El coll de Balaguer
Data: 28 de setembre de 2002
Hores totals: 6
Participants (7): Meli Carrilero, Lluís Díaz, Joan Marquès, Joan Víctor
Marquès, Pablo Marquès, Adrià Porta, Josep Salafranca
Itinerari: Cala d’Oques (l’Hospitalet de l’Infant) - GR 92 – Casamata guerra civil espanyola – Templo del sol – Bases i polvorí dels canons de costa – Cim de les Rojales – Cruïlla N-340 – Pont autopista A7 – Niu de bunkers – Antiga carretera de Tortosa a l’Ametlla de Mar – Túnel sota l’A7 – Trinxeres – Bases de formigó per a canons antiaeris – Cim del Torn – Cim de les Rojales – Cala d’Oques
Apunt històric.- El Coll de Balaguer ha sigut, és i serà
un lloc de força importància històrica i estratègica al llarg de totes les èpoques,
i això radica en ser l’únic lloc de pas a través de la serralada litoral, entre
les comarques del Nord i del Sud de Catalunya.
A l’antigor s’hi va construir una rústega carretera, de la que encara en queda
algun vestigi, per tal de fer menys feixuc el seu pas. Per tal de protegir les
caravanes de mercaders dels atacs dels pirates que amagaven els seus vaixells a
la Cova del Moro, s’hi va bastir l’any 1344 l’Hospital de l’Infant, que deu el
seu nom a l’infant Pere, fill del Rei Jaume II, i senyor d’aquestes terres. Va
funcionar com asil i fortalesa durant mig mil·leni. Val a dir que els hospitals
medievals no s’entenien com a establiments per a persones malaltes sinó mes
aviat com a hostatgeries on eren acollits vianants i pelegrins als quals se’ls
donava allotjament i menjar. Al peu del Coll de Balaguer, les torres i els murs
de l’Hospital eren sinònim de protecció. A l’interior els esperava un sopar a
base de pa i formatge, o bé amb ous i peix, tres mesures de vi i un llit on
passar la nit.
Per tal d’assegurar que la institució que fundava gaudiria
dels recursos necessaris per dur a terme la seva tasca humanitária, l’Infant
Pere va fer donació a l’Hospital i al seu administrador d’un ampli territori
que anava del torrent de Vall de Lord fins a la mar i del Coll de Balaguer fins
al riu Ullastres, inclosos els drets d’aigua, pastura, forns i molins, a més
d’una assignació anual de nou mil sous de moneda de tern de Barcelona.
Recorregut.- Iniciem la caminada a la vora del mar, agafant el sender
GR 92 Mediterrani en direcció sud davant
l’entrada del càmping Cala d’Oques, un km al sud del nucli d’Hospitalet
de l’Infant. Veiem de seguida el primer dels molts elements bèl·lics que
trobarem al llarg del recorregut: unes casamates de formigó a sobre mateix de
la línia de la platja. El sender puja, passa pel davant del càmping naturista
El Templo del Sol i segueix pujant per un llom arrodonit. Una vegada hem
guanyat alçada, apareix el que sembla l’emplaçament d’una bateria de costa,
tres cercles de formigó idèntics d’uns cinc metres de diàmetre, mig coberts de
vegetació. Al costat hi ha una petita construcció soterrada amb parets de
formigó armat de gairebé un metre de gruix, deuria ser el polvorí per guardar
la munició.
Sense deixar de
pujar, el sender passa per zona de caça, troben uns quants emplaçaments i gent
amb escopetes que tiren a les aus migratòries que baixen del nord, encara que
avui, com que fa un dia esplèndid i sense vent, les preses passen fora del seu
abast. Un parell de cims secundaris ens porten al punt més alt de l’excursió,
el cim de Les Rojales, de 189 metres sobre el nivell del mar, que avui es
mostra un paisatge ampli. Veiem al nord la plana del Baix Camp i el nucli i
platja de l’Hospitalet de l’Infant .
Baixem en direcció
sud cap a un collet on hi trobem una pista. Ens decantem a la dreta (oest) i la
seguim baixant entre bosc fins una altra pista asfaltada que ens porta al Coll
de Balaguer. Veiem davant nostre les muntanyes dels Dedalts de Vandellós.
Creuem la carretera N-340 al costat de l’estació transformadora i més tard
l’autopista per un pont. Al poc trobem l’antic camí carreter del segle XVI que
salvava el coll i el seguim. Veiem
unes quantes fortificacions damunt d’un turó.
Quan l’antic camí s’acaba, continuem per un
sender paral·lel a l’autopista. Fem un parell de sifons i quan estem a l’alçada
de la central nuclear de Vandellòs I, deixem el GR-92, girem cap a l’est,
creuem sota l’A7 per un túnel i més tard la N-340 a l’alçada de la carretera
d’accés a aquestes instal·lacions. La seguim durant 200 metres i ens desviem a
l’esquerra pel bosc, on trobem algunes trinxeres amagades per la vegetació.
Veiem força exemplars de margalló amb dàtils. Sortim a una pista que puja.
Anem guanyant alçada de nou en direcció a la
punta del Torn que veien davant, en direcció nord. Al poc trobem a l’esquerra
dos antics emplaçaments de formigó que semblen de canons antiaeris. La puja és
continuada i podem gaudir del paisatge en direcció sud. Es veu la línia de la
costa, el golf de Sant Jordi i em primer terme les dues centrals nuclears de
Vandellòs. Aquesta zona ha estat molt castigada pels incendis forestals i tot
el vessant litoral té una vegetació baixa de brolles.
Des del vèrtex geodèsic del cim del Torn, a 153 metres, podem gaudir del paisatge. Per
tornar només cal seguir el sender de carena cap el nord fins trobar el GR 92
que ens tornarà al punt de partida. Ha estat un recorregut curiós per una zona
travessada per carretera, autopista, tren clàssic, alta velocitat, centrals
nuclears, línies de molt alta tensió, canonada del transvasament i d’altres
signes de l’anomenat progrés.