Ascensió al massís del Vignemale
Cims aconseguits: Espatlla
Chausenque 3.154 m
Punta
Chausenque 3.204
m
Piton
Carré 3.197
m
Gran
Vignemale o Pique Longue 3.298 m
Data: 22 al 24 de
juny de 2002
Hores totals: 11,45
Participants (8): Esther
Bru, Meli Carrilero, Lluís Díaz, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Enrique Molina,
Angus Robles, Joan Sentís.
L’aproximació al massís del Vignemale,
íntegrament en territori francès, requereix un llarg recorregut de gairebé 6
hores de cotxe. Gavarnie
és la capital dels Pirineu francesos i el seu circ glacial, patrimoni mundial
de l’Unesco, situat al bell mig del Parc Nacional dels Pirineus, s’ha de visitar. A 8 km hi ha
el barrage d’Ossoue, on plantem les tendes i sopem d’hora per tal preparar-nos
per l’endemà.
A ¾ de 6 de la matinada, amb les
primeres llums, iniciem la llarga pujada de 1.500 metres de desnivell. Seguim
el GR-10, molt freqüentat a l’estiu.
Caminen per un sender ample i molt ben traçat que va travessant torrents i
congestes. A les 2 hores ens aturem a fer un mos a les coves de Bellevue.
Deixem a la dreta la bifurcació al refugi de Bayssellance i pugem pel pedregam al peu de la gelera d’Ossoue, on s’encordem i
equipem.
Amb el piolet a la mà i els grampons
als peus ataquem la gelera que degut a la bona temperatura està una mica tova.
Passat el front glacial i una vegada al plató superior ens desviem a la dreta i
ataquem primer l’Espatlla de Chausenque.
Fa quatre hores i mitja que vam sortir. Descansem i mengem una estona i després
fem per una cresta fàcil la Punta Chausenque i més tard el Piton Carré.
La visió sobre el couloir de Gaube,
un dels més famosos del Pirineu i que guarneix la cara nord del massís, és
esfereïdora. De nou a la gelera, seguim la ruta normal per arribar al peu de la
paret que, després d’una curta grimpada, ens permet assolir el cim del Gran Vignemale o Pique Longue.
Continua fent un dia esplèndid, amb sol i una mica de vent a la cresta. Tenim
davant nostre un ampli panorama sobre la gelera i la resta del massís.
El massìs del Mont Perdut i tot el
reguitzell de cims del circ de Gavarnie, dels Astazus al Taillon i Gabietous s’albiren
entre la boirina. Més lluny, cap a l’oest, el Midi d’Ossau, els Infiernos, els
pics de Panticosa i el Balaitous. Estem contents i satisfets, són més de les 2
de la tarda i cal baixar. Desfem el camí de la gelera i deixem darrera nostre el Gran Vignemale un
dels gegants del Pirineu. Ens resta una llarga i agradable baixada.