Data: 16 de febrer de 2002
Hores totals: 9
Participants (7): Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz, Pili Inostroza, Enrique Molina, Angus Robles, Joan Sentís.
Les previsions
meteorològiques pel cap de setmana deien que, després setmanes de bonança,
arribaria un front fred que passaria ràpidament deixant un paisatge enfarinat i
fred, amb cels clars i nets, els temps ideal pels bonics paisatges del Pirineu
hivernal. Així que el divendres 15 vam pujar a dormir al refugi Lluís Estasen al peu del Pedraforca amb la sana
intenció d’iniciar la temporada amb una clàssica hivernal que coneixem bé
d’altres anys.
La boira que a les 8 de matí tapa tot el paisatge ens va fer
començar a dubtar dels tècnics de TV3 i de l’SMC que havíem consultat divendres
mateix abans d’agafar els cotxes. Tot i així, decidim iniciar la pujada a
l’espera d’una millora. El sender que ressegueix la part baixa de la cara nord
està glaçat i hem de calçar-nos de seguida els grampons. Poc després comença a
nevar. Passem la balma de les Orenetes i seguim pujant
entre bosc.
Les clapes de gel donen pas a la
neu fonda al tram de pujada dreta que s’enfila cap el Coll Verdet. La neu cau
sense pausa mentre graduem l’esforç, una passa darrera l’altra per guanyar
alçada. Quan portem més de tres hores som al Coll
Verdet i les condicions són les mateixes: manca de visibilitat, neva contínuament,
el fred s’accentua amb el vent de l’aresta. Fem un mos i després de valorar la
situació decidim donar mitja volta i baixar pel mateix camí.
Intentar la
canal del Verdet en aquestes condicions tan adverses ens podria portar a
ficar-nos en dificultats què no volem. Coneixem bé la ruta que fem molts anys a
l’hivern. Acostumem a pujar pel Verdet, fer el Pollegó Superior i baixar per
l’Enforcadura, fent d’aquesta manera una bona travessa a un dels massissos més
bonics del pre-Pirineu català. Avui no ha pogut ser. Estem
contents, però, perquè hem fet una sortida en condicions hivernals.
Decidits a aprofitar l’avinentesa de trobar-nos en un dels llocs privilegiats de la muntanya hivernal que tant ens agrada, busquem una cascada de glaç i fem pràctiques de ràpel i escalada en gel. Tot i que continua nevant sense parar, gaudim de l’entorn i de les condicions que ara ja no són cap problema.
A les 5 de la tarda arribem de nou als cotxes i encara neva. Els meteoròlegs s’han lluït, però nosaltres hem passat un dia d’allò més divertit. Ja tornarem al Pedraforca en una altra ocasió.