Cabanes de pedra seca del Pla de
Santa Maria (Alt Camp)
Dates: dissabte 24 d’abril de 2004
Data:
24 d’Abril de 2004
Hores totals : 4,45
Assistents (7 persones i 1 gossa) : Alba Coll, Toni
Coll, Luis Esteras, Pili Inostroza, Txupi Marquès, Joan Marquès, Roser Moix i...
la Rita.
Itinerari: El recorregut per les cabanes és prou
curt, per la qual cosa vàrem fer una part del circuit denominat “Un Tomb pel
Terme”, extreta de la descripció publicada pel Centre Excursionista “La Xiruca
Forada” del Pla de Santa Maria.
L’inici doncs es fa a
partir del punt on es creuen el Camí de l’ermita de Sant Pere i la carretera
C-37, del Pla al Pont d’Armentera, lloc on trobem un replà per poder deixar-hi
els cotxes.
Per una rústica pista voregem la finca de Cal Sucot
fermada per un antic marge que, a les entrades principals té disposades unes
torres circulars de pedra seca.
Després d’un parell de
cruïlles perfectament senyalades fem cap al camí ral dels Muntanyesos, on un
muró o fita marca la divisió dels tres termes : el Pla de Santa Maria,
Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera.
Ja prop del circuit de les barraques, trobem una
cruïlla que per la dreta ens duria de nou al Pla, tot passant per una zona de pàrquing.
Nosaltres seguim cap a l’esquerra per passar per una barraca de pedra seca que
no ve al circuit però que destaca per la seva grandària, per l’estructura amb
angles perfectes i perquè pel costat dret té unes pedres planes sortint de la
paret a mode d’esglaons per poder accedir al sostre.
Poc després entrem al circuit entre el Mas de la
Capona i la barraca de l’era, per la qual cosa primer anem a la dreta per fer
un tomb per la barraca, pel cossiol, i per la barraca de l’era. Tot seguint les
nostres passes tornem enrera fins les arneres, (lloc on es guardaven les arnes
o ruscs mentre no eren col·locades al camp perquè les abelles fessin la seva
feina).
Tot així, fem cap a la
ruta del Cister. La seguim cap a l’esquerra trobant dins un camp d’ametllers, a
tocar del marge, la Barraca de l’Augé, altrament dita de la figuera perquè és
un d’aquests arbres el qui guarda la seva entrada i hi dóna ombra a l’estiu.
De nou el mateix camí ens du poc després a les
Barraques i cossiolet de Cal Grauet, com a curiositat, les darreres pluges varen
omplir el cossiolet fins arribar a sobreeixir.
Ja de nou al Camí dels Muntanyesos deixem a
l’esquerra, a tocar del camí, un cossiol, es el cossiol del Soleta. Curiosa
construcció destinada a guardar l’aigua de pluja, alçada damunt d’un rocallís.
Té quatre arcades que arrenquen d’una columna central. També ple a vessar.
Finalment, la Barraca
del Fontanals, barraca composta de dues estances, destacant la posició vertical
de les pedres i el caramull del cos principal. Situada dins un camp d’ametllers
a l’esquerra del camí.
Tornem enrera fins
l’aparcament oficial, i d’allí agafem, cap a l’esquerra, la pista
d’accés al mateix, passant per unes boniques panoràmiques de camps verds amb
barraques blanques, fruit del assolellat
dia i de les generoses pluges d’aquesta primavera que fan brostar els camps
sembrant la seva verdor a tort i a dret.