Ascensió
hivernal al Pedraforca (Pollegó superior 2.497 m)
Dates: 6 i 7 de març de 2004
Hores totals: 8,30
Participants (6): Montse Cedó, Dídac Díaz, Lluís
Díaz, Verònica Gilabert, Joan Marquès, Joan Víctor Marquès.
La visió del Pedraforca des de la carretera abans d’arribar
a Saldes és magnífica. Amb raó és una muntanya emblemàtica de la comarca del
Berguedà i de tot Catalunya. Els dos cims, Pollegó inferior a l’esquerra (sud) i Pollegó superior a la dreta (nord),
estan separats per l’Enforcadura. La nostra ruta, veritable travessa del massís,
rodeja la cara nord i puja al Pollego superior per la canal del Verdet. L’Enforcadura
és la via de baixada.
El dissabte dia 6 anem a sopar i
dormir al refugi Lluís Estasen de la FEEC. Deixem els cotxes al mirador i en 15
minuts som al refugi. La neu cobreix tot el paisatge sota la lluna plena. De
bon matí sortim pel camí que travessa la part baixa de la famosa cara nord,
paradís de l’escalada. Passada la Balma de les Orenetes comença la pujada
directa entre bosc camí del coll Verdet. Hi ha força neu. Piolet i grampons són
imprescindibles des del refugi mateix.
Tot i les precipitacions de la
tarda anterior, que han deixat uns centímetres de neu pols nova, avui llueix un
sol espaterrant i sense vent. Després de fer un mos i hidratar-nos, passat el
coll Verdet, ataquem la famosa canal del Verdet, farcida de neu i glaç degut a
la seva posició obaga. Piolet a les mans, ens ancorem a la neu mentre assegurem
la pujada. Aquí no val a badar. El final de la canal és un tram mixt de roca i
glaç que exigeix alguns passos delicats i força concentració.
A dalt de la canal
trobem de nou l’escalfor del sol podem gaudir de la vista sobre les serres
veines: Cadí, Moixeró, serra del Verd. El
cim es comença a veure. L’hora avança i la forta calor del sol transforma la
neu perillosament. La cara oest del Pollegó Superior està bastant carregada de
neu i el guarda del refugi ens ha advertit sobre el perill d’allaus. Per això
la traça segueix l’ondulant carena i els tres sifons que s’han de fer són
encara més pronunciats.
Després de 6 hores de lluitar
amb la neu i d’esmerçar un agraït esforç, arribem al cim del Pollegó superior,
de 2.497 metres. Hem tingut la sort de gaudir d’un matí assolellat i podem
contemplar el paisatge que ens envolta. Estem sols al cim. Algun corb ens
saluda amb els seus crits. La singular bellesa de l’alta muntanya hivernal es
fa més patent en dies així. El Pedraforca és en aquest sentit un massís força
bonic i assequible.
La baixada la fem per la
cara sud del Pollegó superior, bastant carregada de neu pastosa, fins l’Enforcadura,
amplia collada que separa els dos pollegons. Ara només cal seguir la línia
natural de baixada per la banda est. L’ombra de la tarda hivernal deixa la
major part de recorregut a l’ombra, per la qual cosa la neu recupera un estat
que facilita el descens sense problemes. Arribats al bosc, fem el tram de camí
horitzontal fins el refugi.