Sortida a la serra de Montsant
Data: 11 de maig de 2002
Hores totals: 10,30
Participants (7): Ángel Benítez, Meli Carrilero, Lluís Díaz, Joan Marquès,
Joan Víctor Marquès, Pablo Marquès.
Invitat: Agustín Benítez
Itinerari: Ermita de Sant Joan del Codolar
– Grau dels tres esglaons – Roca Corbatera – Pas del Gat – Font del Manyano –
Serra Major – Barranc de la Bruixa – Cova del Pedret – Barranc dels Pèlags -
Toll de l’ou – Grauets del Mateva – Serra Major – Sortida oriental del Grau del
Carabassal – Racó dels Caçadors – Pla de la Cova Santa – Grau del Montsant –
Ermita de Sant Joan de Codolar.
Una altra vegada la meteorologia ens ha impedit anar
al Pirineu i hem decidit fer una sortida per la serra de Montsant aprofitant
que les intenses pluges de la segona setmana de maig han fet accentuar els efectes
de la primavera: a les fonts i barrancs l’aigua brolla i s’escola amb alegria i
les flors de tots colors guarneixen la nova catifa verda del bosc. Sortim de
l’ermita de Sant Joan del Codolar, a prop de Cornudella de Montsant i s’enfilem
pel dret Grau dels Tres Esglaons, veritable barrancada dreta i directa que
com el seu nom indica, té tres passos de cingle equipats amb uns ferros que
permeten superar-los amb relativa comoditat. Són moments divertit sobretot per
la canalla. La boira baixa que es va esvaint no ens deixa veure gaire el
paisatge.
A
poc a poc i sense presses anem pujant i fem cap a la Roca Corbatera, el cim
culminant de la serra. Després d’esmorzar al sol baixem pel divertit i estret Pas del Gat cap a la Font del Manyano i tornem
a la Serra Major , des d’on tenim bones vistes sobre el Pla i Cova del Moloner
i el pla de la Cova Santa fins arribar a la taula d’orientació del Crist de la
Sang, monument commemoratiu del centenari de l’excursionisme català.
Prenem
la direcció del barranc de la Bruixa, que aviat ens mostra un dels seus
habitants més perillosos, un escorpí que trobem mig adormit sota una pedra. El
Cap de Gos, roca de forma característica, saluda l’entrada d’un espai obac i
curull de vegetació caducifòlia que verdeja de nou amb els colors inimitables
de la nova estació. Amb raó el govern de la Generalitat de Catalunya ha
declarat aquesta serra com a nou Parc Natural.
Arribem a la bifurcació on hi ha un pal indicador.
Prenem el sender de l’esquerra que en pocs minuts ens du a la cova del Pedret, grandiosa balma al fons de la qual hi raja un fil
d’aigua. El seu voltants estan guarnits d’exemplars de teix, arbre protegit, i
d’altres espècies amants dels espais obacs i humits, com la moixera i la blada,
una varietat d’auró. El sender continua baixant fins la pista i més tard sender
que recorre el barrancs dels Pèlags.
Un
dels llocs emblemàtics del Montsant és el
Toll de l’ou, que avui amb
l’aigua abundant fa goig com poques vegades. S’hi estem més d’una hora i dinem tranquil·lament.
Cap a les 3 iniciem el camí de tornada pels grauets del Mateva fins la Serra
Major. Per tornar als cotxes fem la sortida occidental del grau del Carabassal
per trobar el grau del Montsant que baixa a Cornudella. Un trencall ens deixa
de nou a l’ermita de Sant Joan del Codolar.