Ascensió al Robiñera i Astazus
Cims aconseguits: Robiñera 3.003 m
Astazu
Oriental 3.071
m
Astazu
Occidental 3.012
m
Data: 6 i 7 de juliol de 2002
Hores totals: 6+12,30
Participants (4): Esther Bru, Meli Carrilero, Lluís Díaz, Joan Sentís.
Divendres dia 5.
Acampem al final de la vall del Rio
Real, accessible per una pista en bon estat des de Chisagüés, prop de Bielsa.
El dissabte dia 6 ataquem la via normal del
Robiñera, que puja pel barranc de Piedra Mula, el collado de las
Puertas i la gran tartera de la cara sud, fins una cresta fàcil de 200 metres
que mena al cim en un total de 4 hores. El temps és mig ennuvolat, amb estones
de sol. El pic de la Múnia és l’únic visible de l’entorn.
Diumenge dia 7
sortim a punta de dia des de la zona d’acampada de la vall de Pineta (1.280 m)
per tal de pujar l’enorme paret de 1400 metres de desnivell. És un dels recorreguts
més bonics i espectaculars del Pirineu, en una zona que pertany al Parc
Nacional. El sender està molt ben traçat i s’enfila entre cascades, prats i
torrents, guanyant alçada a poc a poc. La paret
de Pineta ens costa 4 hores
d’esforç fins el Balcó.
El balcó de Pineta és un
extens replà sota la cara nord del Mont Perdut. És un magnífic mirador de la
vall. Remuntant-lo en direcció oest per un sender molt marcat, es passa pel
costat del llac gelat de Marboré i el petit refugi instal·lat a la bretxa de
Tucarroya. A poc a poc, el terreny guanya inclinació i trepitgem algunes
congestes. Arribats al coll Swan, la vista s’eixampla amb el vessant francès de
Gavarnie. Portem 6 hores des de Pineta.
Una aresta en
bones condicions i molt aèria, que es pot evitar amb petites terrasses i
relleixes de pedra trencada ens permeten en poc més de 20 minuts arribar al cim del Gran Astazu o Astazu oriental, a 3.071
metres. Hem fet més de 1700 metres de desnivell i estem contents. Fa un dia
esplèndid, amb sol, sense núvols ni
vent. El superb paisatge pirinenc se’ns mostra fins on arriba la vista.
Ens fem les fotos i mengem una mica.
L’atmosfera és
neta de núvols i calitja i podem identificar moltes muntanyes. Tenim al nord les
valls franceses de Gavarnie i Estaubé, sota mateix de l’imponent cara nord
d’aquests Astazus. A l’est, el proper massís de la Múnia i Robiñera i per
damunt, es retallen Posets, Bachimala i Perdiguero. Al sud tenim l’imponent cara nord del Mont Perdut i el Cilindre. A l’oest, els cims del circ de
Gavarnie, des d’el Marboré fins el Taillon.
Baixem l’aresta
occidental del Gran Astazu fins el coll Swan, guaitem el famós corredor i,
després de deixar les motxilles, ataquem
l’Astazu Petit per l’aresta, una
estreta relleixa penjada a la cara nord i un pas delicat. Tenim davant el Marboré, la Torre, el Casc, la bretxa de
Roland i el Taillon. Ens fartem de fer fotos. A 2/4 de 3 de la tarda prenem el
camí de tornada fins el balcó i desfem les una i mil giragonses del sender fins
el fons de la vall.