Via ferrada Regina (Oliana – Noguera)
Data: 21 de juny de 2003
Hores totals: 5
Participants (4): Jesús Barberà, Meli Carrilero,
Lluís Díaz, Joan Gassol.
A la carretera d’Andorra que segueix cap al nord el
riu Segre, passat Oliana, s’alça un conjunt de cingles i una agulla característica.
Cal deixar els cotxes al peu i seguir un senderó de pujada que en 30 minuts ens
deixa al peu de la via. Des del primer moment el caràcter vertical s’imposa. Pel
recte, sense complexos, la via s’enfila per l’agulla calcària.
La sensació de buit i verticalitat s’instal·la de
seguida. Algun flanqueig espectacular dóna imatges de veritable escalada. La
carretera i l’embassament Oliana es van quedant avall.
Les tirades verticals es van alternant gairebé
sense interrupció, buscant canals més o menys ombrejades que treuen sensació d’espai.
Una agradable varietat d’ambients.
Una agulla separada del cingle es rodeja, s’escala
i després es torna a baixar. Des de dalt, hi ha una preciosa vista sobre el
paisatge de boscos i muntanyes que ens envolta.
El pont tibetà és sens dubte una de les atraccions
de la via. Penjat sobre un buit impactant, és bastant còmode i protegit. Per
arribar-hi s’ha de fer un flanqueig curt però molt enlairat.
El pont acaba en un pany de paret llis i vertical.
Aquesta és la característica principal d’aquesta via: llargues tirades absolutament
verticals que van guanyant desnivell i van augmentant progressivament la
sensació de buit sota el peus. És molt emocionant.
La via acaba amb un final digne del recorregut: unes
cadenes faciliten la progressió sobre la roca per guanyar el balcó final. El
equipadors treballen en un darrer tram encara no obert. La baixada es fa per un
sender evident pel bosc, també equipat en elguns passos. Diuen que la Regina és
la millor via ferrada de Catalunya. És qüestió de gustos, però segur que
agradarà als que busquin verticalitat, buit, espectacularitat i bon equipament.