Data: 26 de maig de 2002
Hores totals: 9,30
Participants (13): David Arias, Esther Bru, Meli Carrilero, Toni Coll,
Lluís Díaz, Josep Fàbregas, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pili Inostroza, Angus
Robles, Joan Sentís, Invitats: Núria
Sentís, Marc Servitge.
Itinerari: Coll de Can Maçana (745 m) - Coll de Guirló (808 m) - Camí de la Portella – Refugi Vicenç Barbé (930 m) - Camí del Pas del Príncep (940 m) - Pas del Príncep – Coll de Porc (1040 m) - Camí de les Comes – Coll de les Comes – Camí de Montgrós – Font de la Cadireta – Torrent del Migdia – Coll de l’Ajaguda (855 m) - Camí dels Francesos – Cim de Sant Jeroni (1236 m) - Capella de Sant Jeroni – Camí nou de Sant Jeroni – Pla de les Taràntules (1007 m) - Camí vell de Collbató al Monestir – Drecera de Fra Garí - Collbató (320 m)
Sortim a les 8,30 hores del matí de l’aparcament del
Coll de Can Maçana i agafem el GR.7-2 fins l’encreuament amb el camí de la
Portella, que en 45 minuts ens porta fins al refugi Vicenç Barbé, que és utilitzat bàsicament pels escaladors de la zona d’Agulles. Una
mica més tard esmorzem i tot seguint el camí del Príncep arribem al coll de
Porc o del Port, encreuament de camins i punt d’esguard vers la comarca del
Bages i la Catalunya Central.
Seguim pel camí de les Comes i després de dues
fortes pujades ens porta fins un petit coll; a 200 m a la nostra dreta tenim el
Cim del Montgrós (1120 m). De nou al camí, una davallada i un espectacular pas
estret ens permetrà arribar fins a la llera del Torrent del Migdia, malmesa
pels aiguats. La seguim entre bosc. A l’esquerra agafem un camí que ens porta
fins al Coll de l’Ajaguda, esplèndid mirador sobre el Montgrós, els
Plecs del Llibre i d’altres.
Agafem ara el camí dels Francesos, que després de
381 m de desnivell ens porta fins al Cim
de Sant Jeroni. Els 1.236 m d’alçada
i la seva situació al mig de la muntanya, el fan un mirador privilegiat. Avui,
però, el temps no ens acompanya gaire, la boira i els núvols baixos ens barren
part de l’esplèndid paisatge. Una taula d’orientació ens permet identificar
molts indrets de Catalunya. Després de la foto de rigor, anem a dinar als
voltants de l’ermita.
Agafem el camí nou de St Joan, que en un suau
descens, ens permetrà gaudir de les més anomenades Roques de Montserrat, el
Cavall Bernat, la Panxa del Bisbe, la Gorra Frígia, els Flautats, etc. Després
d’una aèria visió del monestir de
Montserrat, seguim pel camí de
les Ermites i arribem al Pla de St Miquel. Prenem ara el camí vell de Collbató
al Monestir, que conserva encara part de l’empedrat que va fer d’ell la millor
via d’accés al monestir fins a finals del s. XVIII.
Prop de Collbató, una part dels excursionistes
decideix baixar per la divertida drecera
de Fra Garí, espectacular
baixador d’esglaons tallats a la roca; on no es guanya gaire temps, però si emoció.
Al final arribem tots alhora al poble de Collbató, posant punt i final a la
nostra travessa a les 6 de la tarda. Ha estat una bona manera de conèixer els
racons fonamentals d’aquesta serra emblemàtica que alguns companys no havien
trepitjat mai.