Via ferrada Teresina (Montserrat)
Data: 5 d’octubre de 2003
Hores totals: 5,30
Participants (4): Meli Carrilero, Lluís Díaz, Joan
Gassol, Joan Sentís.
Itinerari: Monestir de Santa Cecília - Canal de St
Jeroni – Canal dels Musclos - Via ferrada – Cim de Sant Jeroni – Monestir de
Montserrat.
Al costat del monestir de Sta
Cecília arranca la canal de St Jeroni. Després d’unes escales de ciment, el
camí puja entre els despreniments provocats pels aiguats. Quan la canal es
bifurca, anem a la dreta (canal dels
Musclos). Uns passos amb cordes porten a l’inici de la via, que flanqueja el
vessant sud-est de l’agulla de Santa Cecília.
Alternem trams de bosquet i de roca del característic conglomerat montserratí.
|
|
|
La via es nota que és antiga, la primera que es va equipar a Catalunya,
al 1993 i no és aconsellable per a gent que no tingui experiència en escalada.
Molts trams tenen com a únic mitjà de progressió només una cadena, una corda
envellida o fins i tot el mateix cable d’assegurança. Comparada amb altres vies
modernes, l’equipament és precari en alguns llocs. Algunes cordes d’assegurança
estan en mal estat.
La
successió esglaonada de panys de roca nua entre feixes de bosquina fa el recorregut
molt variat i distret. No hi ha grans tirades d’escales. Molts trams s’ha
d’escalar amb adherència amb l’ajuda d’una corda o una cadena. El paisatge és
superb quan arribem al cim de l’Agulla de Santa
Cecília. Des d’aquí es pot endevinar la línia de la via que ens
queda per fer fins el cim de St Jeroni. Aquí comença la segona part de la via.
Canviem d’orientació,
ara a l’ombra. Un ràpel de quasi 25 metres encaixonat en una xemeneia ens deixa
al caminet que flanqueja el cingle. En alguns trams fàcils no hi ha cable.
Apareix en primer tram dificultós on cal fer servir la força dels braços i la tècnica
d’escalada. Però el lloc més
espectacular de tota la via ferrada és sens dubte l’obaga canal que puja directament
al cim de St Jeroni. S’ha d’escalar amb atenció.
|
|
|
La part baixa de la
canal no té més que unes cordes penjants per superar-se. Cal buscar preses per
mans i peus. Només el final hi ha uns quants esglaons metàl·lics. La sortida és
al balcó mateix del mirador de St. Jeroni, on la vista és esplèndida i podem
gaudir del paisatge i el recorregut fet. De baixada agafem el camí del monestir
on ens espera el cotxe.