Sortida a la Serra de l’Argentera
Data: 19 de maig de 2001
Hores totals: 5,30
Participants (7): Àngel Bascuñana, Eduardo Baudín, Antoni Boqué, Pilar Carrasco, Lluís Díaz, Angus Robles, Josep Salafranca.
Itinerari:
L’Argentera – GR 7 – Els Estrets – Portell del Peiró – PR – Serra de
l’Argentera - L’Enderrocada – Baixador – Pista – L’Argentera.
Vam sortir de l’Argentera a 2/4 de 9 del matí. Feia solet i una mica de vent que anava agafant força en guanyar alçada. Pel GR 7 pugem pels Estrets cap el Portell del Peiró, al cor de la central eòlica de la serra de l’Argentera. La visió de la Mola de Colldejou era d’allò més estranya per a qui recordem com era abans aquest indret.
Prenem el camí de carena de la serra de l’Argentera, PR, en direcció nord. La perspectiva dels paisatges és ara diferent. Veure en la llunyania la serra de Montsant darrera aquell bosc de torres metàl·liques fa pensar. El soroll i el moviment obsessiu dels rotors acaben per marejar.
En un racó del cingle que mira a l’est trobem una bonica placa commemorativa del 1991 dedicada pel seus amics a Pere Valls, un excursionista desaparegut que estimava aquesta serra.
El tall de l’Enderrocada ens anuncia el recer que estem buscant per tal de fer un mos i prendre el solet. Després buscarem un baixador tot resseguint el cingle uns 200 metres i ficant-nos per un corriol insegur que baixa entre una esllavissada de pedres i garriga.
Amb feines i dubtes anem buscant la millor baixada per terreny on clarament hi han passat els ramats abans. Saltem a la pista que es veu a sota: és el GR 7 que ve del coll de la Teixeta.
Mitja hora després som a les envistes del poble de l’Argentera, que s’allarga mandrós al solet de primavera en aquest migdia ja calorós, a l’ombra de la muntanya d’Escornalbou.
Donem un tomb pel poble i podem gaudir dels seus carrerons obacs i silenciosos que conviden a la fotografia tranquil·la. Amb els cotxes anem a l’àrea d’esbarjo del pantà de Riudecanyes i tot dinant fem el comiat d’aquesta temporada de sortides organitzada pel Pep Salafranca. Fins la tardor propera.