SORTIDA AL PIRINEU
Objectiu: Pics de les Frondelles
Cims aconseguits: Pic de la
Frondella 3.071 metres
Frondella
Central 3.055 metres
Frondella
Nord 3.062 metres
Agulla
Cadier 3.022 metres
Dates: 23 i 24 de juny de 2001
Participants: (11) Natàlia Antolí, Esther Bru, Amelia Carrilero, Lluís
Díaz, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Anna
Sentís, Joan Sentís, Núria Sentís. Invitats: Carlos Loriente, David.
El massís del Balaitús-Frondellas és el més occidental del Pirineu i per
això cal una llarga aproximació en cotxe fins l’embassament de La Sarra, més
amunt del poble aragonès de Sallent de Gàllego. El
barranc de Aguas Limpias, verd i bonic, està resseguit per un ample i
concorregut sender que puja fins el llac i refugi de Respomuso i està marcat
com a GR 11, el sender pirenaic. Nosaltres el seguim poc més d’una hora fins
creuar el torrent d’Arriel que baixa per l’esquerra.
Poc després, agafem un senderó també a l’esquerra
que puja als llacs del mateix nom. Anem carregats amb l’equip d’acampada i la
calor de mitja tarda finals de juny es fa notar. Quan portem unes 3 hores
arribem al primer llac d’Arriel. Seguim una mica més endavant per tal de trobar
un lloc adient per plantar les tendes, al costat d’un
altre llac. És la nit de Sant Joan i celebrem la nostra revetlla amb
coca i una petita foguera de poc minuts,
per tal de seguir la tradició.
Ens llevem a les 5
i a ¼ de 6 iniciem la pujada. Voregem el llac d’Arriel Bajo i s’encarem a la
dreta amb l’evident paret de 1000 metres de desnivell i força inclinació,
carregada encara amb la neu abundant de començaments de temporada. Cal seguir
un itinerari per la zona dreta que pugui evitar el parell de barres rocoses de
la part central. No hi ha especials
dificultats i només cal fer servir la paciència de sempre, el piolet i els grampons.
L’orientació oest de la nostra ruta fa que el sol no ens toqui fins que som
molt amunt. Hem fet una breu aturada damunt d’unes roques per tal
d’hidratar-nos i menjar quelcom. La neu està en bones condicions i la pujada és
còmoda. El Balaitús treu el nas a l’esquerra
mentre nosaltres tirem directes a la cresta somital deixant a l’esquerra el
contrafort Ledormeur i a la dreta l’aresta Roubaix. Una curta canal de neu una
mica dreta ens mena dalt de tot.
Són més de les 10 del matí quan coronem l’aresta de les Frodellas, just al
costat del Frondella Central, de 3.055 metres
d’alçada. El sol i la caloreta fan acte de presència. Descansem una bona estona
i gaudim de la immensa panoràmica del Pirineu occidental nevat. Al sud tenim
els pics de la zona de Panticosa:
Inferns, Garmo Negro i demés. Al sudest, la piràmide del Gran Facha. Més lluny,
l’inconfusible massís del Vignemale que mig tapa el Perdut i la zona de
Gavarnie.
L’aresta de les Frondellas es mostra davant nostre
cap al nord amb temptadora proximitat. El terreny no és gaire ondulat i la neu
i la roca s’alternen en un recorregut mixt i variat. Només cal parar atenció en
un parell de llocs on el pendent de neu es despenja sobre el buit. Anem fent el Frondella (3.062 m), el Frondella Nord (3.062 m) i
l’Agulla Cadier (3.022 m). Aquesta darrera cal fer-la mitjançant una
curta grimpada per tal de salvar una petita bretxa.
Poc a poc i parant atenció anem fent els passos
per coronar tots els pics fins l’agulla Cadier. Des d’aquí tenim una altra
perspectiva de la cresta de les Frondellas i sobretot guaitem al nord el
precipici de la terrible Bretxa Latour i la gent que puja i baixa del famós i
imponent Balaitús, un dels gegants de Pirineu. Nosaltres baixarem pel mateix
camí cap els llacs, recollirem les tendes i tornarem capa a casa amb el bon
regust d’una sortida agradable.