de carretera molt estreta i 6 km de pista en no massa bones
condicions. Si es pot, es preferible d’anar en un cotxe dels anomenats “tot
terreny”.