El grau del Pi (serra de Montsant)
Data: 26 d’octubre de 2002
Hores totals: 6
Participants (9): Josep Argentó, Meli Carrilero, Lluís Díaz, Joan Marquès,
Joan Víctor Marquès, Pablo Marquès, Adrià Porta, Angus Robles. Invitat: Pere
Gibert
Itinerari: Conreria d’Scala Dei – Mas Tancat – Grau del
Pi – GR 171 – Mas de Forçans - Mas del Pla de l’Àngel – Grau del Pas de l’Ase –
Cartoixa d’Scala Dei .
Sortim de la conreria d’Escaladei cap a les 9 del
matí. Fa un dia assolellat i estable de
tardor. Anem en direcció oest per l’antic
camí de les Vilelles. Tenim a l’esquerra el riuet d’Escaladei i a l’altra
banda, l’actual carretera. Per tot arreu es veuen nous conreus de vinya que
participen de la nova època que la comarca del Priorat està vivint, amb la
revalorització dels seus vins i la conseqüent arribada de grans inversions
foranies. El Mas Tancat és ara un seguit de noves construccions i una grua que
hi roman fa temps.
Després
de planejar quasi una hora, sempre per pistes en direcció oest, tenim a la
dreta el cingle que hem de pujar, precisament per la zona on més s’ondula cap
el nord. En una cruïlla on hi ha un pi notable, agafem una pista a la dreta
(nord) i anem directes, després de
deixar les vinyes, per un senderó amb velles marques blanques. Es veu que no hi
passa gaire gent i hem de treure les estisores i netejar una mica les punxants
argelagues. Tenim al davant la muralla vertical del cingle, però el camí ens
porta cap al seu punt feble.
Baixem
a una fondalada, travessem la llera del barrancó i comencem la pujada per
l’alta banda. Es veuen les restes del gran pi que en el seu dia, senyalava i
donava nom a aquest grau. Un dels incendis que afectaren aquestes muntanyes
se’l va emportar. La pujada és
practicable i sense risc. Només cal anar seguint el sender que van guanyant
alçada en ziga-zagues. Un parell de vegades veiem com la mà de l’home ha tallat
esglaons a la roca. Mirant avall veiem lluny l’ermita de la Consolació i la
Vilella Alta.
Arribem dalt del cingle als replans de la
serra entre el mas Deu a l’oest i el mas del Pla de l’Àngel a l’est. Ens aturem
una estona per gaudir del paisatge i esmorzar. Fa un dia de molta calor
tot i que estem a finals d‘octubre. Tot
seguit, travessem en direcció nord un terreny de garriga i més vinya fins una
pista. Cent metres a la dreta tenim el pal del GR 171 entre el coll de les
Barraques i el mas de Forçans. Seguim
ara el GR per la pista en direcció est i baixem cap a les vinyes del mas de Forçans que mostren els
colors de la tardor.
Hem deixat a l’esquerra l’inici del grau de
l’Enderrocada que puja cap el mas de l’Estrem i seguim per l’antic traçat del
GR 171 fins al pal indicador que marca la bifurcació de la variant que passa
pel costat del mas del Pla de l’Àngel i baixa pel grau del Pas de l’Ase fins
els terrenys de la Cartoixa d’Escaladei.
El camí està força descuidat, els rètols i marques són vells. La vista cap a
l’est ens mostra els alterosos cingles del racó de Missa i el perfil del poble
de La Morera de Montsant, enlairat al
peu de la serra.
Arribem a una pista que seguim cap a l’est
coincidint amb algun tram de l’antic Camí dels Cartoixans, protegit per marges
de pedra. Seguim per pista fins les ruïnes de la Cartoixa i des d’allí a la
propera Conreria, donat per acabada aquesta sortida per una zona força
desconeguda de la serra de Montsant, bastant allunyada dels camins de les zones
més altes i dels seus racons més freqüentats. Les vinyes de la cartoixa i els
cingle sud de la serra formen el teló de fons de la foto de grup.